La intèrpret andorrana es troba en aquests moments treballant en una nova producció televisiva de TV3. Ens explica, a més, que la sèrie tindrà un vessant educatiu per al públic jove, i que la proposta veurà la llum l’any vinent. D’altra banda, l’actriu ens repassa quines han estat les seves sensacions al llarg de les seves darreres produccions, així com certes influències i curiositats relacionades amb la indústria.

És actriu i model. Quina de les dues facetes encaixa més amb el seu caràcter?
No em considero una model. Sí que és cert que he posat per a algunes revistes, però sempre des del vessant d’actriu. Vaig estudiar interpretació perquè sempre he sentit una gran atracció envers l’ofici, per explicar aquestes passions humanes que ens costa de transitar! M’agrada fer arribar les meves ficcions per ajudar la gent que es veu recolzada i identificada en aquests contes. Fer de model ha vingut com a conseqüència d’aquest paper. Els actors avui dia ja no som només intèrprets, fem una mica de tot. 

Va veure’s reflectida en la figura dels actors que mirava de petita a la televisió?
I tant! Cap als dotze anys, vaig passar una mala època a nivell personal i la meva mare em va treure un parell de setmanes de l’escola. Va ser com una teràpia: ens vam posar a veure pel·lícules, una darrere l’altra! Jo estava molt malament, però vaig trobar una llum en l’art audiovisual que em va curar els problemes emocionals. Tot i que no salvem vides, crec que els actors som capaços d’acompanyar les persones en moments molt delicats o, simplement, per fer gaudir d’una bona estona de desconnexió! 

Havia tingut durant la seva adolescència algun ídol o referent al món del cinema?
La veritat és que no hi crec gaire, en els ídols. Evidentment, està bé tenir algú en qui inspirar-se. En el meu cas, m’he fixat bastant en actrius com la Saoirse Ronan o també en grans clàssics com la Meryl Streep o Johnny Depp. Si no m’agrada idolatrar altres persones és perquè penso que és perillós. Tots som humans, ningú és perfecte per molt famós que sigui! A més, cadascú té una carrera pròpia i diferent. Cal que ens treballem  a partir de nosaltres mateixos, no mirant els altres. Als actors ens passa molt, la gent es creu que ens coneix per la faceta dels nostres personatges, quan en realitat, aquesta identitat no és l’autèntica!  

Com defineix el seu pas per la sèrie ‘Vis a Vis: el oasis’?
 Va ser una experiència exquisida! Al principi, vaig entrar amb molts nervis, però l’Itziar Castro em va cuidar moltíssim. De fet, abans de conèixer-la, em va escriure per les xarxes per dir-me que estigués tranquil·la. Vis a Vis: el oasis va ser com una universitat, un màster o un doctorat per a la meva carrera! Poder formar part d’un projecte tan gran em va fer créixer molt. He tingut la sort de treballar al costat de grans professionals que sempre m’han ajudat. Val a dir que el món audiovisual és una indústria que es basa, principalment, en el treball en equip.

A ‘El Internado: Las Cumbres’ va interpretar una noia... amnèsica! 
Vaig començar a rodar la sèrie sense saber que la Inés Mendoza tindria dues identitats. Durant tota la primera temporada, vaig haver de treballar en el personatge sense tenir a penes informació del mateix! Va ser un rol complicat, ja que la Inés tenia una amnèsia total, i no és un diagnòstic gaire freqüent. Tenia molt de respecte pel tema. Per aquest motiu, abans vaig efectuar un treball de recerca per entendre millor la situació. Va ser un paper bastant difícil, sobretot al principi, ja que la Inés ha de lidiar amb la seva malaltia en un entorn com és un internat ple de nens conflictius! Va ser tot un repte. 

Amb quin dels seus actors va tenir una major connexió?
Et seré del tot sincera: mai havia viscut una relació tan bona amb un grup d’actors com va ser en aquest projecte! D’allà, en va sortir una família. Vam començar a gravar la sèrie poc abans de la Covid, i quan la vam reprendre, ens van tancar a tots en una casa on només sortíem per anar a comprar. Allà érem tots iguals, ningú estava per sobre de cap de nosaltres, havíem de romandre units! La sèrie es va acabar, i avui dia ens seguim estimant entre tots. 

Creu que aquest ‘reboot’ de ‘El Internado’ ha convençut els fans de la primera sèrie?
Penso que va rebre cert rebuig al principi pel fet d’anomenar-se igual que la sèrie original. A part, perquè els fans es pensaven que hi hauria els mateixos protagonistes o una trama similar. A El Internado: Las Cumbres hi ha molta fantasia, i això segurament va sobtar en un inici! La part bona és que vam aconseguir captar nova audiència que no havia vist la primera. 

Ara mateix està ficada en algun nou projecte?
Sí! Porto tres mesos treballant en una nova sèrie de TV3 que es diu Jo mai mai. Es tracta d’una producció que sortirà l’any vinent enfocada en un públic familiar. És una sèrie preciosa i de la qual estic molt orgullosa de formar part! Quant a la seva temàtica, vivim en una època on els referents dels adolescents poden arribar a ser molt tòxics. Per això, els fem arribar una proposta fresca i que sigui exemplar per a ells. Sempre intento ser coherent amb els meus valors ètics quan escullo els projectes on treballo. 

Ha rodat a Espanya. Però, li agradaria gravar una producció als Pirineus?
M’encantaria! De fet, al setembre estaré gravant un curt a Andorra amb altres companys del país com l’Alfons Casal i l’Héctor Mas. El novembre de l’any passat, ja vaig formar part d’una obra teatral al Principat que es diu Límits. Intento no perdre la cultura amb les meves arrels. Per aquesta raó, no em plantejo de cap manera deixar de banda els meus projectes aquí al Principat. Sento un amor infinit per la gent d’Andorra.

Finalment, l’hem vist amb diferents canvis de ‘look’. Tant li agrada variar d’estil?
Diria dins meu hi ha una tendència natural al canvi. A nivell estètic, m’avorreixo molt ràpidament de mi mateixa. És per aquest motiu que m’agrada canviar d’estil i veure’m diferent! Ara bé, la majoria d’aquests retocs han vingut condicionats per la interpretació dels meus personatges.