Que aquí les penjaven ja ens ho havia explicat fa uns quants anys Robert Pastor, i per descomptat que ens el crèiem absolutament. Però aquells que, a banda, vulguin donar una ullada a com van ser els processos i, sobretot, les sentències dictades pel Tribunal de Corts contra les dones acusades de bruixeria durant aquella infame cacera, tenen els textos −reproduccions, òbviament− a la seva disposició en l’exposició Contra el mal donat, inaugurada a la sala Sergi Mas (a l’antiga Casa Comuna) i que forma part de l’àmplia programació de les Primeres Jornades de Bruixeria que acull Sant Julià. Textos procedents de l’Arxiu Nacional, seleccionats per l’arxivera laurediana Laia Farràs a partir de la recerca de Pau Castells, recullen vuit sentències conservades: de fet, van ser una vintena els processos seguits a les Valls per bruixeria, però en alguns casos el jutge no va arribar a plasmar la decisió: potser l’encausada va morir abans o s’han perdut.
Però si els textos jurídics constitueixen un indubtable atractiu, l’exposició en realitat va més enllà i, amb fons de les col·leccions de béns mobles de Patrimoni Cultural, ajuda a completar visualment un relat que les jornades estan posant sobre la taula. El d’una “Andorra immersa en unes condicions dures i fosques”, explicitava el cònsol lauredià, Josep Majoral. Xerrades, col·loquis, projeccions (com el documental d’Elena Cid Béquer y las brujas o Akelarre, de Pablo Agüero) i altres propostes que s’allarguen fins demà i que completen una primera edició cridada a convertir-se en cita fixa, es comprometia el cònsol. És una temàtica que “a tots ens crida i ens interpel·la”, coincidia la ministra de Cultura, Sílvia Riva, satisfeta que una mostra com aquesta ajudi a difondre els fons patrimonials. Per completar, fotografies de Jordi Casamajor.
Les jornades acaben, però l’exposició s’hi queda fins al 24.
