Diari digital d'Andorra Bondia
Andorra, arqueologia, Juverri, Juberri, Feixa del Moro, CSIC, destral, destraleta, Mossos, fake, falsificació, Fuentes Buxó, Amer, APAHA, arqueòlegs
Andorra, arqueologia, Juverri, Juberri, Feixa del Moro, CSIC, destral, destraleta, Mossos, fake, falsificació, Fuentes Buxó, Amer, APAHA, arqueòlegs

CSIC: la destral és un ‘fake’


Escrit per: 
A. Luengo / La destraleta votiva que ha examinat el CSIC i que segons les conclusions dels investigadors és una “possible falsificació”: fa 6,5 centímetres de llarg, la meitat que la que va adquirir al març el ministeri de Cultura (Foto: Todocolección).

La ‘germana’ de la peça ‘neolítica’ adquirida pel ministeri és una ‘possible falsificació’, conclouen investigadors del Centro Superior de Investigaciones Científicas espanyol.

Confirmat: la destral suposadament neolítica i procedent –també suposadament– del jaciment de Juverri que formava part del lot que el portal Todocolección va posar a la venda a la primavera –la tenen aquí al costat– té totes les butlletes per ser un fake. Els científics de l’Institut Milà i Fontanals, depenent del Centro Superior de Investigaciones Científiques espanyol (CSIC), que l’han analitzat conclouen en un informe datat el 19 de setembre que la destral és una “possible falsificació”. I no són més taxatius perquè es tracta, diuen, d’un examen de les característiques morfològiques observades a visu, o el que és el mateix, a ull nu i a partir de l’experiència en l’estudi de restes arqueològiques procedents dels nostres jaciments neolítics.

Vaja, que falten les anàlisis geològiques i microscòpiques que certifiquin el fake. Però el CSIC ho té prou clar per emetre un primer i molt indicatiu veredicte que confirma les sospites que van acabar amb la detenció, el 24 d’agost i per part dels Mossos, dels dos presumptes falsificadors, els germans Àlex i Raimon Fuentes Buxó, geòleg, paleontòleg i arqueòleg, el primer, i geòleg i arxiver, el segon, i tots dos veïns d’Amer (Girona). El cas ens toca de molt a prop perquè la destral d’aquí al costat formava part d’un lot d’una desena de peces que els venedors asseguraven que eren originàries de Juverri. El ministeri de Cultura, segur que ho recorden, en va arribar a adquirir una per 45 euros (més despeses d’enviament). La tenen aquí baix.

Això va passar al març i aleshores la ministra, Olga Gelabert, ho va justificar en l’obligació legal de recuperar el patrimoni a l’exili. L’Associació d’Arqueòlegs i Historiadors (APAHA) va alertar de seguida sobre l’autenticitat dubtosa de la destral, i també sobre la contradicció que una administració pública participés –com a compradora– en el tràfic d’objectes que podrien procedir de l’espoli d’un jaciment arqueològic. Això, en el millor dels casos, i suposant que la peça hagués resultat autèntica. En el pitjor, simplement els haurien pres el número.

El ministeri, que tampoc ho acabava de veure clar, va denunciar el cas al servei d’ordre, i segons les últimes notícies el gabinet jurídic estudiava si portar el cas a la Batllia. Mentrestant, i davant de la impossibilitat d’examinar la destral adquirida per Patrimoni, l’APAHA va contactar altres col·leccionistes que també havien picat: així és com van arribar a la destral ara analitzada pel CSIC, cosina germana de la nostra. La conclusió ja la sabem: ens trobem davant d’una “possible falsificació”. En què es basen, els arqueòlegs? Dues són les característiques que els fan ensumar-se el fake: d’una banda, la forma ovalada, sospitosa perquè l’habitual és que les destrals neolítiques siguin més aviat còniques, i amb la part del tall més ampla que la que serveix com a mànec. Però no és només la forma. També genera molts dubtes el fet que la persona que la va fabricar es va molestar a fregar la part del, diguem-ne, mànec perquè semblés gastada, i després la va polir. Encara més, la va enllustrar amb un material no identificat, i el resultat és una superfície tan suau i brillant que a l’arqueòleg li fa arrufar el nas: l’aspecte és “estrany”, diu, per a una destral neolítica. El que no arriba a determinar és, però, quin tipus de pedra es va fer servir en aquest cas.

Així que ens trobem davant d’una destral sospitosament ovalada, sospitosament polida i sospitosament enllustrada. Però el més significatiu és el tall. “Concloent”, per dir-ho amb la paraula exacta de l’investigador del CSIC que l’ha examinat: resulta que la destral presenta un tall “obtús, arrodonit i no efectiu”. Unes característiques que, diuen, contradiuen les de les destrals procedents de jaciments neolítics, “que tenen sempre un tall funcional, ja s’hagin recuperat en contextos domèstics o en contextos funeraris”. És a dir: els artesans neolítics fabricaven eines que tallessin, no per fer bonic. I això val fins i tot per a les destrals votives com la que va adquirir al març el ministeri: “Feien destrals per fer-les servir, amb un tall absolutament efectiu”, insisteix. S’han exhumat peces en perfecte estat, llestes per ser usades cinc mil·lennis després. Fins i tot destrals que van ser esmolades just abans de ser introduïdes a l’enterrament.

I tot això, a la Feixa del Moro, ben a la vora d’on suposadament procedeix aquesta pintoresca col·lecció de peces. De moment, n’hi ha dues de controlades: la que ha examinat el CSIC i la que va adquirir el ministeri, se suposa que ara en mans de la policia. N’hi poden haver unes quantes més –una desena, com a mínim– de fabulosament procedents de Juberri. Un cas sensacional per a Boix el Vidu, últimament molt desvagat.

Andorra
arqueologia
Juverri
Juberri
Feixa del Moro
CSIC
destral
destraleta
Mossos
fake
falsificació
Fuentes Buxó
Amer
APAHA
Arqueòlegs
Número de vots: 511
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic