Havíem quedat al Santaglòria amb el meu amic Joan –Pieras, Joan Pieras, qui, si no?– per preparar la seva pàgina del mes al BD. Surt divendres i només els avançaré que parlarà del nou àlbum d’Astèrix i que ens cedeix en exclusiva un original d’Uderzo dedicat, a veure si ho superen. Havia de ser una trobadeta més o menys de feina, o tot el de feina que pot ser un esmorzar amb el Pieras. Portava una bossa XXL amb àlbums i retalls d’Astèrix, i quan els va haver tret tots, es va fer l’interessant: “I ara, amic Luengo, la sorpresa que et tinc preparada des del dia del saló, que et vas escapar sense dir ni ase ni bèstia”. I va l’home i em treu un feix de sis quadernets d’Hazañas Bélicas. Sis! Originals, per no dir incunables, de la seva col·lecció personalíssima i que en un gest que no té preu va dipositar amorosament entre el cafè i el cruasan: “No en buscaves un, l’altre dia? Doncs aquí en tens sis”.

No el vaig abraçar perquè ni ell ni jo som donats a exterioritzar les nostres emocions en públic –bé, la veritat és que ell potser sí. El Pieras havia llegit la croniqueta que setmanes enrere havia escrit sobre la meva última incursió a cal Charly, i mira, perquè després diguin que ningú no llegeix el diari. Però creguin-me: va ser un dels moments més feliços de la setmana, ja veurem si del mes i de l’any, i  ho havia d’explicar, oi que ho entenen?

Són sis quadernets, deia, de la sèrie blava i que recullen tres aventures de títols formidables –El doctor Cotten, Titanes bajo el mar, La guerra y una mujer. L’editorial Toray volia esprémer així l’èxit de la sèrie, que havia començat a publicar el 1948, que va passar inicialment sense pena ni glòria però que a partir del 1950 es va convertir en un dels grans best-sellers, i dels més longeus, de l’edat d’or de la historieta espanyola, que és molt dir. Se’n van publicar centenars de quadernets apaïsats i amb dibuix de Boixcar fins l’any de la seva mort, el 1964. Però per a molts, la imatge d’Hazañas Bélicas és la del marine de portada que sortia a la sèrie blava, fill de Longarón. Un marine clavat als soldadets verds que venien amb els sobres sorpresa dels anys 70 –com els de la primera entrega de Toy Story, però en petit: 5 pessetes el sobre. I naturalment, el meu amic Joan, el punyetero, té un GI original, firmat i dedicat per Longarón: “Amb admiració per la tasca fet ai el desig que l’èxit de la Massana Còmic el mantingui durant molts anys”.

Era el 2017, quan va desfilar pel saló, i va morir dos anys després. Tot això pot sonar avui a dèria de col·leccionista tronat, però creguin-me que a la nit, a casa, mentre fullejava, tocava i olorava els sis quadernets per absorbir-ne fins a l’última mota de pols acumulada durant aquests 60 anys llargs, tancava els ulls i em veia de nou a lloms de la meva BH California, derrapant davant de la Parraca, la paperera del poble, i furgant entre les muntanyes de diaris i de revistes que esperaven torn per convertir-se en polpa. Quan entre Libs, Papus, TPs i Hojas del Lunes apareixia un exemplar d’Hazañas Bélicas era el nen més feliç del món. Com ho vaig ser l’altre dia al Santaglòria gràcies al meu amic Joan.