Sam Bosque intervé la façana del nou edifici aixecat a l’antic hort i era del Frare de casa Colltort a Sant Julià.

Si han tingut la fortuna de visitar els últims temps Roma, potser s’han acostat al Palazzo Farnese, seu de la monumental ambaixada de França a la capital italiana. Però ha de ser des del 2021, quan l’artista JR en va convertir la façana en un imponent trompe-l’oeil, una il·lusió òptica a escala XXL que permet al vianant contemplar l’interior del palau a través d’una enorme escletxa oberta al mur. Si ho busquen a Google ho entendran de seguida (i els vindran ganes de marxar pitant a Roma, estan advertits.

Doncs bé: resulta que Sam Bosque es va inspirar, salvant totes les distàncies que calgui, en la intervenció de JR al palazzo Farnese per al seu última mural urbà, que s’inaugura oficialment avui a la façana del nou edifici que la propietat ha aixecat al que era l’hort i l’era del Frare, al número 11 del carrer Mossèn Enric Marfany de Sant Julià. A l’estil dels Farnese (!) Bosque ha generat un trau de dimensions considerables a la façana d’estil contemporani de la nova construcció que li ha servit per colar-hi escenes de la vida quotidiana en una casa pairal, posem que d’un segle enrere, que no és ben bé casa Colltort però que funciona com a homenatge a l’arquitectura domèstica tradicional, que ha sigut la nostra fins no fa més de dues generacions. A la planta baixa, d’esquenes, el padrí Colltort, amb el rebost i potser la cort; al primer pis, la cuina, amb l’escudeller i la mestressa; al segon, els dormitors, i al cap de casa, l’assecador de tabac. En rigorós blanc i negre i amb unes discretíssimes notes de color. 

El resultat no direm que sigui el palazzo de JR, però continua sent espectacular, i s’afegeix a la mitja dotzena llarga d’intrervencions a l’espai urbà amb què Bosque ha anat esquitxant les nostres places i carrers des que s’hi va estrenar, el 2016 amb Transparència, la transposició de la plaça Benlloch de la capital al mur posterior de la rectoria. Després s’ha anat prodigant, amb intervencions monumentals com la de la rotonda dels Dos Valires. Però les que guarden una major relació amb la de casa Colltort són Fira d’Andorra la Vella, a casa Vilella de la capital, i el mural de casa Viliella d’Encamp, on Bosque va assajar aquesta paleta de grisos que després li ha donat tan bons resultats. La seva obra a l’espai urbà es completa amb el mur de la Dama Blanca, també a Sant Julià, la façana posterior de l’hotel Roc Blanc, d’Escaldes, el mur d’escalada de ca l’Escribà, a Canillo, i les portes de la Mosquera, així com l’homenatge a Pierre Soulages al carrer de les Escoles, una altra vegada a Sant Julià, i aquesta ocasió a dotze mans amb els artistes Miquel Mercé, Faust Campamà, Anthony Mendoza, Montserrat Altimiras i Jordi Casamajor.

Però a casa Colltort ha fet un salt amb tirabuixó i rosca, i amb l’ajuda de JR ha portat el mural urbà a una altrea dimensió. Baixin al carrer dels Xiulets i ho comprovaran.