Melodions, concertines, bandonions, acordions diatònics, semidiatònics i cromàtics, una col·lecció amb dos-cents instruments construïts des del 1840 integren el Museu de l’Acordió d’Arsèguel. Ara l’equipament sembla encarar un futur incert: la casa que l’acull, propietat de la família Blasco, es posa a la venda. Què se’n farà de la col·lecció? Continuarà sent visitable? Els propietaris recorden que es tracta d’un fons privat i que, per tant, tenen l’indiscutible dret per disposar-ne. No obstant això, admet l’alcalde d’Arsèguel, Antoni Casanovas, es tracta d’un petit museu emblemàtic a un municipi que s’ha erigit gràcies al treball de dècades d’Artur Blasco, en capital pirinenca (com a mínim) de l’acordió. Per tant, que el fons deixés de ser visitable seria una indubtable pèrdua per al poble. Més enllà encara, per a la comarca. 
Així les coses i en mig d’una incertesa encara prematura, perquè l’immoble acaba de sortir a la venda, assegura Casanovas, faran tot el que estigui a les mans del municipi perquè el museu segueixi existint com a tal, incloent-hi, arribat el moment, l’oferiment d’un espai on exhibir la col·lecció. El museu, que actualment gestiona la Fundació privada Artur Blasco per a la recerca i divulgació de la cultura popular i tradicional del Pirineu, podria encabir-se en l’antiga escola, que roman tancada, proposa l’alcalde. De moment, no obstant això, no han tingut cap conversa, confirma, “però sí que des de l’Ajuntament apostem perquè la col·lecció s’hi quedi,  i per tant nosaltres ho intentarem”. 
Fins ara, la col·lecció es podia visitar diguem-ne que a demanda: si algú, algun grup, volia veure els instruments, era probable que el mateix Blasco obrís les portes de les sales on es conserva, en el mateix bastiment que serveix també de domicili. 
Es tracta, recollia l’escriptora i gestora cultural Núria Boltà en un article publicat a la revista Belluga’t, “d’un museu amb unes quantes dècades de presència molt activa” i que compleix una funció que “va molt més enllà que la simple exposició d’una completíssima i irrepetible col·lecció d’instruments de manxa i llengüeta lliure, de totes les procedències”. L’equipament es troba ubicat en una casa a tocar del nucli central del poble, al carrer de la Font Vella, convenientment indicat, que és l’edifici que ara surt anunciat en un portal de compravenda d’immobles. “Si bé és un museu petit pel que fa a superfície, esdevé immens pel seu contingut i valor excepcional”, puntualitza Boltà, amb dues plantes amb espais dedicats a l’acordió diatònic (de botons i de tecla curta)  i al cromàtic (de botonadura i de teclat). “També podem veure-hi concertines, bandoneons i l’acordió simple. Es tracta, doncs, d’una col·lecció extraordinària, delicadament col·locada, protegida i documentada tal com correspon a les coses ben fetes, aquelles que tendeixen a excel·lir”.
L’escriptora recorda també en aquest article que “gràcies a la vàlua i tenacitat del seu promotor, aquest museu ha traspassat fronteres i s’ha convertit en un referent de la música tradicional a nivell internacional, mantenint contactes musicals i d’intercanvi amb festivals d’arreu del món”.  
Per al petit municipi alturgellenc és interessant mantenir aquesta oferta que, sumada al festival estiuenc, que s’estén per altres poblacions però té l’epicentre a Arsèguel, els converteix en un pol d’atracció cultural. Un pol, recordem-ho, que fa a penes un any s’ha reforçat amb la instal·lació al poble de la fins aleshores andorrana llibreria La Puça. Una injecció de cultura, recorda Casanovas, que a banda d’oferir un servei al poble i voltants, també ajuda a reforçar els vincles entre els habitants d’Arsèguel, a “fer poble”, insisteix l’alcalde. Al marge d’atreure visites amb les presentacions de llibres que ja han començat a promoure, en col·laboració amb el consistori. Una activitat que continuarà i es reforçarà, amb esdeveniments com el Bateig de llibres organitzat des de La Puça, el consistori i l’Associació del Llibre del Pirineu per al proper dia 12, al voltant del ja imminent Sant Jordi. 
Tornant a la infatigable activitat de Blasco al voltant del folklore pirinenc, fa uns dies que feia donació dels treballs de camp que durant dècades recollia en la recerca i divulgació del cançoner popular de tot el Pirineu. Els materials, que s’afegeixen a les que ja havia realitzat amb anterioritat, es dipositaran a la Fonoteca de Música Tradicional Catalana, del Centre de Documentació de Cultura Popular de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, segons recollia la revista Viure als Pirineus. Commemora així el 60è aniversari de l’inici de la seva tasca de recollida de cançons populars, i amb la 50a edició de la trobada d’acordionistes del Pirineu.