Diu Marten Scheffer que en els pròxims 60 anys la Terra experimentarà més canvis que en els últims 6.000. I això passarà a causa, o millor dit, per culpa de l’espècie humana. Perquè encara que molt probablement no ho sabéssim fins ahir, vivim en ple antropocè. No és (de moment) una edat geològica –la que ens toca és tècnicament l’holocè– però defineix perfectament l’impacte brutal que l’acció de l’home –i de la dona– ha tingut i tindrà en el nostre planeta. Doncs bé, Notes sobre l’antropocè, des d’avui a la sala d’exposicions del Govern al Parc Central, planteja precisament una reflexió sobre el canvi de poder en la relació home-naturalesa que s’ha produït els últims dos segles. I ho fa a través de l’obra de cinc artistes internacionals, l’argentí Diego Ferrari, el belga Manu Tintoré i els espanyols Mario Pasqualotto, Rosa Galindo i Rubén Martín de Lucas, i dos de locals, Emma Regada i Jordi Casamajor, que compta a més amb textos del poeta Arnau Orobitg, en una exposició comissariada per la canadenca Jean McNeil i que es pot visitar fins a l’1 d’octubre.
