El Govern justifica amb la reactivació de la construcció i la qualitat del subsòl el sobrecost de l’espai dels frescos.

La notícia va saltar ara fa quinze dies i aleshores va passar quasi desapercebuda: el Consell de ministres havia aprovat l’adjudicació de l’espai dels frescos romànics de Santa Coloma a la rotonda d’Enclar, i el cost final del nou equipament es fixava en 672.829 euros. Res a dir-hi..., si no fos perquè, al gener passat, quan es va fer públic el projecte guanyador –obra de l’arquitecte Jordi Batlle–, el ministeri deia que el projecte n’havia de costar 300.000. És veritat que davant del ball de números i les quantitats estratosfèriques del Núvol –que en dos anys ha passat de 32 a 44 milions per tornar a baixar, finalment, als 39, de moment– aquests 370.000 euros de més poden semblar xavalla. Però fins i tot així és legítim i pertinent demanar-se què ha passat perquè en tan sols onze mesos, i quan encara no s’ha mogut ni una pedra, el cost de l’equipament es dobli i una mica més.

La ministra de Cultura, Olga Gelabert, sostenia la setmana passada que bona part del sobrecost s’havia d’adjudicar al reforçament de les mesures de seguretat que requereix la conservació dels frescos, argument que obliga a plantejar-se per què no es van preveure des del primer moment, aquestes mesures. També va al·legar Gelabert la redefinició de l’espai, inicialment projectat per acollir només els frescos: el ministeri va decidir a l’estiu clausurar el centre d’interpretació del romànic i traslladar a Santa Coloma les peces que fins ara s’exposaven a Pal. Aquest canvi es va traduir en un redisseny de la museologia i la consegüent adaptació dels espais interiors: la sala d’exposicions temporals prevista al primer pis, al costat de la zona noble consagrada als frescos, s’ha reconvertit en una altra sala permanent que acollirà les peces procedents de Pal.

Deixant de banda que tot plegat delata una certa improvisació, ni les mesures de seguretat extres ni la nova museologia semblaven justificar un increment del 123% en el cost de l’espai. I aquí és on entra Ordenament Territorial, que és qui n’assumirà la despesa. Efectivament, el director del departament, Manel Riera, sosté que el sobrecost obeeix a diversos factors. Als dos a què es va agafar Gelabert, afegeix Riera el que en diu “una certa reactivació del sector de la construcció”, que ha estirat els preus a l’alça i que constitueix un fenomen general amb què s’ha topat l’administració pública els últims mesos: “Els preus que ens presenten les empreses amb què contractem són sensiblement més alts que els de fa un any, i això encareix les obres”. De l’altra, atenció, que els sondejos del terreny on s’aixecarà l’espai han conclòs que la “qualitat geotècnica no és tan bona com havíem pressuposat, i això comportarà un sobrecost en la fonamentació que era a priori imprevisible”.

La culpa és del subsòl

Convé recordar aquí que era sabut que els terrenys de la rotonda d’Enclar es troben en zona inundable, i que va ser per aquest motiu que el plec de bases del concurs obligava a elevar fins a tres metres sobre el nivell del sòl la sala dels frescos: per salvar precisament el risc d’una revinguda catastròfica com la del 1982. Tot i això, diu Riera que el concurs es va convocar sense haver fet cap sondeig previ: “No en sabíem res, de la qualitat del subsòl”. Doncs entre una cosa i l’altra, un edifici que havia de costar 300.000 euros n’acabarà costant 670.000. De moment, és clar.

El termini de l’execució del nou espai expositiu és de vuit mesos, així que l’entrega de l’obra està prevista per a finals d’estiu. S’aixecarà en una parcel·la cedida pel Comú de la capital, i Batlle ha projectat un edifici amb una superfície total de 250 metres quadrats distribuïts en dos volums: a la planta baixa, construïda en formigó, hi aniran la recepció, una petita reserva i els serveis; al primer pis, la zona noble on s’exposaran els frescos i la nova sala per al romànic de Pal, amb un tercer espai per a projecccions i, tot plegat, construït amb una estructura metàl·lica en gelosia que des de l’exterior simularà un cel estrellat. Al segon volum s’hi accedirà a través d’una estructura circular amb ascensor i escales monumentals que evoca el campanar de Santa Coloma.

Gelabert xifra en 49.000 els visitants de la Biennal

És veritat que falta el recompte definitiu, però sembla que finalment el pavelló andorrà a la 57a edició de la Biennal de Venècia no arribarà als 50.000 visitants. Per ben poc, perquè la ministra xifra en 49.000 els espectadors que han desfilat per Ca’Cappello Memmo. Un balanç que en qualsevol cas supera llargament el de les tres edicions anteriors –els 32.000 del 2011, l’any de l’estrena, eren, fins ara, el rècord– i que Gelabert atribueix, en bona part, a la molt cèntrica ubicació, a tocar del Gran Canal. El repte és ara repetir al Palazzo, diu.