L’ocupació mitjana s’enfila al 60% i el ministre la considera “prou bona” per ser la primera edició.
L’acord inicial era per tres temporades que s’havien d’anar renovant de forma tàcita, i no hi ha hagut sorpresa. El ministre de Turisme, Jordi Torres, tenia ahir coll avall que les sis parts implicades –Andorra Turisme, el ministeri de Cultura, els comuns de la capital i d’Ordino i dues entitats bancàries MoraBanc i Creand– compliran les dues que queden: “Ha sigut realment una aposta de país. Aquesta és la millor prova que s’ha volgut aixecar un concepte diferent. Anirà adquirint més rellevància en el futur i penso que caldran com a mínim tres edicions perquè es consolidi. Després ja vindrà el moment de decidir-ne la continuïtat i si cal o no fer-hi certs ajustos.”
Així que si les xifres d’aforament definitives no deparen una sorpresa majúscula, l’any que ve hi haurà una segona edició de ClàssicAND, i amb un concepte molt similar al d’aquest. Inclòs el pressupost, aquests generosos 900.000 euros amb què l’organització ha regat el festival i que constitueixen un autèntic punt i a part pel que fa als festivals de música clàssica del nostre país. Recordin que la Temporada de la capital va arribar a disposar als anys daurats d’un pressupost de 300.000 euros. Tres vegades menys que ClàssicAND.
Pel que fa a l’aforament, el balanç oficial sosté que l’ocupació mitjana va fregar el 60%, però que les reserves es van enfilar fins al 75%. El 15% que balla es deu a les cancel·lacions per culpa de la meteorologia, amenaça constant durant els quinze dies del festival i que es va concretar amb la pluja d’ahir. “ClàssicAND ha vingut per quedar-se i tenim la voluntat de consolidar-lo”, concloïa Torres minuts abans del concert de clausura d’ahir. Al ministre l’han convençut tant la “diversitat” com la “qualitat” dels espectacles programats pel director artístic, Joan Anton Rechi: “Per ser el primer any l’ocupació ha sigut força bona, i tot plegat ens permet estar satisfets. Em consta que els espectadors han quedat meravellats i estic convençut que l’any que ve tindrem molta més afluència”. Més enllà de la quantitat, que s’avé més amb un cartell com el desaparegut Mountain Festival, Torres va insistir que ClàssicAND és un “producte” més centrat en la qualitat, “que ens dona un renom important a efectes d’imatge i de país, aquest és el valor afegit del festival”.
El Cirque, a prop de renovar
Torres va tenir també unes paraules per al Cirque du Soleil, quan falten quinze dies per a l’estrena de Festa i encara no se n’ha decidit la continuïtat. “Quan acabi l’espectacle d’aquesta 10a edició tindrem sobretot en compte l’enquesta de satisfacció que repartim entre els espectadors. Si els resultats són bons posarem sobre la taula la continuïtat del Cirque, si no, l’haurem de replantejar”. Però per si de cas ja es va començar a posar la bena: “Pot ser complicat substituir un espectacle que ve des de fa deu anys que ens ha portat segons l’edició 80.000 i 100.000 espectadors. El comerç i l’hostaleria ens han transmès que és important que el mantinguem, i es dona el cas que tot i les reticències que hi va haver a l’inici, ara la gent no vol que marxi.”
Rechi demana temps per “posicionar” ClàssicAND
El director artístic del ClàssicAND també es mostrava radiant ahir en la clausura del festival, a càrrec del trompetista i vocalista Benny Benack III i l’Ulysses Quartet a l’escenari que es va haver d’improvisar al vestíbul del Consell General. Segons Rechi, el públic va començar a respondre sobretot a partir de la projecció de Jurassic Park, el primer diumenge del ClàssicAND al Parc Central, “senyal que el boca-orella ha funcionat”. També ell, com el ministre Torres, en té clara la continuïtat. “Començar de zero sempre és difícil, aquí i a tot arreu, i val la pena que una iniciativa com aquesta es posicioni. Se li ha de donar temps perquè es desenvolupi i atregui espectadors tant d’Andorra com de fora”. En aquest sentit, cal recordar que segons la mateixa organització el públic d’aquesta primera edició ha sigut “majoritàriament” nacional, tot i la intenció de situar-se a la graella de sortida dels grans festival d’estiu i de funcionar com a ganxo d’un turisme “de qualitat”. Entre els aspectes que caldrà retocar, Rechi va apuntar les ubicacions, la promoció i el cartell, per portar artistes “que volíem que vinguessin però que per les presses no han pogut venir”, però va descartar que hagi faltat un nom amb ganxo mediàtic: “La mezzo Anita Rachvelishvili potser no té tants seguidors a Instagram com Anna Netrebko, però és tan bona com la russa, i l’aplaudiment final a Makom, l’espectacle de la companyia Vertigo, va deixar els pèls de punta”. La cultura, va concloure, “no és qüestió d’ocupació, sinó de voluntat política de crear una societat millor a través d’esdeveniments com aquest, que a més ens permeten posicionar-nos com a destinació turística.”