El 2015 s’hi va estrenar, i va quedar tercer. L’any passat va repetir i es va endur el premi gros. I aquest vespre desfilarà pel Centre de Congressos amb un repertori estrictament contemporani –Bello, Allbright, Francesconi i David. Carlos Zaragoza (Villacañas, Toledo, 1995) va escollir el saxo per tocar a la banda del seu poble, i avui és alumne destacat de Vincent David, un clàssic del Sax Fest, habitual del jurat i de les classes magistrals –“El Mozart del saxo, Efrem Roca té tota la raó”, diu– al conservatori de Versalles. Aquest curs acaba el primer màster, i el que ve n’encadenarà un segon al conservatori de París. Després... “El més normal és que m’hagi de dedicar a la docència, però no renuncio a una carrera de concertista, ja sigui com a solista o amb formació de cambra.” Ja es veurà. De moment, avui és l’estrella del Sax Fest, que li ha dispensat tracte d’honor –Zaragoza disposa d’una sala per assajar per a ell tot sol– i així no és estrany que tot siguin bones paraules per al concurs: “He participat en una desena de certàmens de nivell internacional, i no exagero si dic que el Sax Fest és a la primera divisió: és més que un concurs, l’organització és excel·lent, els professors, referències mundials del saxo, tens un programa de concerts amplíssim i l’oportunitat de conèixer com es treballa a Europa, Amèrica i Àsia. N’hi ha pocs, com aquest. Un luxe, creu-me.” Les semifinals, amb els quinze supervivents de la primera fase, a partir de les 8.30 hores al Centre de Congressos, on ahir –per cert– va tocar Nacho Gascón. La gran final, dijous (20 hores).