Bones notícies per a l’Escena Nacional (ENA), que als patrons de tota la vida –ministeri de Cultura i Comú de la Massan– i als dos comuns, els d’Encamp i Sant Julià, que ja venien col·laborant-hi de forma habitual, hi suma ara el de la capital. S’hi estrena amb la coproducció de La neu dins aquesta pluja, el muntatge principal de la temporada, un text que firma el mateix director artístic de l’ENA, Alfons Casal, amb direcció del català Marc Roscih (Mequinensa, Pedra de tartera) i un elenc on destaca l’escaldenca Clàudia Riera, molt més realitat ja que promesa i nom habtual a les televisions espanyoles des que el 2021 va debutar amb Les de l’hòquei. Des d’aleshores s’ha prodigat a la petita (Vis a vis, El internado, Jo mai mai) i a la gran pantalla (La niña de la comunión), i amb La neu... torna als ses orígens teatrals, perquè com recordava ahir mateix, va ser en una producció de l’ENA, Alba (o el jardí de les delícies) on va debutar com a professional.
A Riera l’acompanyarà un altre talent local, el també escaldenc Oriol Guillem –a qui recordaran de l’Andorra de Frisch, el març passat a Encamp– i l’actriu catalana Ester Cort (Les alegres casades de Windsor). Ell és Víctor; Cort, la seva segona dona, Lysa; i Riera, Sally, la filla d’un primer matrimoni amb una Bet que sobrevola l’escenari però que mai no acaba d’aparèixer (i que de fet no hi apareix mai). Es tracta del primer text de Casal que arriba als escenaris, i Rossich el defineix com un trencaclosques que trenca la línia temproal, que juga amb el present, el passat i el futur i que explora les pulsions i les relacions de dependència que es generen entre el trio (en realitat, quartet) protagonista. Dit així pot semblar una trama vista i sentida mil i una vegades. La diferència és e trencament de la línia temporal convencional: “Com si els protaonistes estiguessin dintre d’una bola de vidre, la sacseges, barreges temps i escenes i el resultat és un estrany, inquietant trencaclosques”. Rosich no té manies a elegir les referències i sosté que a La neu dins aquesta pluja hi ha ecos de Pinter i de David Lynch, modèstia a part.

Solsona i casahuga, també
Ho veurem el 12 de desembre al Comunal, que és la data de l’estrena. El muntatge tindrà després recorregut Runer avall, o com a mínim aquesta és la intenció. I d’això se n’ha d’ocupar la ballarina i actriu Emma Riba, que des d’aquest curs s’encarrega de la distribució dels munatges de l’ENA. A l’elenc artístic cal afegir-hi Maria Solsona, dissenyadora de vestuari i procedent de la Jocand, i Lluís Casahuga, que firma l’anomenat espai sonor, perquè dir-li’n banda sonora o similar queda molt petit. 
Riera celebrava ahir tornar a casa i també als escenaris, després d’un lustre cntrada en la pantalla, i també la possibilitat que els membres de la Jove Companyia tindran d’assistir als assajos de La neu... “Quan estudiava m’hauria encantat compartir el prcés de creació amb actors i directors professonals, estic segura que per a ells serà una gran oportunitat”. Avui sembla fàcil, amb noms com els de Marc Cartes, Roger Casamajor, Isak Férriz i també els de Riera i Guillem, però ella recorda, diu, “quan era estudiant i buscava els noms dels actors  la Viquipèdia. Cap era d’Andorra! Però vaig decidir dedicar-m’hi i al cap d’aquests anys he de dir que és possible ser andorrà i viure de la interpretació, que per a un jove actor andorrà és possible trobar el teu cami proefssional”.
L’ENA és una eina de primera magnitud. I més ara que hi ha enrolat el comú de la capital. De moment com a coproductor, i cedint també les instal·lacions del Comunal per a les residències artístiques i tècniques: “Era important començar per aquí i més endavant valorarem si hi ha més implicació”, diu la cònsol menor, Olalla Losada. 
Una altra cosa és si és especialment oportú,per no dir estètic, que l’aposta principal de l’ENA per a aquest curs sigui un text que firma el director artístic de la companyia.