El museu Casa Rull acollirà fins al 24 d’agost la mostra artística del jove andorrà Daniel Díaz titulada L’art de la fusió de la pissarra i fusta. L’exposició és fruit del projecte Dimensional art&studio impulsat per Díaz que neix de la inspiració de l’observació de la natura i de l’amor per la cultura pirenaica. “La idea em va sorgir quan em vaig topar amb una borda enderrocada mentre feia senderisme per la vall de l’Angonella, a Llorts”. Gràcies a la troballa, al jove andorrà se li va ocórrer barrejar la geometria amb la fusta, la pissarra i el ferro, uns elements molt presents tant en les construccions antigues com actuals. “Sempre he sigut molt manetes i m’agrada experimentar amb la fusta”, ha precisat.

L’exposició artesanal està formada per vuit peces de mobiliari úniques que tenen com a objectiu no oblidar els nostres orígens. Les obres es divideixen en quatre grups. D’una banda, tenim les taules, que simbolitzen la força que tenen per unir les persones. Cadascuna té un nom i un significat diferent: la més gran és la taula de poder, per a menjador,  que és on succeeix gran part de la comunicació i de les mirades entre persones. La mitjana, que té una tonalitat més fosca, és la taula del caos, per a la sala d’estar, simbolitza el caos diari de la gent. L’última és la petita, la taula de rebedor, Pirineu, amb una tonalitat més clara. És una al·lusió a les muntanyes dels Pirineus. 

Quant als miralls, n’hi ha dos, un de gran i un de petit. S’inspiren en les arrels que hi ha al subsol dels boscos, una clara representació de la natura. Després hi ha dos testos, un de clar i un de fosc, que són una al·legoria al món rústic, amb tocs modernitzats. Finalment, tenim el tòtem de llum, fet amb una biga d’una borda antiga, que és un clar homenatge a les valls d’Andorra. Les ondulacions representen les muntanyes i el ferro rovellat recorda els orígens humils dels quals prové la societat. 

L’exposició L’art de la fusió de la pissarra i fusta és més que una visita visual. Díaz ha explicat que també es tracta d’una experiència sensorial. “L’efecte que s’aconsegueixi cremant la fusta i raspallant-la correctament, deixa un tacte molt agradable que permet notar les ondulacions de les vetes de la fusta”.