Comença el compte enrere per a la 6a edició de la biennal de L’AndArt, com li agrada que en diguem el comissari, Pere Moles. Amb rècord inclòs: el dels dos centenars llargs de propostes d’artistes de mig món –d’Ucraïna a Mongòlia, del Perú al Japó, de l’Àfrica del Sud a Palestina– que buscaven un lloc a la final. Qui diu final diu la nòmina definitiva del L’AndArt, que aquesta edició estrena ubicació –repeteix a Sant Julià però es muda de Catsa a l’hotel Pol, i es desdobla amb una Ruta panoràmica per Fontaneda i rodalies– i calendari, del 18 de setembre al 14 de novembre.

Doncs dels dos centenars que es postulaven n’han sobreviscut exactament vuitanta, la quarta part dels quals, atenció, nacionals. Amb motiu Moles se’n llepa els dits: “Encara recordo quan em deien que no teníem prou talent per un festival com aquest, i que hi acabaríem portant sempre els mateixos. He de dir amb legítim orgull que molts dels artistes andorrans que he elegit els he conegut en la fase de selecció”. Entre aquesta vintena no podia faltar Toni Cruz, un clàssic de la biennal, que plantarà una grandalla gegant al jardí del santuari de Canòlich.

Hi ha també Anna Mangot, Naiara Galdós, Miquel Mercé, Emma Regada, Jordi Casamajor, Naiara Escabias i Sam Bosque, que s’estrena al L’AndArt i a qui l’organització ha cedit l’espai estrella de l’hotel Pol, la cuina i cambres adjacents, per a una instal·lació que ha titulat Extintio. La façana de l’hotel la colonitzarà Filthy Lucky, una altra instal·lació, aquesta un inflable monumental en forma de tentacles que travessarà l’avinguda de Canòlich de costat a costat. I sense sortir del Pol, però ara a les vidrieres del hall, la història del local en una exposició amb textos de Ludmilla Lacueva, probablement la persona que més sap de la nostra hostaleria, i un documental amb el testimoni de clients, treballadors i veïns per a qui el Pol es va convertir al llarg de tot el segle XX en l’hotel per antonomàsia i escenari de grans festes familiars. Aquí mateix el col·lectiu Faveles de luxe hi recalarà amb les fotografies del català  Kim Manresa, que ha documentat la urbanització salvatge dels últims anys, amb textos de Marc Vila, Lídia Magallon, Josep Dallerès, Rosa Gili, Claude Benet i Joan Ganyet, entre d’altres. I no ens oblidem del videoartista sud-africà William Kentridge, un dels tres artistes que aporta aquesta edició la fundació Sorigué: els altres dos són l’espanyol Aitor Ortiz i l’argentí Miguel Ángel Ríos, amb Return, videoart que habitualment s’exposa al Reina Sofía de Madrid. Doncs al setembre el veurem a l’hotel Pol de Sant Julià.

I queda la Ruta panoràmica, que a més de Canòlich s’aturarà a Sant Miquel de Fontanmeda, amb obres de David Segura, Livia Paola di Ciara, Nathalie Launay i Xavier Sis, i Sant Esteve de Bixessarri, amb Pilar Pontecino. No ens oblidarem tampoc dels deu artistes de Liechstenstein, que aquesta edició exerceix com a país convidat, i del lema, Pausa per continuar, amb què es pretén reflexionar sobre els camins insospitats que ens han deparat el primer quart de segle del mil·lenni. Finalment, a la plaça del Solà s’hi instal·larà una estructura sortida del concurs que organitzarà el Col·legi d’Arquitectes entre els seus col·legiats, amb el Burro Blanc del madrileny dEmo com a colofó.

El pressupost d’aquesta 6a edició s’enfila als 180.000 euros, un pessic menys que fa dos anys, aportats per Andorra Turisme, Cultura, FEDA, Andorra Telecom i el Comú de Sant Julià. El que no s’ha acabat de lligar (de moment) és la presència estel·lar del Fargo, però si se n’estan morint de ganes no s’hi amoïnin, perquè el podran veure pròximament a la Festa de la parròquia d’Escaldes. Però això els ho expliquem aquí baix.