Coonen: confinat, però traduint

Va ser un dels escassos escriptros del país que es va avançar a la Covid-19: al gener va presentar Fat Finger, thriller amb epicentre a la Massana i vocació internacional amb què el massananec Greg Coonen debutava en la novel·la. El confinament n'ha accelerat la traducció al català, retitulat La pífia i que sortirà si tot va bé abans que acabi el maig.

Segur que se'n recorden de Ben Brennan, aquell broker que aterra entre nosaltres, fitxat per una entitat financera que es diu SolarBanc -qualsevol semblança amb un ban realment existent és pura coincidència- i que per culpa d'un catastròfic error de teclat desencadena un tsunami amb convidats tan pintorescos com l'independentisme català, el Servei Federal de Seguretat Rus, el terrorisme internacional i el molt opac negoci de les criptomonedes. I tot això, des de la Massana, que és on viuen el pobre Brennan, la senyora i la criatura que esperen.

Tot això ja ho sabíem. El cas és que Coonen ha aprofitat aquestes setmanes de confinament per accelerar la traducció al català de Fat Finger, que es dira -és car- La pífia i que si no ho esguerra cap rebrot es publicarà possiblement al maig, amb tota seguretat abans de l'estiu. En paper perque -diu Coonen- "sempre m'ha agradat tocar els llibres, i l'olor especial que fan els que acaben de sortir de la impremta i que m'evoca tants bons moments que he passat llegint", i també en format electrònic, quasi una obligació en les circumstàncies actuals. És cert que dir-li'n La pífia potser no coincideix amb la imatge sofisticada que tenim del món de les altes finances internacionals, "però em va agradar molt la proposta del tradcutor, Txema Díaz-Torrent, perquè resumeix perfectament l'episodi clau de la novel·la, aquesta tecla que Ben pitja per error i desencadena conseqüències insospitades. Encara sort que les moltíssimes pífies que faig quan escric no tenen ni la mil·lèsima part d'aquestes conseqüències".

Coonen, en fi, es va afegir a les iniciatives impulsades des de la Bibilioteca Nacional i el Comú de la Massana per Sant Jordi, i a més de polir la traducció de Fat Finger ha consagrat el confinament a rescatar lectures d'adolescència, Exactament, dos clàssics de le literatura anglosaxona que va llegir a les ordres -diu- de la professora inoblidable que tots heem tingut a l'institut. En el seu cas, la senyora Joan Lynch, "que ens va ensenar a llegir amb esperit crític, i que ens va descobrir dues novel·lles que m'han acompanyat els útlims 30 anys i que m'ha fet especial gràcia rellegir ara, que la meva flla té la maeixa edat, 14 anys, que jo tenia quan van caure a les meves mans: Catch 22, de Joseph Keler, i The Catcher in the Rye, de J. D. Salinger". El primer, diu, retrata l'absurd de la guerra a través dels ulls del capità John Yossarian, que intenta mantenir un cert sentit comú, i també un cert sentit de la humanitat, enmig del caos i de la barbàrie bèl·lica; The Catcher in the Rye és "immmensament cínic i immensament divertit", i toca tecles especialment atractives -conclou- per als joves que comencen a endinsar-se en el món dels adults, com ara l'alienació, el compromís i la hipocresia ambiental. Potser no cal entrar en detalls gore com ara que tant l'assassí de John Lennon com el paio que va intentar pelar poc després Ronald Reagan tenien casualment com a llibre de capçalera... The Catcher in the Rye. Glups.