Diari digital d'Andorra Bondia
Ignacio Ribas i Nathalie Forget protagonitzen el concert de demà a Sant Esteve: hi estrenaran una ‘Rapsòdia’ del mateix Ribas.
Ignacio Ribas i Nathalie Forget protagonitzen el concert de demà a Sant Esteve: hi estrenaran una ‘Rapsòdia’ del mateix Ribas.

Com mai no havia sonat Andorra


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: Festival Internacional d'Orgue

Entre les moltes virtuts del Festival d’orgue, no és la menor la dèria que Ignacio Ribas ha tingut des del primer dia per descobrir (i descobrir-nos) noves sonoritats, combinacions d’instruments pintoresques o directament marcianes per als nostres estàndards. Per no anar-os-en gaire lluny, al primer concert d’aquesta 20a edició, el percussionista Pablo Mezzelani va exhibir a Sant Iscle un arsenal d’instruments mai abans vistos (ni sentits) per aquí dalt: des del duduk armeni fins a la quena boliviana, el kaval afganès, el kou xiang xinès i el nai moldau.

Doncs el que el festival proposa per a la cita de demà a Sant Esteve és una altra singladura de descoberta, aquesta vegada amb una combinació de nou inèdita entre nosaltres: Ribas ha maridat –ara es marida tot, oi? Doncs maridem també sons– l’orgue neoclàssic de l’arxiprestal amb les ones Martenot, instrument electrònic d’aspecte desconcertant –consta de teclat, altaveu i generador d’ones– inventat el 1928 pel violoncel·lista francès Maurice Martenot –d’aquí el nom– que s’estrena al festival i als nostres escenaris. Ho farà, a més, acompanyat de Nathalie Forget, que és una –diu Ribas– de les principals instrumentistes d’ones Martenot del panorama internacional. I amb un repertori, assegura, apte per a tots els paladars, “molt melodiós, agradable d’escoltar i, en definitiva, especialment indicat per donar a conèixer aquest instrument”.
Com sonen, però, les ones Martenot? “A molts els sorprendrà l’expressivitat, perquè no oblidem que és un instrument electrònic. Però Martenot era violoncel·lista, i buscava amb tota probabilitat una expressivitat pròxima a la del seu instrument. De fet, certs registres poden recordar al violoncel, tot i que com que és electrònic pot modificar els timbres, i en això s’assembla a l’orgue.”
Ribes escombra una mica cap a casa, i és lògic, perquè diu que sempre havia tingut interès en les ones Martenot. Doncs ara l’ha satisfet per partida doble: a més de portar-lo al festival i compartir-hi vetllada, s’ha regalat una peça, Rapsòdia per a orgue  i ones Martenot, escrita expressament per a l’ocasió i que demà s’estrena a Sant Estve en rigorosa primícia. Una obra que, a diferència d’altres composicions del mateix Ribas –recordin In campo aperto, d’una complexitat considerable i no apta per a totes les oïdes– s’inspira en una forma compositiva clàssica: “És una peça molt melodiosa, que fa parlar els instruments, de fàcil escolta i pròxima a l’oïda.” Serà cap al final de la nit. El repertori el completen transcripcions per a orgue i ones Martenot d’obres de Milhaud, Julivet i Messiaen, així com dos temes per a ones soles (Brenet i Forget), i una per a orgue (Usandizaga).

Com mai no havia sonat Andorra

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte