Diari digital d'Andorra Bondia
La directora dels Petits Cantors, que anuncia que es retira.
La directora dels Petits Cantors, que anuncia que es retira.

Catherine Metayer: "Dirigir un cor infantil és una vocació, hi has de consagrar les 24 hores”


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: Facundo Santana

Va arribar el 1991 amb la missió de donar forma a una visió de Josep  Dallerès i de Marta Deu: aixecar de zero els Petits Cantors. Ho deixa per jubilació al setembre, just després del concert de Meritxell i havent sobreviscut a la crisi del 2010 i a l’any de la pandèmia. Seguirà vinculada a l’entitat, molt probablement com a presidenta d’honor. Vol deixar encaminat el futur, tornant el cor a l’aixopluc del ministeri de Cultura.

Quin perfil haurà de tenir qui vingui després de vostè?
Existeix avui als conservatoris el màster en Direcció de cor, igual que en Direcció d’orquestra. Aquest és el nivell que crec que hem d’exigir per al futur director dels Petits Cantors.

Amb experiència, m’imagino.
Si en té, millor, és clar. Tot i que al principi estaré al seu costat per fer el traspàs. Acadèmicament ho tenim clar. I haurà d’aportar el plus de saber tractar amb nens, que els estimi, perquè això és bàsic. Dirigir un cor infantil no és una feina, és una vocació, t’hi has de consagrar les 24 hores del dia i fer-los de pare, de mare i de confident.

Tenim algun candidat que compleixi aquests requisits, o l’haurem d’anar a buscar a fora?
Ja ho veurem, potser és massa aviat per dir-ho. A nivell musical serà complicat.

Quina estructura es trobarà?
Ara mateix estem en converses amb la ministra Riva per endreçar el cor, i això passa al meu entendre perquè torni a dependre principalment del ministeri. Si la persona que hagi de venir no troba aquesta complicitat, difícilment podrà tirar endavant.

Què necessitaria?
El mínim és un suport econòmic que cobreixi la despesa que genera un cor d’aquestes característiques: ara el pressupost es cobreix en un 70%, aproximadament, gràcies al patrocini privat, i la resta, amb aportacions del Govern [65.000 euros, abans de la pandèmia]. L’ideal seria al revés.

Llavors la intenció és que deixi de ser una entitat privada.
Exactament. Que torni a ser el Cor Nacional dels Petits Cantors.

I la ministra, és receptiva?
Ho és.

Hi ha dedicat 30 anys de la seva vida. Quina sensació li queda, a l’hora de l’adeu?
He donat al cor tot el que he pogut i el millor que he sabut. Estic satisfeta de la feina feta. I orgullosa que una vintena llarga dels nens que han passat pel cor s’han acabat dedicant professionalment a la música. L’última, la mezzosoprano Maria Soler, que l’any que ve ingressarà a l’Institut Superior de Música de París.

Quants nens hi han desfilat, des del 1991?
Entre 800 i un miler.

Quan va aterrar aquí no devia pensar-se que s’hi quedaria fins a la jubilació.
En absolut. Dirigia un cor infantil a Nantes. Josep Dallerès i Marta Deu em van posar les coses tan fàcils que m’hi vaig quedar. Els tres primers anys ho vaig compaginar, i al final em vaig decidir per Andorra. Amb molt de pesar perquè quan vaig deixar-lo el cor de Nantes va desaparèixer. És el que no vull que passi aquí. Per això voldria deixar lligada la successió.

Se’n desvincula del tot?
No ben bé: a banda d’acompanyar en els inicis la persona que em substitueixi, possiblement m’ofereixin la presidència d’honor, i acceptaria encantada, i continuaré dirigint el Cor d’Adults.

Va estar a punt de marxar a l’American Boychoir de Boston i va dir que no.
El director va venir a Andorra a buscar-me. Li vaig donar carbasses. Molt agraïda per la confiança, naturalment. Potser hi hauria fet una carrera. Però no la canvio per la que he tingut aquí. He fet música amb nens. Era el que somiava i és el que he fet tota la vida. Què més vull?

Quin era l’encàrrec amb què va aterrar entre nosaltres?
Volien que aixequés un projecte similar als cantors de Nantes, que pogués exercir com a ambaixadora cultural d’Andorra. I crec modestament que ho hem aconseguit. Missió complerta.

La crisi del 2010 va ser delicadíssima. Però sospito que la pandèmia ha estat pitjor.
Hem tingut la sort que no s’ha declarat cap cas al cor. Vam prendre mesures, és clar, dividint el cor en tres grups per assajar de forma segura. Perquè naturalment, he d’assajar sense mascareta. Però és complicadíssim mantenir el ritme i el compromís si els confinaments per contactes a l’exterior del cor es van repetint. Aquesta ha sigut la dificultat d’aquest any.

Cantaran al mateix nivell d’abans de la Covid?
Vine el cap de setmana a Meritxell i ho comprovaràs.

Plegarà sense veure fet realitat l’escola per a cantaires.
Òbviament ara no és el moment. Però estic convençuda que és una solució òptima no només per als cantaires, sinó també per als nois i noies que practiquen a un cert nivell esports (esquí, natació, atletisme) i també disciplines com la música i la dansa: els esportistes, entrenament al matí i classe a la tarda; els artistes, classe al matí i assaig a la tarda.

És una llàstima que no s’hagin acabat d’entendre amb Jonaina Salvador i la Temporada d’Òpera.
És complex. Vam col·laborar un any, però no compartim la visió de com ha de ser un cor d’òpera. Dit això, la feina que ha fet és sensacional.

 

 

Metayer
cor
nens
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic