Cines i museus preparen la reobertura però sense data tancada

El multisales Illa Carlemany confia a reobrir la primera quinzena de juny amb un terç de l'aforament, i la Fabrica Reig ha hagut de cancel·lar la temporal d'estiu, consagrada a Sebastiao Salgado.

Si són dels que prefereixen les sessions poc concorregudes, per no dir clandestines, amb uns pocs espectadors a la sala, no tindran cap problema amb la nova normalitat que s'albira a les sales de cine. Com a tots els espais tancats, inclosos teatres i auditoris, els cines reduiran amb tota probabilitat a un terç l'aforament habitual, que és de 1.045 butaques distribuïdes en sis sales. Ho augura el gerent dels Illa Carlemany, Jordi Torres, i serà amb tota probabilitat la més vistosa de les mesures de seguretat que s'aplicaran quan el sector obri la paradeta. Una altra cosa és quan es produirà aquest petit miracle, perquè ni ell mateix ho té clar, una vegada descartat el 18 de maig, la data de la 3a fase del desconfinament. Inicialment en tenia l'esperança, però ja abans de la compareixença d'ahir del cap de Govern li van confirmar que no. Així que ara es mostra molt més prudent i creu que el torn li arribarà la primera quinzena del mes que ve, que no és molt concretar però que com a mínim no queda tan lluny com el 26 de juny, que és la data prevista per a les sales espanyoles. 

La reducció de l'aforament s'acompanyarà amb una bateria de mesures que ja s'han aplicat o que s'aplicaran en altres sectors. Assenyaladament, la instal·lació de mampares protectores per al personal de cara al públic -taquilles i bar-, el reglamentari dosificador de gel a l'entrada, la ubiqua mascareta per a treballadors i clients i, atenció, dues novetats aparentment menors però que afectaran directament l'experiència cinèfila: d'una banda, es prioritzarà com en altres sectors la venda d'entrades on line i el pagament amb targeta de crèdit, però és que a més s'instal·laran lectors electrònics per validar les entrades. Ja no s'hauran de tallar, vaja, i ens l'endurem sencera i de record a casa. Menys sentimental i més aparatosa, perquè tindrà conseqüències directes en el model de negoci, serà l'obligació de desinfectar la sala després de cada sessió. Aquí, i en l'aforament forçosament reduït -imaginin la platea amb dues butaques buides entre espectador i espectador- pot raure la viabilitat de les sales de cine en aquesta etapa post-pandèmia. Com adverteix Torres, la desinfecció prèvia de la sala obligarà probablement a reduir la freqüència de les sessions. Si hi afegim que a cada sessió hi assistirà com a molt un terç de la platea, s'entenen els dubtes que l'embarguen: serà sostenible, el negoci? "No ho sabem perquè és una situació nova, però ens hi haurem d'adaptar", diu.

Tot això, en fi queda pendent de dos requisits previs: d'una banda, que el Govern els confirmi una data de reobertura; de l'altra, que el ministeri de Salut els validi els protocols sanitaris i n'introdueixi de nous. De moment, no se n'ha complert cap d'aquests tres. L'únic que té clar és que la intenció és obrir amb tot: les sis sales, amb totes les sessions que siguin viables. I recuperar el temps perdut des que l'11 de març es va projectar a Illa Carlemany el reglamentari The End. L'endemà ja no van reobrir, per decisió de l'empresa, i al dia següent el Governva declarar l'emergència sanitària. Des de llavrs, quantes vegades han passat per davant d'llla Carlemany i han enyorat la cartellera electrònica a peu de carrer?

Sebastiao Salgado, cancel·lat

Més magre, molt més, és el panorama per als museus. La directora de la Fàbrica Reig, Maria Martí, coincideix amb Torres que el Govern no els ha avançat ni tan sols una data aproximada de quan podria permetre's la reobertura d'aquests equipaments. Però a diferència del gerent dels cines Illa Carlemany, ella tendeix al pessimisme: "El que preveiem per al nostre sector és que això anirà per llarg. No ho veiem ni pel juny ni pel juliol". En el seu cas, no han ni tan sols començat a esbossar un protocol per a una hipotètica reobertura: "Necessito que em diguin quan i en quines condicions, serà diferent segons la distància de seguretat que ens diguin, l'exposició temporal està concebuda per a visites en grup, i no sabem si les podrem ferir, més aviat ens temem que no. Hi haurem de donar dues  tres voltes perquè quan obrirm haurem de fer-ho en condicions, amb totes garanties, i haurem de coordinar-nos amb la resta de museus". I el cert, insisteix, és que no tenen cap data sobre la taula.

Així que no saben quan podran tornar-hi. De moment, el que se n'ha ressentit és òbviament el calendari d'exposicions temporals. Han quedat aturades, confinades, perquè és impossible moure-les, diu Marti, i la primera i molt il·lustre víctima ésSebastiao Salgado, a qui s'havia consagrat la potentíssima exposició d'estiu, Les altres Amèriques, l'últim clàssic del fotògraf brasiier, i que es pretenia fer coinxidir amb la Cimera Iberoamericana. De fet, fins i tot s'estava negociant la presència del fotògraf, un dels clàssics vius del gènere. Doncs s'ha hagut de suspendre, ja veurem si es cancel·la, perquè des de la Fundació Salgado de París adverteixen que el material no es pot traslladar. I si l'exposició temporal falla per falta de matèria primera, la permanent ja es veurà com resol el hàndicap d'estar dissenyada per a vistes col·lectives: "És molt difícil d'imaginar com atendríem un autocar amb 60 turistes. Per torns, evidentment, però la visita s'allargaria durant tres hores, però sense exposició temporal per distrure l'espera seria una eternitat." Però tot això és parlar per parlar, perquè el cert, conclou Martí, "és que des de l'Àrea de Museus no ens han donat indicacions ni ens han dit res. Això ens ajudaria a planificar-nos, però no en sabem res. Ara mateix, la sospita personal meva, com a Maria Martí, és que fins l'any que ve, res."

Val la dir que a Espanya, on els museus sí que van poder obrir ahir, coincidint amb l'inici de la fase 1, les directrius sanitàries estableixen un aforament màxim d'un terç de l'habitual per a cada sala o espai; es s'admeten només les visites, mentre que es prohibeixen les activitats culturals i educatives complementàries, així com les visites en grup, sempre que no es tracti d'unitats familiars.