Teníem fins ara cantants de jazz, teníem músics de jazz, teníem un segell consagrat a  la producció de discos de jazz i teníem fins i tot el flamant Festival de jazz. I tot això ho continuem tenint, és clar. Però, on eren els aficionats que sustentaven i justificaven tot aquest desplegament? Cadascú a casa seva, buscant-se com els últims representants d'una tribu no contactada a la mínima oportunitat, posem que en un concert a la Fada, en la presentació d'un disc de Jordi Barceló, d'Ester Peralba o de Kic Barroc, o els dies grans del festival d'Escaldes-Engordant. I para de comptar. 
 
Doncs aquestes penes i treballs passaran ben aviat a la història gràcies a Amics del Jazz d'Andorra, que s'ha presentat avui en societat, coincidint –i no ha estat casualitat– amb al Dia Internacional del Jazz. El sanedrí d'on va sortir aquesta benemèrita ocurrència el formen Marc Pantebre, que en serà el primer president; Josep Maria Ubach, vicepresident; Ester Peralba, secretària; Josep Sarlé, tresorer, i els dos primers vocals, Enric Bartumeu i Fernando Blanco. Tots ells, membres destacats de la tribu del jazz andosí. La criatura va ser concebuda al gener, la gestació va ser rapideta i al març ja tenien l'acta fundacional i els estatuts, ja han passat preceptivament per la notaria i estan en espera de la inscripció definitiva al registre per convocar l'assemblea constituent. Estiguin atents perquè serà imminent, comptin unes setmanes, perquè la intenció és estrenar-se oficialment abans del Festival d'Escaldes.

L'objectiu d'Amics del Jazz –de nom artístic AJA– és, diu Pantebre, "compartir la passió pel jazz, donar-la a conèixer i fer-la créixer: volem ser un punt de trobada per a totes aquelles persones que senten que el jazz és més que música. És cultura, és creativitat i és una manera d'expressar-se i d'escoltar el món, i volem apropar aquest univers a tothom, tant als que ja el coneixen com als que tenen curiositat per descobrir-lo".  També pretenen, parla ara Peralba, "donar suport als músics, crear espais on el jazz sigui protagonista i fomentar una comunitat viva al voltant d'aquest llenguatge musical".

I com ho faran, tot això? A través d'una bateria d'activitats que s'aniran concretant a partir de l'assemblea constituent i que inclouran disco-fòrum per escoltar i comentar conjuntament discos, novetats o no; maridatges gastronòmics amb música en viu; tallers per introduir el profà al món del jazz d'una manera didàctica, i si la cosa funciona, concerts de petit format per compartir la passió que els mou. I tot, des de la convicció que el jazz és més que un estil musical: "El jazz és profunditat, et fa treballar la introspecció, genera un creixement interior molt important, i això és el que volem compartir".

Així que l'objectiu declarat de l'AJA és predicar la bona nova de la fe jazzística en terra no direm que infidel, però sí que fins ara una mica deixada a la mà de déu. Com diu Ubach, "aquesta associació aglutina per fi moltes il·lusions que havien estat reprimides durant molt de temps". A ningú se li escapa que Amics del Jazz és una mena d'extensió natural del Festival de jazz, una iniciativa sorgida en la seva òrbita però impulsada per la societat diguem-ne civil, i que hauria de servir, a banda de tot el que han verbalitzat els fundadors, per aportar múscul, cervell i entusiasme quan vagin mal dades. Que no torni a passar com el 2004, quan el festival va semblar morir d'inanició, cansament o desídia, triïn; o el 2017, quan va semblar renèixer, però va faltar voluntat política –i potser una entitat com l'AJA al darrere– per donar-li continuïtat. Si s'hi senten cridats, ara és la seva: s'hi poden inscriure a amicsdeljazz.ad. La quota anual, 40 euros. Benvinguts a la tribu. 

 

Banda sonora per a un bateig de jazz

El va presentar al febrer a l'Auditori i la gira preceptiva es farà esperar fins a la tardor, així que la d'ahir al Prat del Roure era una oportunitat única per (re)descobrir Entor (Elemental), el segon disc en solitari d'Enric Bartumeu, aka Kic Barroc. Per això mateix hauria sigut esperable una mica més de difusió. Però era el primer acte públic d'Amics del Jazz i ja aniran afinant aquests detalls. Entor són vuit temes amb arrels que insisteixen en el jazz introspectiu, melancòlic i essencialment contemplatiu, amb empelts de funk i bossa, que li coneixíem de Mon Nom. En fi, que la singladura d'Amics dels Jazz no podia començar amb millor banda sonora.