Ja hauran comprovat que des de mitjans febrer el recinte de Casa de la Vall està tancat al públic per obres. I seguirà així fins al setembre del 2026, si es compleix el calendari que avança l’arquitecte Xavier Aleix. El que veurem aleshores s’assemblarà com un ou a una castanya al que estàvem acostumats fins ara. Cal  advertir que l’aspecte que fins ara fa un mes presentaven els jardins de Casa de la Vall era fruit de la reforma integral del complex que el 1962 va dirigir l’arquitecte barceloní Joaquim Ros de Ramis, així que tampoc estem parlant d’unes instal·lacions seculars. Però sí que eren les que hem conegut les últimes generacions.

La principal novetat afecta el que fins ara era l’aparcament als peus del roc de la Vall. Aleix hi ha projectat un amfiteatre obert, amb platea per a 250 espectadors, un annex amb coberta vegetal que servirà com a magatzem i una plataforma elevada i enjardinada, a la qual s’accedirà a través d’una rampa. Just a sota s’obrirà un túnel que donarà accés directe al barri del Tossal, vella i justa demanda dels veïns que hi facilitarà enormement l’accessibilitat. El túnel, exclusivament per a vianants, estarà obert durant el dia i a la nit només hi podran accedir els veïns.

L’altre gran espai serà la zona enjardinada entre el carrer de la Vall i Anna Maria Janer, que s’estendrà per darrere de la façana de l’antic hotel Viena. S’eliminaran els dos esglaons que hi havia fins ara a la porta d’entrada al recinte pel carrer de la Vall, tota aquesta plataforma estarà a una mateixa cota, i s’hi mantindrà l’eix per on desfilen les autoritats, que en cas necessari per fi podran accedir a Casa de la Vall a bord del vehicle oficial. Finalment, s’obrirà una nova porta d’accés a la part posterior de Casa de la Vall, que connectarà directament amb el primer pis (i amb l’ascensor per pujar a la segona planta que s’hi instal·larà en la reforma en curs de l’interior).

Les obres, ja s’ha dit, van arrencar al febrer, i la primera fase, el moviment de terres, s’allargarà fins a finals d’any. A la tardor començarà la construcció dels nous elements i immediatament després l’enjardinament, amb la previsió que tot plegat estigui conclòs després de l’estiu del 2026. S’ha previst un pressupost “màxim” de quatre milions d’euros, i els lectors més memoriosos potser recordin que el projecte d’Aleix va ser el vencedor del concurs convocat el 2019 pel síndic d’aleshores, Vicenç Mateu. La Covid va obligar a aparcar-lo el mandat següent, i ha sigut amb Carles Ensenyat i Sandra Codina que s’ha posar fil a l’agulla.
Amb dues diferències significatives: del projecte original se n’han eliminat els dos edificis inicialment previstos sota la façana posterior de l’antic hotel Viena, 2.000 metres quadrats que es van oferir com a seu de l’Arxiu i com a Museu Nacional però que el ministeri va considerar insuficients per encabir-hi aquests dos equipaments. I com que ni el Consell ni els organismes que en depenen necessiten espai per a més dependències es va optar, diu Ensenyat, per destinar aquell espai a jardí.

L’altra gran diferència és que s’ha eliminat l’aparcament inicialment projectat sota el roc de la Vall. Per la despesa que comportava i per evitar excavar el roc que sustenta Casa de la Vall i els edificis veïns. Precisament en aquest punt Aleix assegura que s’han minimitzat els riscos i que en lloc de les clàssiques (i “pertorbadores”) barrinades s’utilitzaran microexplosius per tallar la penya de forma quirúrgica.

Per cert, tot el recinte disposarà de vigilància permanent i estarà monitorat amb càmeres per evitar que espais tan temptadors com el túnel i l’amfiteatre es converteixin en niu de botellots i similars.
Ho veiem d’aquí a divuit mesos.