Colom, en portuguès i iberoamericana

La poeta i narradora recita divendres a Coprínceps al cicle ‘Veus paral·leles,’ que debuta al país.

Feia un any llarg que no en sabíem (quasi) res. Més o menys, des que es va embutxacar el premi Maria Àngels Anglada de narrativa i que el diari britànic The Guardian, atenció, li va publicar un dels contes de La senyoreta Keaton, el prometedor debut en la ficció. Doncs bé: divendres la tornarem a sentir en la faceta de –perdonin el terme– rapsoda, una de les més conspícues de la poeta i narradora Teresa Colom. Serà a la plaça Coprínceps i en l’estrena andorrana del cicle Veus paral·leles, que organitza la Institució de les Lletres Catalanes amb el benintencionat objectiu de fomentar l’intercanvi entre els creadors de dintre i de fora de l’àmbit lingüístic català i que per primera vegada aterra per aquí dalt. En aquesta ocasió, la literatura convidada és la polonesa, amb els poetes Ryszard Krynicki, Bianka Rolando i Jakub Kornhauser. Per part catalana –de la literatura catalana, s’entén– al costat de Colom hi participaran la valenciana Isabel Robles i el menorquí Damià Rotger, i després del debut escaldenc tots plegats desfilaran per Vilafranca del Penedès, Tarragona, València, Palma, Búger, Badalona i Barcelona. L’espectacle, més que recital, compta amb la intervenció de l’actriu Mireia Chalamanch, que va lligant les intervencions dels poetes.

A banda de repassar els últims llibres –La meva mare es preguntava per la mort, On tot és vidre i Elegies del final conegut– Colom augura un tastet de poemes inèdits: els del pròxim llibre, encara al forn i que sembla que s’avançarà a un possible retorn a la ficció. El cas és que entre el Maria Àngels Anglada i avui, Colom ha tingut temps de participar a la Semana da Poesia Ibero-americana que organitza la casa d’Amèrica Llatina i que va tenir lloc al març a Lisboa. Una escapada que li ha servit per colar-se a l’Antologia de la Semana, al costat de poetes com João Luis Barreto Guimarães, Rosa Alice Branco, Ramon Cote, Rafael Couroise, Carlos López Degreroni, Ozias Filho i així, fins a una quinzena. És la primera vegada que Colom, que ja parlava anglès –al volum Poetàrium– ensenya la poteta en portuguès. O millor, el vers. I com que, ja ho hem dit, Colom pertany a l’espècie dels poetes que reciten –i que reciten bé: no és tan evident– el 26 d’agost portarà a l’església de Santa Coloma una coseta rara i delicada com prometen ser els Diàlegs místics, a quatre mans amb Eduard Iniesta i a qui potser recordin pel disc La petita casa de mi mateix, enregistrat l’any passat amb l’ONCA. Diguem per acabar que aquest 2017 ha sigut el tercer i últim que Colom ha exercit com a directora artística del festival Barcelona Poesia. Ara, diu, toca escriure. El curs que ve, amb una miqueta de sort, toca Colom.