La historiadora Ona Balló, becada pel Parc Natural de l’Alt Pirineu, estudia l’espai sonor de catorze esglésies i ermites de l’Alt Pirineu; tretze del Pallars Sobirà i una del Pallars Jussà. Balló ha recorregut els camins tradicionals que unien les esglésies i ha anat recollint els sons. En aquest viatge a peu ha estat acompanyada del músic Arnau Obiols. Tot i que l’estudi es troba en una fase inicial, Balló explica que ja ha detectat un so comú a totes les esglésies amb el que inicialment no hi comptava: l’aigua del riu. Aquest so en molts -casos no l’escoltava, però els micròfons de la gravació sí que ho han fet. Balló treballa amb la hipòtesi d’una relació existent entre l’arquitectura, els ambients de l’interior i exterior de cada església i la iconografia de les pintures murals.
L’estudi s’interessa per la relació entre les pintures murals i els ambients sonors d’aquests edificis. La historiadora ha detallat que a les pintures romàniques de l’església de Santa Maria de Ginestarre hi apareix un os. Aquestes imatges ja remeten a l’espectador a un so rural que en un altre indret és difícil de trobar. Els elements constructius dels edificis també fan que els sons que s’hi generen siguin diferents. Per això, canvien si el terra és de fusta o de pedra, si els embigats són d’un tipus de fusta o d’un altre o també en funció de com són els elements que en formen part.
Entre les esglésies que hi ha al llistat de Balló per estudiar i conèixer a què sonen hi ha la d’Aneto, Surp, Ginestarre, Estaón, Santa Maria d’Àneu, Sant Joan d’Isil o Sant Pere del Burgal. D’aquests temples se’n recollirà l’acústica, la tradició oral o la relació amb la gent del poble.
El Parc Natural de l’Alt Pirineu (PNAP) a través del seu Observatori de Recerca, va fer una convocatòria de beques de suport a la recerca per captar projectes d’investigació en l’àmbit del Parc i aquest va ser un dels treballs premiats.
El treball d’Ona Balló va ser un dels premiats. Oriol Grau, coordinador de l’Observatori de recerca del PNAP, ha explicat que l’objectiu d’aquestes beques és generar coneixement científic de proximitat en l’àmbit de les ciències de la Terra, ciències de la vida o ciències socials, i valorar el llegat natural, cultural i social del Parc.
Aquest coneixement servirà per millorar la gestió i conservació del Parc a partir d’una base científica més sòlida, i també per divulgar el coneixement generat a la societat local.