Deia Edward Lorenz, meteoròleg i matemàtic britànic fascinat per la teoria del caos, que la minsa pertorbació de l’aire provocada per l’aleteig d’una papallona podia crear un huracà o un tornado a l’altra punta del món. Aplicat al coneixement històric, l’efecte papallona –així es coneix el nom de la proposta de Lorenz– planteja la impredictibilitat del futur i els enormes riscos en què podria incórrer un hipotètic viatger en el temps que matés un mosquit prehistòric per tot l’efecte acumulatiu que podria tenir i els canvis que això podria provocar en la línia futura del temps. En definitiva, l’efecte papallona ens està dient com el petit canvi d’una mínima variable pot arrossegar canvis enormes.

Aquesta idea és perfectament aplicable en un esdeveniment que es produí a la sortida del Liceu de Barcelona, l’any 1855, i que tingué unes conseqüències imprevisibles. 
Don Guillem d’Areny-Plandolit, personalitat que gairebé no cal ni presentar, prohom andorrà, fill d’una família enriquida amb el negoci del ferro i un dels futurs protagonistes de la Nova Reforma del Principat, s’havia casat amb Maria Dolors de Parrella, dona de gran bellesa que va aportar un dot fabulós al patrimoni familiar. Habitualment, la parella residia al seu domicili de la Seu d’Urgell, on un militar de la caserna va conèixer la Maria Dolors i se’n va enamorar bojament. Per iniciativa de don Guillem, el militar va ser traslladat lluny de la ciutat episcopal, però portat pel seu enamorament malaltís, va concloure que si la Maria Dolors no podia ser seva, no seria de ningú, i va assassinar-la en sortir d’una sessió del Liceu, tal com dèiem, en la data assenyalada. 

Als braços del seu espòs
La Maria Dolors va morir en braços del seu espòs, en un crim que va trasbalsar la societat barcelonina de l’època.

La història no és nova. La coneixem gràcies al llibre que l’Esteve Albert va dedicar a don Guillem l’any 1988. El vidu es va tornar a casar pocs mesos després amb Carolina de Plandolit i Pelati, cosina germana seva, després d’aconseguir la preceptiva dispensa pontifícia. La mort del prohom, l’any 1876, va abocar la família al conflicte. Don Guillem havia tingut dos fills amb la seva primera esposa i deu amb la segona, la qual va haver d’afrontar una agra querella als tribunals amb els seus fillastres per l’herència del difunt espòs, fins al punt de perdre una part significativa del patrimoni. 

Les consegüents estretors econòmiques van provocar l’embargament d’una finca que tenia la família a la Seu, a la riba esquerra del Segre, coneguda aleshores com la Torre de l’Areny o Torre del Peu, que fou venuda en pública subhasta.

La finca fou adquirida l’any 1892 per un advocat barceloní que havia fracassat en el seu intent d’entrar en política com a diputat a Corts per la Seu d’Urgell. N’arribà a pagar 52.000 pessetes de l’època, una veritable fortuna. 

El comprador s’anomenava Josep Zulueta i Gomis, apassionat pel món agrari, que va dedicar la seva finca a l’experimentació amb nous conreus que substituïssin la vinya arrasada per la fil•loxera. Convertí algunes extensions en prats de dall i adquirí dues vaques lleteres amb la idea de modificar el sistema agrari de la Seu i el seu entorn. I la resta és història.

Sense l'aleteig...
Com de diferents haurien estat les coses si aquell dia l’assassí hagués tingut un mal de panxa que no l’hagués deixat sortir de casa. No hi hauria hagut assassinat, ni segon matrimoni de don Guillem. Josep Zulueta no hauria arrelat a la Seu i potser la primera cooperativa lletera de Catalunya s’hauria creat al Prat de Llobregat. L’aleteig de la papallona, en forma de terrible assassinat masclista a les portes del Liceu, va tenir uns efectes que culminarien en la particular relació de  Zulueta a la Seu, tal com explicarem amb més detall dijous vinent a les set de la tarda a la sala de Sant Domènec.  Presentarem el llibre Josep Zulueta i Gomis. L'home que va canviar el Pirineu, editat per Salòria. Tots hi sou convidats.