Diari digital d'Andorra Bondia
Reconstrucció del vestuari del noi d'uns 10 anys, que conservava una medalla de Sant Josep a les mans.
Reconstrucció del vestuari del noi d'uns 10 anys, que conservava una medalla de Sant Josep a les mans.
El nens d'uns dos anys: només se n'havia conservat part del tronc i el cap.
El nens d'uns dos anys: només se n'havia conservat part del tronc i el cap.
Pla zenital del jaciment de Santa Coloma.: els dos cossos que Regirarocs ha ‘vestit’ són els d’un noi d’uns 10 anys (TB03, a la foto), i el d’un nen d’uns 2 anyets, al seu costat, i del qual només se’n va conservar el tronc i el cap.
Pla zenital del jaciment de Santa Coloma.: els dos cossos que Regirarocs ha ‘vestit’ són els d’un noi d’uns 10 anys (TB03, a la foto), i el d’un nen d’uns 2 anyets, al seu costat, i del qual només se’n va conservar el tronc i el cap.

CSI Santa Coloma


Escrit per: 
A. Luengo / Il·lustracions: Regirarocs / Foto: Regirarocs

Regirarocs reconstrueix a partir dels botons recuperats al jaciment el vestuari dels difunts exhumats el 2017.

Se’n recorden, del noi aquell d’uns 10 anys que presentava signes de raquitisme que l’equip de Regirarocs va exhumar la tardor del 2017 al cementiri de Santa Coloma? I del nen d’uns dos anyets que havien enterrat al seu costat? L’arqueòleg Gerard Remolins ja va avançar aleshores que els enterraments havien de ser posteriors al 1846, l’any en què es van començar a fabricar industrialment –i això, a la Gran Bretanya!– els botons de tipus pròcer que van ser recuperats amb els cossos.

D’això se’n diu filar prim. Però encara podia fer-ho millor, ja veuran. El primer dels nostres difunts d’avui portava a la maneta una creu de Sant Josep, indici que va ajudar a acotar encara una mica més la datació: es tracta, diu Remolins, d’un tipus de medalla que es va generalitzar després que el papa Pius IX proclamés Sant Josep patró de l’Església, i per això du al revers una inscripció “O Glorioso S. José esposo de María protegednos y protege a la Iglesia y a su cabeza visible”. El papa, s’entén. Això va ser al Concili Vaticà I, que va concloure abruptament el 1870. Així que el traspàs del noi va tenir lloc en algun moment a partir d’aquesta data.

Amb aquest material sensacional en va fer prou Remolins per anar a l’Arxiu Nacional i buscar retrats de nens i nois de finals del segle XIX, principis del XX, amb una idea al cap: mirar de vestir els nostres dos difunts, ni que fos per analogia i a partir dels elements materials –essencialment, els botons pròcer, però també d’os i de petxina– recuperats al jaciment. I va resultar que el fons Julià Reig Roqueta conserva l’extraordinari retrat post mortem d’un nadó. Els seus pares el van vestir amb la roba de diumenge, una bateta que es cordava per darrere, i dona la coincidència –diu l’arqueòleg– que els botons del nen de Santa Coloma també van aparèixer per dareere de les vèrtebres, un indici que el van amortallar amb una robeta que podria haver sigut similar a la del retrat post mortem de l’Arxiu. Podria, insisteix l’arqueòleg perquè es tracta d’una hipòtesi basada en indicis materials i plantejada per analogia, però que no s’ha d’interpretar com una veritat revelada. I d’aquí és d’on surt el vestidet que li han posat.

Possiblement eren cosins

El cas del noi va ser un pelet més complex perquè els botons van aparèixer més desordenats, però a partir també dels retrats d’època el va vestir amb un tres peces també de diumenge: amb camisa de coll tancat, a partir d’un botó a l’alçada de les cervicals, i d’altres dos als punys; pantaló, amb tota probabilitat de vellut bast, per un altre botó a l’alçada de la pelvis; armilla, de nou de vellut, i gràcies a un petit botó pròcer situat al final de la suposada peça, i jaqueta, que es cordava amb dos botons, un d’os i un altre pròcer.

La reconstrucció és sensacional, i encara ho serà més quan al mes de juny Remolins entregui la memòria de l’excavació al ministeri i pugui revelar la possible identitat dels dos difunts d’avui, probablement coetanis, especula, inhumats amb la mateixa orientació i l’un al costat de l’altre, sense superposar-s’hi, probablement perquè se’n conservava memòria que allí sota hi havia un enterrament. Vaja, que després de consultats els llibres d’òbits de la parròquia Remolins sospita que eren cosins...

Tot seran, és clar, hipòtesis fins que s’hi practiquin la prova de l’ADN, que no està de moment prevista. Però més enllà d’aquesta estupenda exhibició d’erudició al més pur estil CSI, la investigació ha servit per conèixer millor els hàbits mortuoris dels nostres rebesavis, i “no deixa de sorprendre’ns”, diu l’arqueòleg, “el poc que coneixem de com s’enterrava fa tan sols un segle: sabem que és en aquest moment, a mitjans del XIX, quan els difunts es vesteixen amb roba, i no amb una simple mortalla com en l’etapa immediatament anterior; el fet que els enterrin amb objectes també ens dona una idea de la religiositat del moment, i que ho fessin en una caixa, com sembla pels claus que hem recuperat”.

Tot això, i el que vindrà, gràcies a un nyapet, recordin, perquè el jaciment es va descobrir a causa de la rasa que es va obrir al cementiri de Santa Coloma per fer-hi passar el cablejat del mapping. S’hi van localitzar els esquelets més o menys complets d’una desena d’individus, i restes sense connexió anatòmica d’altres quinze. Extrapolant el resultat a la totalitat del cementiri –perquè amb la rasa només es van remoure uns 10 metres cúbics de terra– Remolins va calcular que hi podria haver cap a mig miler d’enterraments, tirant curt. Santa Coloma, en fi, és una mina arqueològica.

Andorra
arqueologia
santa coloma
Remolins
cementiri
rasa
botons
medalla

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte