La nova temporada del Cineclub arrenca el 15 de gener amb una cartellera clarament decantada cap al cine social, el policíac i, naturalment, el drama. Per començar, Les misérables, que combina els tres gèneres en un relat a compte de les aventures i desventures d’una brigada de policies de la localitat de Montfermeil, amb Damien Bonnard com a cap de cartell. La pel·lícula va significar el debut del director Ladj Ly, va rebre el premi del jurat a Canes i va estar nominada als Globus d’Or. La segona cita del curs explota aquesta mateixa beta: El ángel, de Luis Ortega, va ser la pel·lícula més vista el 2018 a l’Argentina, i recrea el cas de Carlos Robledo Puch, l’assassí múltiple més cèlebre de la història criminal del país, condemnat el 1972 a cadena pèrpetua per una desena llarga d’assassinats: Robledo tenia, glups, 20 anys!, i El ángel, que va concórrer als Oscar, es projectarà el 22 de gener al Comunal, com és habitual.

O que arde, d’Oliver Laxe (29 de gener) no és ben bé cine social però se li acosta molt i es decanta finalment pel drama, perquè segueix la peripècia d’un antic piròman que quan surt de la presó torna al poble natal (Los Ancares, Lugo, per concretar) per cuidar la  seva mare, manté una mena de relació amb la veterinària del poble i quan es declara un incendi a la localitat ell resulta ser, és clar, el primer i principal sospitós. O que arde, rareta com es veu, va rebre el premi a la millor pel·lícula al festival de Mar de Plata.
A la vuelta de la esquina (5 de febrer) és una història d’amor que es mou entre la comèdia i el drama i que transcorre quasi íntegrament en un supermercat. I atenció, perquè els protagonistes són els treballadors d’aquest no-lloc contemporani convertit en microcosmos: el cap de personal, l’encarregat, els mossos, els reponedors, els transportistes i anar fent. Dit així, potser no sembla gaire cosa, però la crítica ha comparat l’alemany Thomas Stuber dona ni més ni menys que amb Michael Haneke i Aki Kaurismaki.

Però l’estrella de la temporada és sens dubte Ken Loach, el pare del cine social britànic, que compareix per enèsima vegada al Comunal amb la seva 26a pel·lícula, Sorry We Missed You, diuen que la millor des de Mi nombre es Joe (1998): la lluita per la supervivència d’un fals autònom i la seva dona, que treballa com a cuidadora d’avis (12 de febrer). La cartellera es completa amb Le jeune Ahmed, dels belgues Jean Pierre i Luc Dardenne (4 de març); La hija de un ladrón, de l’espanyola Belén Funes (11 de març), i Parásitos, del coreà Joon-ho Bong (18 de març).