Com mai no havia sonat Andorra
Entre les moltes virtuts del Festival d’orgue, no és la menor la dèria que Ignacio Ribas ha tingut des del primer dia per descobrir (i descobrir-nos) noves sonoritats, combinacions d’instruments pintoresques o directament marcianes per als nostres estàndards. Per no anar-os-en gaire lluny, al primer concert d’aquesta 20a edició, el percussionista Pablo Mezzelani va exhibir a Sant Iscle un arsenal d’instruments mai abans vistos (ni sentits) per aquí dalt: des del duduk armeni fins a la quena boliviana, el kaval afganès, el kou xiang xinès i el nai moldau.
Doncs el que el festival proposa per a la cita de demà a Sant Esteve és una altra singladura de descoberta, aquesta vegada amb una combinació de nou inèdita entre nosaltres: Ribas ha maridat –ara es marida tot, oi? Doncs maridem també sons– l’orgue neoclàssic de l’arxiprestal amb les ones Martenot, instrument electrònic d’aspecte desconcertant –consta de teclat, altaveu i generador d’ones– inventat el 1928 pel violoncel·lista francès Maurice Martenot –d’aquí el nom– que s’estrena al festival i als nostres escenaris. Ho farà, a més, acompanyat de Nathalie Forget, que és una –diu Ribas– de les principals instrumentistes d’ones Martenot del panorama internacional. I amb un repertori, assegura, apte per a tots els paladars, “molt melodiós, agradable d’escoltar i, en definitiva, especialment indicat per donar a conèixer aquest instrument”.
Com sonen, però, les ones Martenot? “A molts els sorprendrà l’expressivitat, perquè no oblidem que és un instrument electrònic. Però Martenot era violoncel·lista, i buscava amb tota probabilitat una expressivitat pròxima a la del seu instrument. De fet, certs registres poden recordar al violoncel, tot i que com que és electrònic pot modificar els timbres, i en això s’assembla a l’orgue.”
Ribes escombra una mica cap a casa, i és lògic, perquè diu que sempre havia tingut interès en les ones Martenot. Doncs ara l’ha satisfet per partida doble: a més de portar-lo al festival i compartir-hi vetllada, s’ha regalat una peça, Rapsòdia per a orgue i ones Martenot, escrita expressament per a l’ocasió i que demà s’estrena a Sant Estve en rigorosa primícia. Una obra que, a diferència d’altres composicions del mateix Ribas –recordin In campo aperto, d’una complexitat considerable i no apta per a totes les oïdes– s’inspira en una forma compositiva clàssica: “És una peça molt melodiosa, que fa parlar els instruments, de fàcil escolta i pròxima a l’oïda.” Serà cap al final de la nit. El repertori el completen transcripcions per a orgue i ones Martenot d’obres de Milhaud, Julivet i Messiaen, així com dos temes per a ones soles (Brenet i Forget), i una per a orgue (Usandizaga).