Diari digital d'Andorra Bondia
La reconstrucció dels medallons s’ha pogut fer a partir dels calcs efectuats el 2017 i de fotografies històriques.
La reconstrucció dels medallons s’ha pogut fer a partir dels calcs efectuats el 2017 i de fotografies històriques.
Ja és possible intuir rere la lona com quedaran els marcs de falsa pedra que s’han començat a restituir.
Ja és possible intuir rere la lona com quedaran els marcs de falsa pedra que s’han començat a restituir.
Detall dels medallons.
Detall dels medallons.

Casa Guillemó torna al XIX


Escrit per: 
A. L. / Fotomuntatges: Servei de Patrimoni / Foto: Facundo Santana

Primera aproximació a l’aspecte final de la façana del casalot, en què un equip de restauradors treballa des de mitjans agost.

Segur que s’han demanat quin serà l’aspecte final de Casa Guillemó quan els restauradors acabin el lífting que des de mitjans agost li estan practicant al casalot. Doncs pel que fa als medallons que il·luminen la façana, el tenen aquí al costat. Aproximadament, és clar. Es tracta d’una reconstrucció ideal proposada pel departament de Patrimoni a partir dels calcs que en van prendre el 2017, que són els que ara s’estan traspassant a la façana, i de la col·lecció de fotografies històriques que es va poder recollir.

No és que aquestes imatges fossin de gran ajuda, adverteix la restauradora Mireia Tarrés, que supervisa la intervenció per compte de Patrimoni, perquè acostumen a ser perspectives de la plaça Benlloch amb Casa Guillemó al fons, i rarament, per no dir mai, el fotògraf va fixar l’objectiu en la decoració de la façana, que d’altra banda feia temps que s’havia començat a esvair. Els marcs i les sanefes dels medallons –tres d’ovalats i tres de rectangulars, alternats i distribuïts entre la segona i la tercera planat– es restituiran de forma gairebé íntegra, perquè són motius simètrics o florals fàcils de completar. Però el tall, el que hi ha dintre dels medallons, seran figues d’un altre paner, adverteix Tarrés, “i no el podrem recuperar al 100%: inevitablement, hi haurà llacunes”. No apareixen en el muntatge de Patrimoni ni els marcs de falsa pedra que envoltaven finestres i balcons i a les cantonades de l’edifici, que també es repintaran i que són, de fet, els elements que ara mateix es poden distingir a ull nu rere la lona amb què els restauradors han cobert la façana.

En qualsevol cas, és el més detallat que han pogut compondre de la façana de Casa Guillemó, i això –diu– “que vam tractar les fotografies antigues amb un programa que s’utilitza en excavacions arqueològiques, que força el contrast al màxim i que ajuda a detectar detalls que passen desapercebuts en l’original, però no ens va aportar més informació de la que ja teníem”.

Així que ens haurem de resignar als medallons mig buits. Però hi haurà medallons, i marcs a finestres i cantonades. Fins ara només els intuíem a les fotografies antigues. I serà, si es compleix el calendari, abans de l’hivern. El ritme de treball és millor de l’esperat, i el repte és evitar en la mesura del possible pluja i neu, que alenteixen l’assecat del morter de base amb què es recobrirà la façana. Perquè una altra de les sorpreses que ha deparat la intervenció és que no es tracta pròpiament d’esgrafiats sinó, diu Tarrés, de pintura en sec: els artesans que van decorar la façana –se suposa que en la gran reforma del 1809, que va deixar com a testimoni la llinda que corona la porta– van aplicar calç sobre el morter encara tendre, i és aquesta calç la que aporta les diferents tonalitats de la decoració. Perquè fossin esgrafiats caldria haver aplicat dues o tres capes de morter de diferent color, i repicar després amb un punxó les capes per fer emergir el dibuix i el to desitjat.

No va ser el cas, tot i que en la restauració en curs sí que s’ha aplicat una tècnica molt similar: amb el morter encara tendre –però no fresc, sinó de dos o tres dies– es col·loca sobre la façana la plantilla extreta dels calcs i es ressegueixen els punts amb incisions fets amb un punxó. Així es traspassa el dibuix. Després s’hi aplica la calç per donar-li color.

Tot això és la teoria. El millor que poden fer és acostar-se a la plaça Benlloch i badar una estona davant de les evolucions dels restaurador enfilats a la bastida. Casa Guillemó recupera a poc a poc l’esplendor que va tenir als anys daurats, posem que al segle XIX, des de la reforma del 1809 –que va transformar el casalot construït 1730 sobre un habitatge anterior, probablement d’origen medieval, segons David Mas– fins a la del 1883, quan s’hi van afegir les balconades de ferro del primer pis. Les del segon corresponen a l’última intervenció, als anys 60 del segle passat, quan també es va reformar la galeria que dona a la plaça Rebés, fins aleshores exterior i avui integrada a l’edifici, i s’hi va afegir la llucana.

Cultura
casa Guillemó
Patrimoni
medallons
restauradors

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte