Ho ha tornat a fer, perquè aquest home és incansable i a poc a poc està ressuscitant Radio Andorra. Ell i Jean-Marc Printz: el 5 de març emetrà, restaurat, el programa de l’espai ‘Contact’ que Arty Parera li va dedicar el 1979 al cantautor Philippe Clay.

A l’abril va restaurar i emetre l’últim ‘hit parade’ de Radio Andorra amb Max Lafontaine; a l’agost, una ‘Carte blanche’ amb  Sacha Distel, i al gener, una altra amb Daniel Balavoine. Per què ho fa, tot això?
Vivim temps convulsos i incerts, primer amb la pandèmia i ara amb l’horrorosa guerra d’Ucraïna. Tots necessitem desconnectar i aquests revivals ens donen l’oportunitat d’aturar-nos i passar una bona estona, ni que siguin una o dues hores. Treballo com a periodista i també necessito evadir-me de l’scrolling infinit de Twitter. Restaurar un vell programa de ràdio és per mi absolutament relaxant.

Ja va pel quart revival: acabarà emetent-ne de forma més o menys regular?
El que queda d’any és possible que puguem emetre un programa al mes fins al setembre, aprofitarem que tenim material  que podem relacionar amb un aniversari, com va ser el cas de Balavoine o ara el de Philippe Clay, que el 7 de març hauria fet 95 anys. Una data assenyalada serà al maig, quan es compleixi el 35è aniversari de la mort de Dalida.

Quanta gent pot haver seguit els tres primers?
Difícil de dir. Pel que fa a les emissions per Internet no hi ha problema, dos milers d’oients. Però per a l’ona curta i l’ona mitjana no disposem de dades. He rebut en total 550 cartes i correus d’oients de tot el món, el que se’n diu rapports d’écoute. Si ens refiem els vells barems que adjudicaven a cada oient que enviava un rapport altres vint que escoltaven l’emissora però que no ho feien, podem pensar que hem fregat els 10.000 oients.

No està malament.
Siguin més o menys, la quantitat en realitat m’importa poc. Només que sabés que una sola persona ha passat una bona estona escoltant aquests programes ja hauria valgut la pena. I hi ha casos extraordinaris, com el del científic de l’estació antàrtica de Neumayer que em va enviar un rapport: és al·lucinant que algú et pugui estar escoltant a tants milers de quilòmetres. I també n’hem tingut de Nova Zelanda, el Japó i Xile, que no està malament.

Són friquis de la ràdio retro,  hi ha un nínxol d’audiència que demana precisament això?
Hem de tenir clares les diferències entre emetre de tant en tant un revival com els que hem anat fent, i l’emissió radiofònica diària. És evident que amb 10.000 oients seria inviable mantenir una estació comercial, sobretot d’ona curta o d’ona mitjana, en què els costos són altíssims.

Precisament, què pot costar, una emissió com la del 5 de març?
La que li vam dedicar al febrer a Daniel Balavoine, que també vam emetre en ona mitjana per l’emissora de Roumoules, que té 1.000 kW de potència, va costar 1.500 euros i la vam poder sufragar amb aportacions d’amics i oients de Radio Andorra. Dues hores d’emissió consumeixen tanta energia com una llar de dues persones durant un any! Però els oients estan contents de sentir la veu de Radio Andorra tants anys després.

Han enrolat altres speakers per emular Max Lafonatine, que a l’abril es va tornar a posar al micròfon per reemetre l’últim hit parade de l’emissora?
Tenim pensat recuperar al juliol un altre hit parade, aquest del 1977. Jean-Marc Printz ha contactat un antic locutor que fa més de 45 anys que no exerceixi, intentarem que s’hi atreveixi. I potser en el futur puguem convèncer altres col·legues. Tenim uns quants projectes al cap però abans de parlar-ne volem tenir-los lligats.

Quant de temps li porta, restaurar una cinta de casset per un dels seus revivals?
És molt variable, però primer de tot s’ha de transferir el contingut de la cinta a l’ordinador, i això du una mica més del temps real. Posem que un programa de tres hores s’allarga tres i mitja. Després cal identificar totes les cançons...

I com s’ho fa, això?
No és màgia, tenim una app especialitzada, Shazam, i si no, a partir de les lletres. Una vegada les tenim, les busco a la meva discoteca personal, i si no la tinc, en busco còpia en CD. Llavors les transfereixo a l’ordinador per substituir les cançons del casset, en mono i que sempre tenen sorollets. També s’han de netejar els anuncis. I finalment, combino tot aquest material en un document que es pugui emetre. Una feinada, sí, però m’encanta.

És possible que el petit estudi que s’ha conservat a Encamp torni a emetre?
Vaig endur-me una alegria la setmana passada quan es va confirmar que el ministeri de Turisme es traslladaria a Encamp i que hi hauria un espai dedicat a l’exposició dels emissors. Tinc algunes idees que he traslladat al ministeri i penso que sí, que l’estudi probablement pugui ser reparat. Al final, és tecnologia dels anys 50, no estem parlant de tecnologia aeroespacial. N’he vist fotos i t’asseguro que les taules de mescles són úniques. Com aquestes no en trobaràs enlloc més, m’hi jugo el que vulguis enlloc. Podria valer la pensar a incorporar-les, restaurades, al discurs expositiu.

Per què està tan interessat en Radio Andorra?
Vaig néixer el 1979, així que em vaig perdre l’edat d’or de la radiodifusió. M’interessa especialment l’evolució de la ràdio al llarg del segle XX. Vaig visitar Andorra per primera vegada el 2006, i m’hi vaig topar amb el rètol blau que Diu Radio Andorra a l’entrada del magnífic edifici del roc del Pui. No en sabia res i a partir d’aleshores em vaig començar a buscar informació sobre l’estació.

Què té d’especial per vostè?
Penso que hem d’estar agraïts a estacions com Radio Luxemburg, Radio Caroline i naturalment Radio Andorra, que van fer possible l’existència d’una radiodifusió privada a Europa i que són en bona part culpables de la meva vocació i de la meva professió, estretament lligada a la ràdio. 

I aquesta dèria per la tecnologia dels anys 70, amb cassets i vinils, que a molts els sonarà a plistocènica?
Per entendre bé el nostre món digital cal tenir nocions de l’analògic. Conec molts joves estudiants amb un domini total de les tecnologies de la informació que es troben absolutament perduts quan es topen el més senzill dels gadgets analògics. Pot semblar pur diletantisme, però et posaré un exemple: a les catastròfiques inundacions del juliol del 2021 a Alemanya, tota la infraestructura digital va col·lapsar. Doncs bé, amb uns col·legues vam ser capaços d’engegar una antiga estació de ràdio amb vells equipaments analògics per informar la població.