Cortiuda és un petit nucli gairebé abandonat, però encara conserva el seu principal testimoni històric: l’església romànica de Sant Martí, que recorda el passat parroquial del lloc. No és només un bell paratge dels Pirineus. És també un lloc de memòria on, fa gairebé mil anys, la justícia feudal va traçar una frontera jurídica i institucional. En aquell context, en què el dret visigot continuava regulant la vida dels territoris pirinencs, alguns juristes i jutges de l’entorn urgellenc —com el prestigiós jutge Bonfill Marc— van començar a obrir el camí cap a una nova realitat: la necessitat que la llei pogués ser entesa no només pels clergues i notaris que escrivien en llatí, sinó també per la societat que l’havia d’aplicar i respectar. El judici de Ponts de 1024, mostra fins a quin punt els petits pobles dels Pirineus també van ser escenari de disputes jurídiques i polítiques que van contribuir a definir l’organització territorial de la Catalunya medieval.

Un topònim que apareix als documents medievals
La primera menció coneguda de Cortiuda apareix en documents altmedievals amb la forma “Curtizda”. Aquesta denominació figura en l’anomenada acta de consagració de la catedral de Santa Maria d’Urgell. L’acta enumera 289 parròquies de tot el bisbat; a banda de Cortiuda hi apareixen molts llocs coneguts del Pirineu i Prepirineu urgellenc, ceretà, pallares i ribagorçà. Durant molt temps aquest document es va considerar de l’any 819, però els historiadors coincideixen avui que probablement es tracta d’una redacció posterior elaborada entre els anys 1016 i 1024 per reforçar els drets patrimonials del bisbat sobre diverses parròquies del territori.

El judici de Ponts de 1024
La referència més clara sobre Cortiuda apareix l’any 1024, quan la possessió del lloc va generar un litigi entre el bisbat d’Urgell i el monestir de Santa Cecília d’Elins. El conflicte es va resoldre en un judici celebrat a Ponts i presidit pel comte d’Urgell Ermengol II. La sentència va ser favorable al bisbe d’Urgell, a qui es van restituir l’església de Sant Martí de Cortiuda i la seva parròquia, consolidant així el control episcopal sobre el lloc.

Un judici controvertit
No obstant això, alguns historiadors han assenyalat que el judici de Ponts podria haver estat més complex del que suggereixen els documents conservats. Diversos estudis sobre la documentació urgellenca del segle XI indiquen que, en aquell període, era relativament habitual la redacció de documents retroactius o manipulats per reforçar drets jurisdiccionals. En aquest context, alguns investigadors han suggerit que el procés de Ponts podria haver estat un procediment jurídic condicionat o fins i tot un possible frau processal destinat a legitimar el control del bisbat sobre determinats territoris.

El dret medieval i el Llibre dels jutges
Per entendre com funcionaven aquests judicis cal tenir present el marc legal de l’època. A la Catalunya altmedieval continuava vigent el Liber Iudiciorum, el gran codi legal del regne visigot del segle VII. Amb el temps, aquest codi es va traduir al català en el manuscrit conegut com el Llibre dels jutges, conservat a la Seu d’Urgell i considerat un dels textos més antics escrits íntegrament en català. Aquest llibre recollia normes sobre procediments judicials, propietat i resolució de conflictes i va ser durant segles una de les bases del dret aplicat als territoris pirinencs. Investigacions recents (Alturo i Alaix, 2023) han datat el fragment conservat a l’Arxiu del Bisbat de la Seu d’Urgell entre 1060 i 1080, cosa que el converteix en el text conegut més antic íntegrament escrit en català, anterior fins i tot a les Homilies d’Organyà. Es considera que la traducció catalana fou elaborada per diversos juristes sota la direcció del jutge barceloní Ponç Bonfill Marc, mestre de jutges, en el primer terç del segle XI; després se’n van fer còpies locals, com la d’Organyà. En aquest context, cal destacar els Greuges de Guitard Isarn, un document jurídic medieval, considerat un dels textos més antics en català que es conserven, datat entre 1105 i 1106. Un inventari de queixes (greuges o clams) presentat per Guitard Isarn, senyor de Caboet (vall de Cabó, entre l'Alt Urgell, el Pallars Sobirà i Andorra), contra els seus vassalls Guillem Arnau (castlà de Cabó), el seu fill Mir Arnau i altres, per danys a drets senyorials, robatoris i violacions d'acords feudals. El text detalla ofenses com la destrucció d'instruments legals, ocupació il·legal de terres i béns.

Un petit poble amb memòria medieval
Avui, Cortiuda és un indret de pau i silenci. De les 27 cases que tenia al segle XIX, només queden algunes masies aïllades i el refugi de muntanya instal·lat a l'antiga rectoria, punt de partida d'excursions per la serra d'Aubenç i els seus voltants, rics en patrimoni megalític i trinxeres de la Guerra Civil. La masia de Cal Bernadí és l'única casa que manté una activitat agrícola continuada, vetllant perquè el paisatge mil·lenari no es perdi del tot. L'any 2024, coincidint amb el mil·lenari del judici, l'Institut d'Estudis Comarcals de l'Alt Urgell va programar una conferència al mateix Refugi de Cortiuda titulada "Mil·lenari del judici de Sant Pere de Ponts: la parròquia de Cortiuda en qüestió" . El fet que es recordés aquesta efemèride, i que es fes al mateix lloc dels fets, demostra la petja profunda que un plet jurídic de fa mil anys ha deixat en la identitat d'aquest petit poble. Cortiuda, doncs, no és només un bell paratge dels Pirineus. És un lloc de memòria on, fa deu segles, la justícia feudal va traçar una frontera, i on, potser, un jutge il·lustrat com Bonfill Marc va començar a imaginar que la llei havia de ser entesa per tothom en la seva pròpia llengua.