Cineclub: Alain Hernández, just abans de ‘73 minutos’

L’estrena de 73 minutos, el segon llarg de Josep Pozo, havia de ser al novembre. Ja ho veurem, perquè la cosa s’està complicant –sembla– i l’equip de la productora Imminent se n’ha anat a La Palma a localitzar exteriors (i interiors) per al rodatge de Danger, que cada cop queda més lluny de Sud Radio. Però per anar obrint boca tenim el Cineclub, que aquesta tardor tan cinèfila ens porta la penúltima pel·lícula del prota de 73 minutos, Alain Hernández: El rei borni, comèdia negra de Marc Crehuet (Pop ràpid) estrenada fa mig any i en què el nostre home d’avui encarna el poli que en una manifestació li rebenta l’ull al que ara se’n diu un antisistema. Amb la reglamentària bala de goma, sí, i amb la mala fortuna que l’un i l’altre acaben topant en un sopar al qual han estat convidades les esposes respectives. A partir d’aquí, la cosa no deixa d’emmerdar-se per a uns i altres, amb el cop d’efecte que el director reparteix llenya dialèctica tant a l’autoritat que encarna Hernández com al suposat rebel que és el borni que dóna títol a la pel·lícula.

Serà, en fi, el 16 de novembre, en la quarta de les sis propostes d’un cartell que aposta per noms relativament alternatius i relativament consagrats i amb premi al sarró. I el primer de tots, el californià Todd Haynes (I’m Not There), que obre el 12 d’octubre la programació amb Carol, drama romàntic amb Cate Blanchett com a cap de cartell –i millor actriu a Canes– d’un llarg que va optar a sis Oscars. No se’n va endur cap, però no està malament. En la línia del també nord-americà Charlie Kaufman, Oscar al millor guió per ¡Olvídate de mí! i que compareix amb una raresa com ho és ja des del títol Anomalisa, animació stop-motion a compte d’un viatjant de sexualitat torturada estil Atom Egoyan, per entendre’ns (19 d’octubre).

També lluu un Oscar al currículum l’italià Paolo Sorrentino: va ser el 2013 per La gran belleza: el Cineclub ha repescat l’últim llarg, Youth, rodat en anglès i amb un repartiment descomunal –Michael Caine, Harvey Keitel, Rachel Weisz i Jane Fonda– per a una comèdia dramàtica a compte d’un director d’orquestra jubilat que rep l’insòlit encàrrec de dirigir el concert d’aniversari de Felip d’Edimburg (9 de novembre). Una altra raresa és Mustang, de la francoturca Deniz Gamze Ergüven, a compte de les peripècies de cinc germanes òrfenes en un poble de l’Anatòlia profunda (23 de novembre), i tot plegat acabarà amb Le tout Nouveau Testament, una sàtira del realitzador belga Jaco van Dormael que intenta respondre a aquella estupenda pregunta que plantejava Joan Osborne a What if God Was one of Us?. Doncs resulta que ho és, un de nosaltres, que viu a Brussel·les i que té una filla més aviat entremaliada que es diu Ea que es dedica a dir-nos per SMS el que ens queda perquè arribi el dia d'anar-nos-en. Cap allà dalt. Glups.