“Attesa la molta penúria de diners e pobresa que la vila de Castellbò té, no li és possible pugue adobar e reparar la ecclèsia de dita vila de Castellbò, la qual stà de tarrat cuberta, y en temps de les neus y plujes, màxime en lo ivern, per star mal cuberta va a tota rohina, e en peril de enderrocar-se”. Això escrivien els de Castellbò a la Cort l’any 1541, explicant la impossibilitat de mantenir la que encara avui és flamant col·legiata i en la que, també, encara avui dia es perceben les dificultats de manteniment. A la col·legiata de Castellbò està dedicat un dels articles que recull el número VII de la revista Interpontes, que es presenta aquesta tarda (19 hores) a l’Arxiu Comarcal, que coedita la publicació amb l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell i Edicions Salòria.

Carme Xam-mar, Lluís Obiols i Climent Miró signen l’article Les capelles de la vila de Castellbò al segle XVIII, en els segles d’època moderna i  on relacionen un conjunt de dades soltes sobre les nombroses capelles urbanes de la vila de Castellbò, apunten. Se centren en un moment històric on, malgrat l’esplendor i importància de la vila durant l’edat mitjana, ja la seva situació “era força decadent”, un context, apunten, del que només tenen la intuïció, a falta de la preceptiva recerca històrica. Quin és l’eix, doncs, sobre el qual pivota l’article? “A partir de la inusual concentració de petits edificis religiosos, al marge del temple parroquial, aportarem una visió que ens ajudi a entendre com la vila de Castellbò presentava característiques molt més urbanes del que la seva situació actual ens permetria pensar”, proposen. I així, a banda de la col·legiata de Santa Maria, recorden l’existència de vuit capelles repartides pel nucli urbà i els voltants, “que han passat molt desapercebudes en la historiografia”. Són la capella de la Mare de Déu del Remei, la de Santa Cecília, Mare de Déu de la Concepció, a l’escola pia; Sant Cosme i Sant Damià, a l’hospital; la de la Mare de Déu del Carme, a banda de la de Sant Pere i Sant Francesc, al castell, i la de Sant Antoni de Pàdua, a cal Gramunt i de la Mare de Déu del Roser.

Difícils de localitzar
Resseguir-les la pista  no els ha estat fàcil, als autors de l’article. Començant per la data de construcció, tot i que pressuposen que daten d’època moderna. Tampoc els vestigis són fàcils de localitzar, com en la capella de la Concepció: “la descripció del cadastre és la que ens confirma la seva localització a l’edifici de l’actual Ajuntament: la casa, església, hort i prat dels escolapis afrontava a l’est amb el molí, al sud amb el riu, i al nord i a l’oest amb el carrer de Santa Cecília. Les fotografies antigues de la vila de Castellbò, moltes d’elles vistes de conjunt de la població fetes des de la creu del Pal, permeten observar l’estructura i aspecte de l’edifici antic, sense poder determinar en quin punt s’hauria localitzat la capella”. 

Interpontes, naturalment, ofereix molt més (i només esmentem una part de l’índex): des del recorregut històric (i present) pel sector primari que signa Amadeu Gallart a un estudi sobre La immigració francesa a l’Alt Urgell durant els segles XVI i XVII  fet per Alexandra Capdevila, un altre article de Xam-mar sobre Un ressò de modernitat a la Seu d’Urgell: la indústria del tèxtil de cotó (1772-1803) o La nissaga dels Boix de Sant Pol de Cortiuda: religiositat, catalanitat i cultura, proposta de Josep Espunyes, i Adeu a Peramola; la cançó inèdita d’un forner alturgellenc, d’Antoni Selva Folch.