Més actual, més manejable, més interactiu, més eficient, més atractiu i també més sexi, per resumir-ho amb el terme exacte que ha utilitzat avui el cap d’Acció Cultural, Joan-Marc Joval, per descriure la criatura. Així és, com a mínim sobre el paper, Censart, el nou cens d’artistes que el ministeri de Cultura ha estrenat avui i que substitueix l’anterior, que es deia And’Art i que molt probablement el lector no sabia ni que existia, perquè va néixer pràcticament moribund el 2015, i des d’aleshores pràcticament no n’havíem tingut notícia. Vaja, que difícilment trobaran algú que el trobi a faltar.
El nou Censart neix amb la molt lloable vocació de servir de plataforma als nostres creadors i generar sinergies no només entre ells sinó i probablement sobretot entre ells i els agents culturals que busquin talent local de qualsevol disciplina. La principal novetat del nou registre és que, tot i el nom, s’obre també a tècnics, empreses, entitats i associacions. Per donar-s’hi d’alta caldrà acreditar la formació, la trajectòria, l’activitat professional i si forma part d’un col·lectiu o associació cultural, extrems que haurà de verificar Acció Cultural. Una altra de les millores d’aquest cens 2.0 és que, una vegada registrats, permetrà als creadors modificar directament el perfil, sense haver de passar pel departament, i que s’ha concebut per reduir el text al mínim i explotar la connectivitat a xarxes i pàgines web, seguint aquesta alegre al·lèrgia a la lletra que algú ha decidit que és signe de modernitat digital.
De moment, Censart s'ha estrenat avui amb els perfils dels 239 artistes que ja formaven part de l’And’Art, i l’objectiu segons Joval és arribar en dos anys al mig miler de fitxes. Joval ha insistit a distingir entre el Censart i el registre d’artistes professionals que estableix l’Estatut de l’artista, que determinarà qui pot accedir a les prestacions socials que preveu el text i que el ministeri vol tenir enllestit abans de fi d’any.
