S’enrola com a concertino director a la minigira pels 30 anys de la formació.

Serà tan sols per a la minigira de tres concerts amb què l’ONCA celebrarà el 30è aniversari, però serà també, i sobretot, l’ocasió de tornar a veure Gerard Claret exercint com a concertino director de la formació, el lloc que va ocupar des de la fundació de l’orquestra, el 1993, fins a la jubilació, que es va concretar el 2020. “Tornar a tocar amb l’ONCA suposa una gran il·lusió perquè em retrobo amb companys amb qui he compartit una llarga trajectòria i també amb un públic que m’ha estat sempre fidel”, diu Claret en el comunicat distribuït per la Fundació. La gira arrencarà el 8 de juliol a les Nits culturals de Sant Pere Sallavinera, en una cita que té regust especial perquè va ser en aquesta localitat barcelonina on l’ONCA va oferir el primer concert internacional. Li seguirà el cicle Cambra Romànica, el 21 d’octubre al santuari de Meritxell, on l’ONCA protagonitzarà per tercera edició consecutiva el concert inaugural. La tercera i última cita serà el 13 de novembre al Palau de la Música, un altre dels escenaris clàssics de l’era Claret. El programa dels tres concerts serà el mateix i inclou dues de les peces més “simbòliques” del repertori de la formació: Concert per a violí i orquestra número 2, de Bach, i Serenata per a cordes, de Txaikovski. Les dues, ja ho hem dit, com a concertino director. 

Un dels moments culminants dels 27 anys de Claret al capdavant de l’ONCA va ser la vetllada en què Sir Jyehudi Menuhon va dirigir l’orquestra, l’octubre del 1996 al desaparegut festival Narciso Yepes, una altra de les seves grans aventures professionals, aquí com a director artístic. Altres fites del seu mandat van ser la creació de la Jove Orquestra Nacional, el 2001, que s’ha convertit en el planter de la formació sènior, i el catàleg discogràfic, amb lloc destacat per a les simfonies número 1 i 2 de Sergio Rendine. Des de la jubilació, Claret s’ha centrat en el trio amb els seus fills Jordi i Sergi, que va fundar el 2019 i que també ha desfilat pel Cambra Romànica, i en l’orquestra Diletant, amb seu a Sant Cugat, que dona sortida a músics aficionats i que omple la faceta pedagògica del nostre home d’avui: recordin que va ser un dels fundadors de l’Institut de Música, el 1980, i que entre el 2000 i el 2005 va dirigir l’Escola Superior de Música de Catalunya.