Diari digital d'Andorra Bondia
El document de compravenda d’un terreny que confronta amb el ‘castrum’ de Canillo autentificat pel notari Lupetti el 1466.
El document de compravenda d’un terreny que confronta amb el ‘castrum’ de Canillo autentificat pel notari Lupetti el 1466.
Lizarte, Valera i mossèn Pepe, amb el llibre d’òbits de Sant Julià, on consta la defunció de Simeón de Guinda el 27 d’agost del 1737.
Lizarte, Valera i mossèn Pepe, amb el llibre d’òbits de Sant Julià, on consta la defunció de Simeón de Guinda el 27 d’agost del 1737.

‘Cum castro Canillo’


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: Fons Notarial / Arxiu Nacional

Domènec Bascompte localitza el rastre del castell, fins ara llegendari, en un protocol notarial de finals del segle XV.

Ens pensàvem que el segon pariatge havia comportat la demolició no només del castell de Sant Vicenç, sinó de totes les altres fortaleses de l’Andorra medieval. Doncs sembla que no va ser ni remotament així. L’excavació de la Margineda ja va donar ales a la hipòtesi que s’hi havia aixecat una mena de casa forta que podria haver subsistit fins a mitjans segle XIV, posem que fins a la pesta negra que va assolar Europa a partir del 1348. Però historiadors i arqueòlegs no s’acaben de posar d’acord sobre la interpretació d’aquesta fase del jaciment.

I en això estàvem quan Domènec Bascompte es va destapar ara fa una setmana amb una formidable revelació: la primera i de moment única referència documental a una fortalesa andosina posterior als pariatges. La va exhumar en un dels protocols del notari Jaume Lupetti que es conserven al fons notarial de l’Arxiu Nacional, datat entre el 1466 i el 1469 i que diu exactament així: “Jo, Guillem Cassany, artesà, de la parròquia d’Andorra la Vella. Lliurement, venc jo a vos, Joan Pellicer, de la parròquia de Canillos, i als vostres, tota aquella peça de terra amb les seves entrades que tinc i posseeixo a la parròquia de Canillo, en el lloc dit L’Artiga, franca i lliure de càrregues, que confronta d’una part amb tota aquella peça i terra vostra, de dit comprador, d’alta part, amb aquella altra peça de terra de Bartomeu Som, i d’altra part, cum castro Canillo”. Amb el castell de Canillo!

Una notícia sensacional perquè la fortalesa formava fins ara part del grapat de llegendes parroquials, i l’existència real era qüestionada pels historiadors que s’hi havien interessat. Cert que existia, i existeix encara, el Roc del Castell, però era només un indici toponímic. Prometedor, però en absolut concloent. El protocol de Bascompte (la compravenda d’un terreny per un preu de quatre florins d’or) és prou sòlid per estirar raonablement del fil amb una prospecció arqueològica que hauria de començar per pur sentit comú pel Roc del Castell. 

De fet, hi ha notícia que s’hi han conservat restes d’algun mur de pedra que ara podria ser reinterpretat a la llum del document. Tot això s’haurà de veure però en qualsevol cas aporta una nova perspectiva a la nostra història medieval: d’una banda, la demolició dels castells que ordenava el pariatge potser es va concretar en el simple abandonament de les fortaleses subsistents, i per això en quedaven restes prou sòlides perquè encara al segle XV els canillencs s’hi referissin pel nom a l’hora de confrontar un terreny. Senyal, diu Bascompte, que el castell era perfectament identificable. Sobta que a partir d’aquí desaparegui de la documentació escrita, però no seria el primer cas. De l’altra, qüestiona la nostra excepcionalitat medieval: potser no vam ser tan aliens a la feudalització que a partir del segle X i sobretot de l’XI s’imposa Runer avall. Com recordava mesos enrere l’historiador Quim Valera, Arnau Mir de Tost exercia el senyoriu del castell de Canillo ja al segle XI, i el monestir de Tavèrnoles tenia possessions a Engordany.

En fi, que a l’enigma de Bragafolls, la fortalesa fantasma, al castell de Sant Vicenç i al de Sonplosa hi haurem d’afegir des d’ara mateix el castrum de Canillo, que va existir com a mínim fins al 1466. No és fascinant?

Tancat el programa de la Jornada  consagrada a Simeón de Guinda

La cita, ja ho sabíem, és el 21 de maig a l’auditori Rocafort del centre cultural lauredià. Una suculenta Jornada que el Col·lectiu Simeón de Guinda, capitanejat per Robert Lizarte i Quim Valera, consagra a la vida i l’obra del bisbe i copríncep navarrès a qui devem que Andorra conservés la independència quan Felip V, el primer Borbó, va derogar les institucons de la Corona d’Aragó, inclosa la Generalitat. Hauríem d’haver sigut els següents (els nostres rebesavis es van decantar imprudentment per Carles d’Àustria durant la Guera de Successió espanyola) però vam conservar privilegis, neutralitat i Coprincipat gràcies a la insistència del bon Simeón, que tenia fil directe amb el borbó.

Tot això, en fi, és per explicar que Andorra li deu en gran mesura ser el que és avui –i no la 42a comarca catalana, una Vall d’Aran amb més o menys fortuna– exactament a Simeón de Guinda. Un absolut dscongut a qui el col·lectiu de Lizarte, Valera i companyia vol posar en òrbita amb la jornada del 21 de maig. Justament ahir acabaven de tancar el programa amb la mitja dotzena de ponències presencials. I no es moquen amb mitja màniga: l’últim a confirmar assistència va ser Joan Massa, que ja va prologar l’edició definitiva del Manual Digest (Fiter i Rossell és un fill intel·lectual de Guinda) dirigida per Albert Villaró. Però és que també desfilaran pel Rocafort Jordi Buyreu, autor del Diplomatari del segle XVIII i un dels primers a reivindicar la figura del bisbe; el professor Francesc Miralpeix, amb una ponència sobre les pintures barroques de Sant Climent Talltorta, llegat artístic de Simeón; mossèn Benigne Marquès, que analitzarà la trajectòria esclesiàstica del nostre home; l’historiador francès Marc Conesa, amb una perspectiva del XVIII des de l’altra banda dels Pirineus; el mateix Bascompte, amb una anàlisi de l’impacte de la guerra de Successió a Andorra, i en fi, el duet Lizarte & Valera que detallaran les circumstàncies exactes del decès del bisbe, el 27 d’agost del 1737 a Sant Julià. L’únic copríncep que ha mort al nostre país en la mil·lenària història d’Andorra.

Andorra
Cultura
castell
Canillo
Simeón de Guinda

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte