La ministra de Cultura és igualment clara en una altra resposta a pregunta de Ferran Costa sobre els entorns de protecció. Diu Gelabert que no té previst proposar a la comissió legislativa de Cultura la modificació dels 20 metres cautelars que la llei del patrimoni estableix des de la polèmica reforma del 2014 per als monuments que encara no disposen de l’entorn definitiu. I això que reconeix que, “davant la dificultat tècnica d’aplicar aquestes distàncies per igual en entorns tan diversos, seria tal vegada més pràctic assignar una distància a cada entorn”. De la mateixa opinió són els membres del Consell Assessor del Patrimoni, “que coincideixen a assenyalar la insuficiència manifesta dels 20 metres cautelars”, admet Gelabert. Tot i això, repetim-ho, el ministeri no n’instarà la revisió. No sembla una conclusió estrictament coherent, però la resposta inclou per fi una mena de balanç sobre matèria tan bizantina: des que es va promulgar la llei del patrimoni, el juny del 2003, s’han publicat onze entorns. Els últims van ser el dels santuaris nou i vell de Meritxell, el curs passat, i el de Sant Serni de Llorts, aquest any. I això que, recordin, la llei establia un termini de dos anys, dos, perquè s’aprovessin la setantena de previstos. Gelabert admet que les previsions en aquest sentit “potser han estat sempre massa optimistes”, i adverteix que és “materialment impossible completar quatre entorns en un any amb els recursos que s’hi destinen”. Abans que acabi el 2018 “ens agradaria publicar” –diu la ministra– els de Sant Marc i Santa Maria i el de Santa Eulàlia d’Encamp, i de cara al curs que ve s’ha previst una partida de 250.000 per externalitzar-ne la redacció de “quatre o, com a molt, cinc”. L’escassa productivitat de la legislatura l’explica, finalment, perquè aquest curs s’ha prioritzat la formació dels arquitectes interessats a participar en la redacció dels perímetres, a través d’un acord subscrit amb el Col·legi. En el millor dels casos, acabarem la legislatura amb tretze entorns. I si fos així, des de juliol del 2013, que és de quan data el de Sant Joan de Sispony, se n’hauran aprovat quatre. Quatre.
