El PS portarà al Consell l'arc de leds de la capital perquè vulnera, sosté, l'entorn de protecció del pont de la Margineda.
Una estructura monumental en forma d’arc, de 30 metres d’amplada –suficients per sobrevolar els dos carrils de l’avinguda d’Enclar– i 9 d’altura, amb una pantalla led gegant de 50 metres quadrats on es projectaran imatges “estàtiques” i “dinàmiques”. Aquest és el patracol que el Comú de la capital vol aixecar just després de la rotonda del cacauet, a l’inici de l’avinguda en direcció a França, per donar la benvinguda als visitants que arribin a la parròquia. Serà el nou portal d’entrada no a Los Angeles de Blade Runer, sinó a l’Andorra la Vella de Conxita Marsol.
Com era de preveure, la convocatòria del concurs per adjudicar les obres i la construcció imminent de la baluerna, que Marsol vol inaugurar abans de l’estiu, va generar ahir la polseguera previsible, i el PS va amenaçar de portar el cas a la pròxima sessió del Consell General, prevista per al 19 de març: “El PS no pot estar de cap manera d’acord amb l’erecció d’una estructura com aquesta en ple entorn de protecció del pont de la Margineda. Els pròxims dies acabarem de valorar el projecte i quin és el plantejament del Comú, però el que tenim clar és que ho portarem al Parlament”, advertia ahir la presidenta dels socialdemòcrates.
En quins arguments es basa el PS per a aquesta oposició frontal a l’ocurrència de Marsol? En realitat, són pràcticament els mateixos amb què el 2016 van intentar aturar la benzinera veïna. I no se’n van sortir, convé també recordar-ho. Això que eren uns arguments potents, la veritat, i que es poden aplicar fil per randa a l’arc de leds, perquè estan l’un al costat de l’altre. Per començar, es troben indiscutiblement a la zona 2 o sensible del perímetre, al rovell de l’ou del que l’entorn defineix com “l’embolcall en què es presenta el monument”, que “forma el teló de fons i guarda una relació molt propera al pont”. A diferència de la zona 1 o d’acompanyament, on està prohibit construir-hi, a la 2 sí que és possible... “sempre que el POUP ho permeti”. I el que es va aprovar el 2012 ho permet. Ara bé, amb una carretada de criteris “arquitectònics i urbanístics” que delimiten i taxen de manera aparentment extraordinària el que s’hi pot o no construir.
El primer de tots, que les “noves construccions” s’han d’integrar “de la forma més discreta possible” en el paisatge existent. Cau l’arc de leds en la definició d’una “nova construcció”? S’integra de la forma “més discreta possible” en el paratge circumdant? Si decidim que el nou portal no és ben bé una “nova construcció”, convindrem probablement que sí que li escauen les prescripcions que s’estableixen per al “mobiliari urbà i senyalística”. El text, aprovat el desembre del 2008, insisteix que en aquest cas “es pot” demanar –atenció a la fórmula: “es pot”– que “la dimensió dels panells i/o cartells, així com la seva implantació, grafisme i colors, s’adaptin als objectius de preservació i a la lectura del caràcter de la zona”. Vaja, que guardin les proporcions degudes al context paisatgístic. Compleix aquest criteri d’estricta proporcionalitat una estructura que fa 30 metres d’amplada i 9 d’alçada?, es demana Vela.
Atenció a la següent prevenció, perquè tot i que utilitza la mateixa fórmula, sembla concebuda específicament per al cas que ens ocupa, i faculta –a qui? Al ministeri? Al Comú?– que es demani que “la potència lumínica no pertorbi la percepció del monument i del seu entorn immediat”, i que es justifiqui “de manera clara” com pensen complir aquest criteri.
Aquesta és la pregunta clau: detalla el projecte del Comú tots aquests extrems? L’ha presentat reglamentàriament a Patrimoni? que d’altra banda té en la zona 2 veu però no vot, perquè no pot imposar els seus criteris. I quina ha estat la resposta del departament? Ahir va ser impossible dilucidar aquests extrems, així que de moment ens hem de quedar amb tres certeses: la primera, que l’arc es construirà a la ubicació inicialment prevista, just a l’inici de l’avinguda d’Enclar, i que no s’ha desplaçat ni amunt ni avall, com insinuava Marsol mesos enrere. La segona, que el precedent de la benzinera no convida precisament a l’optimisme. I la tercera? Que en cas de dubte, el patrimoni sempre rep. I si és el pont de la Margineda, ja no ve d’aquí.
Al rovell de l'ou de l'entorn
El perímetre de protecció del pont de la Margineda es divideix, com tots els entorns anteriors a la llei del 2014, en una zona 1 o d’acompanyament on està prohibit aixecar-hi noves edificacions, una zona 2 o sensible on es pot construir amb restriccions i sempre que ho permeti el pla d’urbanisme, i una zona 3 o d’influència on els criteris són molt més laxos. Tant l’arc de leds com la benzinera queden de ple en l’anomenada zona 2. I això no va impedir que l’estació de servei s’hi acabés construint.