Coco i Kollar, al CAEE

El món és molt petit: fa un any descobríem en aquest racó de diari la sèrie andorrana del francoeslovac François Kollar, (Sznec, 1904 – Créteil, 1979), il·lustre semioblidat que va compartir honors amb els catacracs de la fotografia francesa dels anys 30 –Brassai, Doisneau, Bresson i companyia–. Els fons complets, degudament digitalitzats i per tant a un clic de distància, es conserven a la mediateca de Patrimoni del ministeri de Cultura francès. I el cert és que, a banda de les esporàdiques incursions al Vist i No Vist de la contraportada del BonDia, no n’havíem tornat a tenir notícia.

Fins ahir, és clar, que el CAEE escaldenc va avançar la pròxima exposició: es diu Chanel i els seus amics, obrirà el 3 de març i proposa un viatge al París dels anys 30 a partir d’una vuitantena de peces, entre pintures i escultures, de Picasso, Dalí, Juan Gris, Giacometti i Apel·les Fenosa, patrons de madame Chanel, documentació personal que dona fe de la relació amb la flor i nata de la intel·lectualitat europea de l’època –als que hem dit fins ara hi poden afegir els noms de Diaghilev, Stravinski, Cocteau i el matrimoni Sert, Josep Maria i Mísia–, artefactes com campanes de veu, visors estereoscòpics i criselefantins –peces escultòriques a base d’ivori i or– i, és clar, fotografia. Molta fotografia, amb noms de primeríssima fila que orbitaven al voltant del sol Coco: Man Ray, Cecil Beaton, Host P. Host i, atenció, el nostre Kollar. Seva –de Kollar– és la coneguda sèrie amb la dissenyadora, ja tota una celebrity, posant com una estrella de Hollywood a la seva habitació de l’hotel Ritz de París: es va publicar el 1938 al Harper’s Bazaar, la bíblia de la moda a l’època.

Gabrielle Chanel, que és com es deia en veritat Coco, va ser tan sols una de les clientes de Kollar, que als anys 30 es va prodigar com a retratista i fotògraf publicitari. Molts dels seus amics, coneguts i saludats –de Coco, s’entén– també van posar per a l’objectiu del nostre home d’avui. Al CAEE hi recalarà la sèrie del Ritz, i seria potser l’oportunitat d’exhumar la seixantena de negatius –format professional, 6 per 6 centímetres– que conformen l’escapadeta andorrana que es va marcar cap al 1935 –aproximadament, perquè la data no està clara–. Un material de primeríssima fila que va deixar de pedra Isidre Escorihuela, conservador dels fons fotogràfics de l’Arxiu Nacional i amb tota probabilitat el millor coneixedor de la història del nostre patrimoni fotogràfic. Tant per l’exposició –a l’època es treballava amb negatius, recordem-ho, i el que veiem és exactament el que disparava, sense retoc possible– com per la composició, amb un patró –diu Escorihuela– que es repeteix constantment: un objecte o figura en primer terme que condueix cap al centre de la imatge per donar-hi profunditat i perspectiva.

El resultat és que paisatges que hem vist mil i una vegades criden poderosament l’atenció. Com és possible això? Perquè el punt de vista és inèdit, conclou. Res d’estrany si tenim en compte que estem parlant d’un dels grans del moment: “Kollar realitza una fotografia d’estàndards professionals sense parangó a l’Andorra de l’època, ni entre els fotògrafs locals ni entre els forans.” Amb una perspectiva avantguardista –la sèrie té un sensacional aire racionalista– inèdit en els Guasden, Plandolit, Claverol i fins i tot en Alsina, més humanista.

Per acabar d’arrodonir la biografia, diguem que Kollar es va plantar a París el 1924, que va treballar uns anys a la factoria Renault de Billancourt abans de consagrar-se a la fotografia, que el 1930 va engegar un projecte monumental, La France travaille, que és el que li ha acabat donant un lloc de privilegi en la història de la fotografia francesa, i que després de la II Guerra Mundial la seva estrella s’apaga de forma inexorable.

Pel que fa a Chanel i els seus amics, l’exposició es completarà amb una col·lecció de flascons cedits pel Museu del Perfum i amb la reglamentària bateria d’activitats paral·leles, inclosa una sèrie d’apunts sobre la història de la moda al segle XX a càrrec de Mercè Miguel Millán (cada dimecres, des del 22 de març fins al 3 de maig) i la conferència Chanel Nº5: l’avantguarda del segle XX a la perfumeria, a càrrec del perfumista Agustí Vidal (17 de maig). L'exposició, en fi, es podrà visitar fins al 27 de maig, i prendrà el relleu a Dues viles i un territori, que va tancar dissabte amb 2.732 visitants.