Clown Palace: més gran i més alt

És una de les ocurrències més extravagants que han tingut lloc mai als nostres escenaris. El seu pare, Daniel Arellano, la descriu com una performance multimèdia perquè combina disciplines tan diverses com el circ en miniatura, el teatre i la dansa amb les videoprojeccions i l’stop-motion, o animació fotograma a fotograma. La va titular Clown Palace, i la va estrenar el setembre del 2014 a Les Fontetes. Doncs ara hi torna, i en paral·lel a la segona temporada de la sèrie Art de garatge, que rodarà a l’estiu, prepara una versió ampliada i, diu, molt millorada d’aquella pintoresca criatura: serà del 19 al 28 d’agost al Comunal, i en el cartell de la capitalitat de la cultura iberoamericana, que Andorra la Vella, ja ho saben, exerceix aquest curs. Una dotzena de funcions que tindran com a principal novetat el vestuari, completament renovat, i una narració més entenedora per assegurar-se que l’espectador no es perdi. Perquè aquest era un dels riscos de tan insòlita aventura: l’acció principal té lloc en un escenari de la mida d’una caixa de sabates, i la protagonitzen unes pròtesis de dit (!) que manipulen els dos ballarins que a la vegada evolucionen per l’escenari; les peripècies d’aquests dos dits es projecten en viu en una tela gegant que fa les funcions de pantalla, i tot plegat per explicar la història d’un pobre Clown –així es diu el prota– que arriba un dia al palau del títol i s’hi topa una raça d’àngels blancs amb qui descobreix l’amistat, el coratge i finalment l’amor, però també uns fènixs blaus que miraran de fer-li la vida impossible. Difícil fer-se’n una idea; així que millor buscar el tràiler penjat al Youtube. És una cosa tan rara com sembla, però encara més prometedora i delicada.