Claude Benet: “Si volem una cosa única al món, ja la tenim: els dos centres emissors”

El 7 d’agost del 1939 el síndic Cairat i el ministre francès de Treballs Públics, Anatole de Mozie, van estrenar els micròfons del centre emissor de Radio Andorra al roc del Pui. Demà en celebrem a la Valireta d’Encamp el 80è aniversari amb la presència d’un grapat de veterans de l’estació –i de l’eterna rival, Sud Radio– en una feliç iniciativa de Velles Cases liderada en el tram final i definitiu pel ministeri de Cultura.

Ja ha vist que fins i tot el comissari Maigret escoltava Radio Andorra: a ‘Madame Quatre et ses fils’, per concretar.
I en data tan reculada com el 1945! Tenim un tresor i aquesta n’és una prova més. De fet, en molts receptors dels anys 40 hi surt l’indicatiu d’Andorra, al costat de grans capitals com París, Londres, Lisboa, Moscou... És evident que era per l’emissora.  I encara ens en queden moltes coses per saber.

El renovat portal de Jean-Marc Printz publica un document amb un suposat pagament de 200.000 pessetes de l’ambaixador nazi a Madrid a Radio Andorra.
En la meva opinió, Trémoulet era per sobre de tot  un empresari amb un objectiu: salvar l’estació. Ens hem de posar en el context de la II Guerra Mundial: Donar un no rotund als alemanys devia ser francament difícil, per no dir impossible, i ell va ser prou hàbil com per evitar la intervenció de Radio Andorra, que ho podrien haver fet tranquil·lament.

Mereix per això figurar al sac dels dolents, dels col·laboracionistes?
En absolut. Pel que fa a aquest document, hi ha seriosos dubtes que sigui autèntic. De fet, Michel Bannel sosté que es tracta d’una falsificació interessada  –el va publicar Noguères el 1953– per posar Trémoulet en dificultats.

Pel que fa a l’aniversari, l’ambiciós programa inicial ha quedat reduït a una sola jornada. Una mica descafeïnat, la veritat.
Malauradament, és així. Quan ho vam engegar, ara fa un any, la idea era dedicar-hi dos dies, amb dues taules rodones, una de més acadèmica i una altra amb veterans, i visita a les dues estacions. El Comú d’Encamp s’hi va adherir de seguida. Però l’anterior ministra de Cultura no va mostrar cap entusiasme. Sí que s’hi van implicar els caps i els tècnics de Patrimoni. Els ho agraeixo, però ells no tenen el lideratge que hauria pogut desplegar la titular del  departament.

No està mai content, vostè.
És que estem parlant d’un patrimoni d’arqueologia industrial únic a Europa i probablement al món. Era i és, en la meva opinió, un projecte de país que requeria la implicació al més alt nivell. Desgraciadament, això no va passar, i els tècnics van fer el que van poder, sense saber amb quin pressupost es comptaria, ni de quins mitjans disposaríem. 

A l’apartat  de les absències, pesa la de Lydia Linares, una de les veus llegendàries de Radio Andorra.
S’hi va contactar però no va poder ser, per qüestions de mobilitat. Pensa que estem parlant de gent de certa edat, i per això mateix era inajornable aquesta jornada de record, perquè aquesta generació anirà desapareixent per llei de vida i no sabem si hauríem tingut altra oportunitat de retre’ls homenatge.

I Christiane Mailhos, que la tenim aquí al costat? Tampoc no figura al programa...
Hi vam contactar quan vam posar en marxa el projecte, però a partir de cert moment va ser el ministeri qui en va agafar les regnes. I està bé que sigui així, perquè la missió de Velles Cases és sensibilitzar, cridar l’atenció sobre el nostre patrimoni. L’actuació sobre el terreny no és competència nostra, i tampoc no en tenim ni els recursos ni els coneixements.

Sembla que s’ha reactivat el projecte de postular les dues emissores a patrimoni de la humanitat. Hi som a temps?
Mai no és tard, i tant de bo, però en tinc dubtes. Hem de ser conscients que el nostre patrimoni cultural és limitat. Però una part del que tenim és excepcional: Radio Andorra i Sud Radio. Val la pena intentar-ho. Diplomàtics i tècnics de la Unesco que s’hi han interessat estan convençuts que és perfectament viable. Però com en tot el que toca a la Unesco, és el Govern qui s’hi ha de posar al davant i liderar-ho.

Li ho demanava perquè tot i que el centre esportiu de Sud Radio està en suspens, que Exteriors vagi a Radio Andorra sembla dat i beneït.
En la meva opinió són dos despropòsits. La indefinició –que si un museu, que si RTVA, que si el ministeri– ha resultat fatal i s’han perdut cinc anys preciosos. 

Per cert, no poder visitar el centre emissor del roc del Pui és una jugada.
Ho hem intentat fins a l’últim moment, però sembla que l’amiant ho fa impossible. El que passa és que fins fa dos anys s’hi programaven concerts, fins i tot s’hi havien rodat videoclips. És una autèntica llàstima. 

Georges Maltot deia ahir a la competència que se li està donant molt de protagonisme a Sud Radio, en aquest 80è aniversari. I no li falta raó: Sud Radio no neix fins al 1964.
Es podia parlar de Radio Andorra sense parlar de Sud Radio? Em sembla complicat. Així que ho vam plantejar com el 80è aniversari de l’inici de la radiodifusió a Andorra. D’altra banda, els veterans de Sud Radio són molt actius i semblava convenient  aprofitar-ne l’empenta. De totes formes, sembla que aquella rivalitat que s’arrossega de l’època de la guerra de les ràdios encara persisteix, i està bé parlar-ne.

Perdoni: quan diem que no existeix res de comparable a Europa, no exagerem?
És l’estricta realitat: no hi ha cap altra estació que conservi in situ els emissors originals dels anys 30. Parlem de la tirolina més gran, de la pista més llarga, del circuit més alt... Si volem una cosa única al món, ja la tenim: els dos centres emissors. No en som conscients. Espero que tot això serveixi per prendre’n consciència. La pregunta que espero que es respongui demà és què en fem ara, d’aquest patrimoni. Perquè el més sagnant de tot és que no està gens clar.

Compensa, ser la pedra a la sabata del ministeri?
Preferiria ser-ne un lleial col·laborador, i ho hem intentat com sap tothom que ens coneix. Però de vegades la nostra vocació fundacional, que és sensibilitzar, exigeix trepitjar algun ull de poll. I perquè no hi hagi malentesos ni demanem ni rebem ni un euro  de subvencions. I dit això, deixa’m afegir que de la nova ministra hem obtingut molt bon feedback. A veure si el mantenim.