Diari digital d'Andorra Bondia
L'actriu espanyola és una de les protagonistas de 'Brujas', la nova telèserie de Red Nose.
L'actriu espanyola és una de les protagonistas de 'Brujas', la nova telèserie de Red Nose.

Charo López, actriu: “Ser dona al segle XIV era una feina duríssima, en ocasions horrible”


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: Red Nose

Amb vostès, un pedaç de la història del cine i la televisió espanyoles de l’últim terç del segle XX. ‘Epílogo’, ‘Los gozos y las sombras’, ‘La colmena’ i anar fent. Des de dissabte i fins avui roda a Ordino el ‘teaser’ de ‘Brujas’, la nova telesèrie produïda per Red Nose, amb guió d’Agustí Franch i direcció de Santi Trullenque, al costat de María Adánez, María Hervás i Pedro Casablanc. Hi encarna Blasa, una ‘bruja hermosa’ com la de Goytisolo.

La seva filmografia supera de llarg el centenar de títols. Però, havia fet mai de bruixa?

Mai de la vida. Tampoc he fet gaire comèdia, potser perquè els directors –la majoria, homes– no han sabut veure el meu costat còmic, que el tinc. En fi, que m’encanta fer de bruixa.

I dir-se Blasa.

Nom simpatiquíssim, tens raó. I un personatge meravellós que m’ha permès aprendre molt sobre la duríssima, de vegades horrible feina que era ser dona al segle XIV, i del paper infame que hi va tenir la Inquisició.

N’hi havia per tant?

El guió explica com en un moment donat totes les dones es converteixen en sospitoses: una, perquè ha tingut relacions prematrimonials; l’altra, perquè no pot tenir fills; jo mateixa, perquè visc sola i apartada... Només per això podies acabar al patíbul. Et sembla poc?

Per malícia intrínseca del gènere o perquè –com diu Franch– es va apoderar del poble una mena d’histèria col·lectiva que es va acarnisar en les dones com una forma d’exorcitzar les males collites, la pesta, la gana...

El poder que els homes tenien sobre les dones era terrorífic. Per sort, les coses han canviat... una mica. És clar que hem hagut de fer el nostre 8 de març i ara sembla que alguns homes, penso que la majoria, es van adonant de què va tot això: que som iguals, i això és l’únic important.

Per què la tenim aquí, embarcada en el 'teaser' d’una telesèrie rodada per una productora quasi artesanal de la perifèria televisiva?

Fa dos anys vaig caure i em vaig trencar l’espatlla esquerra. Això vol dir que he estat dos anys sense treballar. Franch i Trullenque Em van citar un dia a la plaça Major de Madrid, em van explicar el projecte i va ser llegir el guió i enamorar-me de la Blasa.

Què té, doncs, la Blasa?

Brujas explora un món molt poc transitat a la pantalla. En cine tenim Akelarre, de Pedro Olea, i en teatre Las brujas de Salem, de Miller. Poca cosa més. Sembla mentida que no ningú s’hi hagi fixat abans en les possibilitats que té. Ells ho han fet, amb entusiasme, carinyo i talent.

Com és la Blasa: una bruixa amb escombra, una sortílega, un humil remeiera?

Bàsicament, no és bruixa. Al seu poble la van acusar i torturar. En fuig i arriba aquí. Tampoc s’hi acaba d’integrar, viu sola, en una borda als afores, amb una nena que ha rescatat i a qui ensenya a confiar en la mare naturalesa.

Vola? Domina les tempestes? Pot fer emmalaltir el bestiar? Té algun tracte amb el diable?

No, però fixa’t, el personatge de Sara –que interpreta María Adánez: fa una feina extraordinària– em ve a veure perquè creu que li puc resoldre el seu problema: que no pot tenir fills. Però és que la pobra Blasa no és bruixa! Remeiera, sí, però d’aquí a bruixa hi anava un salt.

Què podia portar una dona a convertir-se en sospitosa de bruixeria?

Quan et posaven la llufa de bruixa, automàticament t’encolomaven uns poders als quals no dubtaven a recórrer quan ho necessitaven els mateixos que després t’acusaven de fetillera. Era una fama que de vegades la mateixa bruixa cultivava però que quan anaven mal dades es tornava contra aquestes dones.

Sap que aquí les penjàvem, no les cremàvem. I després, les esquarteràvem, si convenia.

Has vist la forca que han aixecat a l’era de casa Rossell! Impressionant! Fa por.

Andorra no és Zugarramurdi, però entre Robert Pastor i Pau Castell han censat un centenar de fetilleres entre el 1430 i el 1661. I una vintena les vam executar. No està malament.

És un capítol negríssim i mig oblidat que mereix sortir a la llum.

D’aquest 'teaser', en sortirà una sèrie?

N’estic segura. Aquest matí hem rodat una sessió del tribunal de la Inquisició, i et diré que se m’ha posat la pell de gallina.

Resistira la tortura de l’estrep, que consistia a lligar les mans de la bruixa per l’esquena i aixecar-la pels canells amb una politja?

De cap manera! Qui ho hauria resistit, això!? El pitjor de tot és que si confessaves, es considerava prova de càrrec; però que si no confessaves, interpretaven que només una bruixa podia suportar el turment i, per tant, et condemnaven igual.

Tornem a les cent pel·lícules que ha rodat: les recorda totes?

Sí. Però et diré una cosa: tot el meu pensament és ara en aquest projecte. No puc pensar en cap altre pel·lícula, ni de fa 30 anys ni d’aquí a dos o cinc. Només t’asseguro que, si la sèrie tira endavant, jo hi seré.

Avui la televisió espanyola viu una edat de plata, però sèries com 'Los gozos y las sombras', 'Fortunata y Jacinta', 'Los pazos de Ulloa', tan... literàries, semblen inimaginables.

Inimaginables, no ho sé, però és una altra manera de treballar, un altre mon. Per començar, avui bona part del públic no sap tan sols ni qui era Torrente! Però es roden sèries, bones sèries.

En veu? A part, és clar, de 'Fugitiva', l'última que ha rodat.

I tant. Fariña, per exemple, és prodigiosa. M’ho he passat estupendament veient-la. I estic segura que amb Brujas passarà el mateix.

Permeti’m que li demani pel 'destape': aquell cine, passaria avui el filtre del Me Too?

No ho sé, perquè tampoc hi vaig participar. És veritat que al final moltes actrius en van acabar fent: era una forma de guanyar-se la vida. Però era simplement despullar-se perquè sí.

L’edat, és un problema, sobretot si ets dona, per obtenir un paper protagonista?

Aquesta pregunta me la fas perquè ets un home. Seria un problema, per a tu?

Depèn del paper.

Exactament. L’intèrpret ha de ser l’adequat al personatge. La qüestió és que persisteixen els prejudicis amb l’edat de les actrius. Hi ha papers, molts papers per a homes de 60 i més anys; per a dones d’aquesta edat es més difícil. Confiem que això canviarà. Però cal temps.

Andorra
Ordino
Red Nose
rodatge
teaser
Brujas
Charo López
Franch
Trullenque
bruixeria
Blasa
destape
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic