Cròniques del gineceu (continuarà...)

Líquid Dansa acomiada ‘Quin/a cony/a’ el 28 de maig al Claror i n’anuncia una tercera entrega.

Segur que recorden l’estupenda trilogia en què Richard Linklater reuneix els personatges que interpreten Julie Delpy i Ethan Hawke al tren que fa el trajecte de Budapest a Viena (Antes del amanecer), nou anys després els fa retrobar-se de nou a París (Antes del atardecer), i al cap de 18 anys, ostres, ens els presenta feliçment (?) casats, amb nens i ex, i a punt de patir la reglamentària crisi de la mitjana edat (Antes del anochecer).

Doncs bé, Líquid Dansa està construint un experiment teatral que s’aproxima gloriosament al que plantejava Linklater, només que a l’escenari en lloc de la pantalla gran. Ens expliquem: Vero Pérez, Judit Villaró, Anna Frases i Mònica Vega es van posar el 2011 per primera vegada en la pell de quatre amigues –Gali, Laura, Sus i Xènia– que amb l’excusa del divorci d’aquesta última es reunien per divagar sobre l’alegre, desenfadada, maratoniana sexualitat dels 20 anys (i una mica més).

Dirigit per Sergi Vallès, partia molt lliurement dels Monólogos de la vagina, es deia Això és cony/a i, com s’ho poden imaginar, va ser un èxit. Dos cursos enrere van tenir la feliç idea de ressuscitar-ne els personatges a Quin/a cony/a, només que amb deu anys més a sobre, i naturalment després d’haver passat pel matrimoni, l’embaràs i la maternitat, que com saben totes les (ara, ja) senyores que ho han experimentat, ho canvia tot per sempre més. Però tot. I els senyors, la veritat, sospitem que també ho saben.

La coartada argumental era ara la dèria que se li havia posat a Gali entre cella i cella d’obrir un sex shop –La Boutique del plaer, convertida en gineceu contemporani–, aventura en la qual les seves inseparables la seguien amb entusiasme. Era obrir les caixes per desempaquetar el gènere –ara una silla del amor (?), després un macrogegant que riu-te’n tu de les de 30 centímetres, i finalment un plug (!?) amb cua de cavall incorporada a l’alçada de la Història de O, versió Guido Crepax– i arrencar unes converses on el sexe en la quarantena, d’amagat (dels fills) i amb el repte de fugir de la monotonia matrimonial –aix, aquells matins de dissabte quan no hi havia nens– és el gran, de fet l’únic protagonista. En clau absolutament femenina, perquè aquí l’únic senyor que hi desfila és Pere Vilarrubla, que hi exerceix de poli i té la santa fortuna d’entrar a la Boutique en mig d’una sessió. Es poden imaginar com acaba.

En fi, que Quin/a cony/a es va estrenar al Comunal, ha desfilat per la Seu i per Encamp, i finalitza aquesta notable singladura el 28 de maig al Claror. Quin/a cony/a s’acaba aquí, però tranquils tots que Líquid Dansa ja ha començat a preparar la tercera entrega de la sèrie, amb Gali, Laura, Sus i Xènia ara a la cinquantena: amb menopausa i nets, continuaran parlant de sexe, augura Vega, en un capítol que podria titular-se Quin cony/às, segons l’afortunada ocurrència de la periodista Rosa Alberch, i que és la prova del que dèiem al començament: aquest experiment teatral és el més pròxim a la sèrie de Linklater que mai s’ha vist per aquí dalt. Vaja, que no se la perdin. Riuran, i aprendran quatre coses sobre l’ars amatoria –què redimonis serà, això del plug!?– que segur que no els venen malament, si per casualitat estan casats, freguen els 40 (o més), i tenen criatures pul·lulant per casa.

‘Aniversari’, a Barcelona

No s’acaben aquí les bones notícies teatrals: el muntatge Aniversari, escrit i dirigit per Juanma Casero, coproduït per l’ENA i L’Animal i estrenat l’octubre de l’any 2017 al Claror, farà entre el 23 de maig i el 9 de juny temporada a la sala Versus Glòria de Barcelona, amb funcions de dijous a dissabte (22 hores), i diumenge a les 20 hores. En el paper de mare s’alternaran Irina Robles i Mònica García, i Jèssica Casal s’incorpora a un repartiment que completen Sílvia Forns, Oriol Guillem, Josep Sobrevals i Pere Tomàs.