Encamp acull el cap de setmana el 33è aplec de la sardana, el primer sense la Grandalla.

Potser no se’n recorden, perquè ens hem de remuntar al 2019, abans de la pandèmia, per trobar-ne les últimes notícies. Però a finals de la legislatura anterior semblava encarrilada una candidatura de la sardana impulsada per la Confederació Sardanista de Catalunya i que havia de liderar Andorra. Eren temps de relatives vaques grasses, amb dues agrupacions en actiu: la de la capital i la d’Encamp. Avui només sobreviu la primera. La Grandalla, en canvi, no va superar la Covid i es va dissoldre fa dos anys. Aquesta és la realitat, i per això la perspectiva del ministeri de Cultura ha evolucionat des de l’optimisme de fa quatre anys, quan va rebre amb cert entusiasme la proposta, al prudent realisme d’avui. 

Això és el que la ministra, Sílvia Riva, va transmetre a la delegació sardanista amb què es va reunir abans de l’estiu per plantejar l’estat de la qüestió. Una reunió, per cert, sense representants de l’agrupació de la capital, l’única en actiu. Li van presentar el dossier amb què al 2019 va arrencar la candidatura i que havia quedat en un calaix: “Per ingressar a la llista del patrimoni immaterial la Unesco té uns requisits molt concrets. Entre d’altres, que es tracti d’una tradició viva. I el cert és que lluny de créixer, l’afició a la sardana ha anat els últims anys a la baixa. Per això els vam demanar un pla d’acció per revitalitzar-la. Quan la sardana torni a ser una festa viva, naturalment reprendrem la candidatura”.

El pla d’acció que la ministra demana tindria dues potes principals: d’entrada, la instauració, més aviat la recuperació dels cursets per aprendre a ballar sardanes, l’única forma de crear afició a una dansa que necessita urgentment un relleu generacional. I per continuar, la possible creació d’una cobla, opció que el coordinador de l’Institut de música Jordi Sabata ja va insinuar mesos enrere, en la línia de la formació de vent que aquest any han estrenat els fallaires. També en aquest cas estaríem parlant d’una recuperació, perquè ja va existir una Cobla Andorra en temps de Francesc Pantebre, el gran impulsor de la festa entre nosaltres.

Aplec sense Grandalla
Tot això no treu que Encamp celebrarà aquest cap de setmana el 33è aplec de la sardana i el 27è concurs de colles. Els primers que no organitza la Grandalla sinó el Comú. L’agrupació va traspassar fa dos anys per falta de relleu i el cert és que continua sense haver-n’hi cap en perspectiva. Però el Comú no vol que desaparegui una tradició que és a més signe d’identitat de la parròquia –Encamp va ser el 1998 Ciutat pubilla, com recorda l’escultura de Josep Maria Xart a la plaça dels Arínsols– i hi continuarà al capdavant mentre sigui necessari, assegura el coordinador de Museus i tradicions, Robert Lizarte.

El concurs tindrà lloc dissabte als Arínsols amb la cobla La Flama de Farners, les cinc sardanes reglamentàries (dues de lluïment, la revessa, la d’exhibició i la conjunta) i cinc colles a competició: la de Sabadell, la Continuïtat i l’Amunt i Crits, totes dues de Terrassa, l’Enèrgica d’Esparreguera i la Fonts de Valldans de Ponts. A la nit, ballada popular, i l’endemà, sessió doble de matí i tarda, amb la Flama de Farners i la Jovenívola de Sabadell. No hi haurà estrena ni sardana del mestre Casadevall, però sí la sardana de l’any (La Mola de Matadepera, de Jordi León), Camí de la Unesco, esrita per Anna Abad, en representació de les compositores que s’estan fent un lloc en un àmbit fins fa poc essencialemnt masculí, i Aplec a Encamp, el reglamentari colofó del mestre Roure.