Diari digital d'Andorra Bondia
Andorra Teresa Colom Anglada relat narrativa premi poesia Keaton
Andorra Teresa Colom Anglada relat narrativa premi poesia Keaton

Colom: debut amb premi


Escrit per: 
A. L.

Els autors locals van de premi en premi: Albert Salvadó rebrà aquest cap de setmana el premi El vi fa sang del Festival internacional de novel·la criminal de l’Espluga (Tarragona); Albert Villaró es va embutxacar al setembre el Prudenci Bertrana amb La Bíblia andorrana, i ara és el torn de Teresa Colom, la guanyadora de la 13a edició del Maria Àngels Anglada de narrativa, dotat amb 2.000 euros, convocat per l’Institut Ramon Muntaner de Figueres —fundat el 1839, és el més antic de tot Espanya— i que rep el nom de la poeta i novel·lista empordanesa, autora d’El violí d’Auschwitz i traspassada el 1999. Un guardó que, perquè se’n facin una idea, compta al palmarès amb autors com Emili Teixidor (Pa negre), Carme Riera (La meitat de l’ànima), Quim Monzó (Mil cretins), Sergi Pàmies (La bicicleta estàtica) i Jaume Cabré (Jo confesso). Bé, també l’ha guanyat Lluís Llach amb Memòria d’uns ulls pintats, però és que no es pot tenir tot i cap premi és perfecte.

El cas és que Colom se l’ha endut amb La senyoreta Keaton i altres bèsties, el seu debut en la narrativa, cinc relats difícils d’etiquetar —¿gòtics?, ¿victorians?, ¿fantàstics?— emparentats amb la literatura de Poe, Kafka, Lovecraft i Calders, i poblats per éssers que es mouen entre la monstruositat i la deformitat. ¿Per exemple? Un nen de gel, un altre que neix amb una peülla de porquet en lloc de mà, i anar fent. El volum va aparèixer el febrer del 2015 i l’excel·lent acollida que va tenir llavors entre la crítica s’ha vist ara confirmada per un premi que distingeix, atenció, una obra ja publicada: “Amb un primer llibre ja és molt que et prestin atenció; ara, a més, em trobo que tornen a fixar-s’hi quan ja ha fet bona part del seu recorregut i que en certa manera li insuflen una mica més de vida: comprendràs que estigui especialment satisfeta i que sigui per a mi un reconeixement molt especial.”

¿Quins són els mèrits d’aquesta primera incursió en la ficció? Opina l’autora de La meva mare es preguntava per la mort que es tracta d’una proposta “diferent” en el panorama de la literatura catalana contemporània: “Aquest punt atemporal i fantàstic que té, quasi màgic, té poc a veure amb el que s’escriu i publica avui a Catalunya.” Això, diu, i el repertori de personatges i la barreja de registres —des del terror gòtic fins a l’humor calderià— configuren un univers particular “que ha atrapat, sembla, el lector més literari, més interessat per la forma que pel gènere”.

Arribats en aquest punt, la pregunta és òbvia: ¿reincidirà en la narrativa? I la resposta, també: “M’hi vaig sentir còmoda i tinc ganes de continuar, però el fet que aquest primer recull hagi funcionat no em fa perdre el món de vista: vinc de la poesia, un gènere minoritari, i sé perfectament que aquesta és una carrera de fons. Tinc idees, és clar, però precisament perquè sóc nova en la ficció, sé també que em falta ofici i que necessito temps per madurar-les.” Així que no hi ha ni recull de contes ni novel·la en perspectiva. Sí que hi ha, en canvi, poemari. De moment, al calaix, esperant precisament això, que maduri. Serà com a molt aviat el curs que ve, i s’afegiria als que ha publicat fins ara des d’aquell Com mesos de juny amb què es va endur el Martí i Pol de la Biblioteca Pública. Allò va ser el 2000. Tres lustres, cinc poemaris i un recull de contes després, Colom ja s’ha enfilat al palmarès del Maria Àngels Anglada al costat de Teixidor, Riera, Monzó, Cabré i Pàmies. N’hi ha per dormir pla, aquesta nit...

Andorra
Teresa Colom
Anglad
a relat
narrativa
premi poesia Keaton
Número de vots: 104
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic