La presidenta de l’IEC considera el terme ‘candidat’ a ingressar al nou Diccionari normatiu.

“La decisió final la prendria la comissió formada per lingüistes dels diferents territoris del domini lingüístic, però sí, clípol seria una clara candidata a ingressar al nou Diccionari normatiu”. Ho va dir la presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans, Teresa Cabré, que a més és lingüista i que ahir va desfilar per l’edifici administratiu per firmar un acord marc amb el ministeri de Cultura en matèria de política lingüística i de patrimoni cultural.

Un dels efectes col·laterals d’aquest acord podria ser –de moment ho hem de dir en condicional: podria– la participació andorrana en l’elaboració del patracol, que tindrà una edició exclusivament digital, que compta ja amb el suport de la Generalitat de Catalunya i de la valenciana, així com del govern de les Illes Balears, i que si es compleixen els terminis serà, segons Cabré, una realitat en el termini de deu anys. 

I per què ara sí, clípol, quan la Filològica s’hi havia resistit fins ara amb entusiasme digne de millor causa? Doncs perquè aquesta nova aventura lexicogràfica –“crucial” per a la llengua catalana, segons la presidenta– tindrà una vocació eminent “inclusiva”, i això vol dir que serà especialment sensible a termes que fins ara no  havien passat la prova del cotó de l’estàndard. De fet, es tracta de suavitzar notablement el concepte estàndard: perquè un terme caigués dintre d’aquest sac fins ara calia que formés part del repertori lingüístic de dues o més variants dialectals.

En endavant no serà exactament així, tot i que la Filològica –no va en el seu caràcter– tampoc s’ha passat a l’altre costat i ha decretat barra lliure. Per adquirir l’estatus d’estàndard caldrà que es tracti d’un terme “prestigiós” dintre del territori d’on és privatiu o que es tracti de formes úniques en el dialecte en qüestió. Ara es tracta de decidir si clípol es pot posar dintre del sac dels termes “prestigiosos”, perquè òbviament sí que tenim altres formes per referir-nos-hi, començament per la (avui) molt més comuna d’autobús. 

No serà amb tota probabilitat clípol l’únic andorranisme que buscarà l’oportunitat d’enfilar-se al nou DIEC. Pensin per exemple en aixarnola, buner, redort, trasteria i així, fins a la dotzena de termes admeses, sí, a la Proposta per a un estàndard oral però que es van quedar en aquesta mena de llimbs i han vist fins ara barrat el pas a la glòria del DIEC. S’obre ara una nova finestra d’oportunitat, especialment si el ministeri de Cultura s’enrola en l’elaboració del nou recull.

No hi ha encara res de decidit, admet Cabré, però podria ser un dels primers fills de l’acord firmat ahir i tindria com a primer efecte la participació de lexicògrafs andorrans en l’equip de redacció del diccionari. I amb un advocat defensor a dintre, sembla evident que clípol i companyia ho tindrien considerablement més fàcil.

Cultura participarà en la digitalització de l’‘Onomasticon Cataloniae’
El primer fill de l’acord de col·laboració firmat ahir amb l’IEC serà la participació de departament de Política Lingüística en dos projectes en marxa: la digitalització de l’Onomasticon Cataloniae, l’obra magna de Joan Coromines –amb el permís del Diccionari etimològic, és clar– que recull els topònims antics i moderns dels territoris de parla catalana i n’explica l’origen, i l’edició del volum IX del Petit atles lingüístic del domini català, que conclou aquesta altra monumental aventura dialectològica dirigida per Joan Veny, probablement el major especialista viu en la matèria.  El tercer projecte concret amb què arrenca aquesta nova etapa –fins ara ja hi havia relacions, però eren de caràcter puntual i informal– és un estudi d’etnobotànica en què també s’ha embarcat l’IEC i que encara no s’havia formalitzat.

La participació del ministeri consistirà de moment en l’aportació de 10.000 euros en aquests projectes i tindrà sens dubte continuïtat perquè la intenció de l’acord és precisament agilitzar i regular de forma general els convenis específics que vindran. Cabré citava ahir com a clar candidat el programa Pirineu Romànic, que consistirà en la catalogació del patrimoni romànic pirinenc en format audiovisual que tindrà en el futur aplicacions pedagògiques en l’àmbit universitari, i se’n feia creus que fins ara no existís un text com aquest, vista precisament la col·laboració en altres projectes impulsats per l’IEC, com volums anteriors de l’Atles. Per Riva, l’acord reforça una col·laboració que es remunta a “anys enrere” i “estableix les bases de futurs convenis per dur a terme projectes concrets”, i per a Cabré, “ens permetrà materialitzar-los  des de la perspectiova polièdrica que aporta l’IEC”.