Va ser al final, al torn de preguntes, quan Joan Martínez Benazet va revelar no direm que el secret millor guardat de la pandèmia, però sí un dels intríngulis que ajuden a entendre per què va ser a Andorra on es va desplegar de forma més massiva el testatge a través de les proves TMA. I no va ser ben bé per la generositat de Grifols, diu, sinó per una qüestió molt més prosaica: resulta que quan el 13 de març es va declarar oficialment el confinament, entre els centenars, potser milers de turistes que hi havia en aquell moment al nostre país n'hi havia un de molt especial: el president de Hologic, la farmacèutica ianqui que subministrava les màquines per practicar les TMA. Era belga, i quan va veure com la situació anava de mal en pitjor al seu país, va comprar-se un pis i es va quedar a Andorra amb la família a passar el confinament. I el mateix va passar amb el director de la farmacèutica per a Europa. Resultat: vam tenir les màquines i ens vam inflar a fer TMA abans que ningú. 
De vegades, diu Benazet, les coses van així. El feeling personal compta. I molt. Ho va explicar al final de la primera sessió de Un món de lletres, l'estupenda iniciativa que el Comú de Canillo es va treure fa dues temporades de la màniga i que arrencava ahir amb Benazet i Eric Jover, d'una banda (Divendres 13: la pandèmia a Andorra), Àngels Mach (40 anys de la SAC i d'evolució del món) i Enric Dilmé (El darrer segle i mig d'arquitectura d'Andorra), amb la baixa d'última hora de Joan Peruga (El museu de l'elefant: novel·la gràfica). Perquè la cosa anava de Sant Jordi.

Però parlàvem del feeling. Com el que van tenir durant la pandèmia el mateix Benazet i  Salvador Illa, l'aleshores ministre espanyol de Sanitat: va ser Illa, i no cap altre, qui va intercedir davant de la Comissió Europea perquè terces països com nosaltres poguessin participar del repartiment de vacunes que les grans farmacèutiques van gestionar directament amb la UE: "Sense la seva intervenció, hauríem trigat força més a rebre les dosis". Illa: qui ho havia de dir! Doncs gràcies, Salvador. És clar que Benazet també va experimentar el revers absolut del feeling: la química absolutament inexistent. Va ser a compte de la brigada Henry Reeve, els sanitaris cubans que van aterrar entre nosaltres en el pitjor moment de la primera onada: a través de l'ambaixadora ianqui, Trump, va instar el Govern a no acceptar l'ajut caribeny, i quan li vam dir que això era decisió nostra, va declarar persones non grates tant l'aleshores ministra d'Exteriors, Maria Ubach, com el mateix Benazet: "Ens van prohibir l'entrada als EUA. Ignoro si Biden ens va aixecar el vet, però ni ho he comprovat ni tinc ganes de comprovar-ho".

I després hi ha la infàmia argentina: el país, governat en aquells moments pel peronisme –qui ho havia de dir– va abandonar vilment els seus dos milers de temporers a qui la pandèmia va enxampar entre nosaltres. "Se'n van desentendre. Com si fossin apàtrids. I es va donar el cas d'avions plens de repatriats llestos per enlairar-se que van rebre als quals no es va permetre volar".

També va tenir un  record per als terraplanistes en versió andosina, els nostres entranyables antivacunes, i l'interessant cas d'història contrafactual: s'imaginen que en lloc d'un pneumòleg al capdavant de Sanitat haguéssim tingut un militant d'Andorra Endavant? Benazet ho té clar. "Amb la variant Omicron, sense el 85% de la població vacunada hauríem col·lapsat". A costat dels terraplanistes, els conspiranoics, convençuts que tant el confinament, el positiu de la seva dona de Benazet com el posterior perquè va ser ell qui va caure malalt formaven part d'una campanya de màrqueting instigada des de l'edifici administratiu. Com el gat Barry, en realitat –és a dir, en la realitat alternativa de certes ments alterades– una pobra bèstia dissecada que algú va tenir l'ocurrència de posar com a attrezzo per humanitzar el ministre.

Tot això va ser ahir a cal Federico. Avui, la segona de les quatre jornades de Un món de lletres, consagrada aquesta vegada a la narrativa: hi desfilaran Robert Pastor (Foscors de Ponent), Maria Cucurull (Coca masegada), Pol Bartolomé (La font dels diamants) i Fabiola Masegosa (El rebost i altres malsons), amb Noemí Rodríguez com a amfitriona. Clausurarà la jornada Jan Arimany amb una tertúlia sobre Muntanya i literatura.