Casa Cristo incorpora una caixa de núvia de fusta del segle XVIII

Si fa dies que no visiten Casa Cristo, ara en tenen una bona excusa: la cònsol, Laura Mas, i Andrea Montor, en representació de la família propietària, han firmat avui el conveni de cessió indefinida d’una caixa de núvia del segle XVIII pertanyent a aquesta família de Certers. Es tracta d’una autèntica “joia” del patrimoni mobiliari, deia ahir entusiasmat el coordinador de museus d’Encamp, Robert Lizarte, que completarà la molt ben assortida col·lecció de Casa Cristo, on ja se n’hi exposen cinc més. La que s’hi acaba d’incorporar, que és tota de fusta, amb una senzilla decoració consistent en quatre arcs de mig punt i que fa 115 centímetres de llarg per 47 d’alçada, serà restaurada a càrrec del Comú i la intenció és que es pugui exposar a partir de la primavera a l’anomenat quarto de les nenes, al segon pis de Casa Cristo, amb una nova escenografia dissenyada ‘ad hoc’ que inclourà el dot que habitualment es conservava dintre de la caixa i que constituïa l’aportació material de la núvia a l’enllaç. Essencialment, diu Lizarte, parament de la llar, roba, llençols, estovalles i tovalloles que segons la posició social de la família de la núvia podien ser de cotó (els més habituals), de lli (els més buscats) i de fil (els més moderns), amb més o menys treball de brodat també segons les possibilitats de la contraent.

Com s’ha dit, a Casa Cristo ja s’hi exposen cinc caixes de núvia més, totes cinc procedents del fons de la mateixa casa i la més antiga de les quals, avui a l’anomenat quarto de la padrina, data del segle XVII i n’és el moble més antic. N’hi ha dues més del XVIII, a la sala de més amunt i al quarto de les nenes, i una cinquena del XIX, a la cuina. Si decideixen acostar-s’hi, tot i que fins a la primavera no comptin a poder veure la nova adquisició, aprofitin per demanar-li a Lizarte que els ensenyi les tres escopetes que s’han conservat a Casa Cristo: una de pedrenyal del XVIII, una Remington ianqui de l’època de la Guerra de Secessió, i una tercera del segle XX. Per no parlar de la capelleta del menjador, a la vegada arxiu, que data també del XVII i que és una altra de les venerables relíquies de Casa Cristo.