Comencem amb Jacint Rossell fill, segona generació al capdavant de cal Cintet i amb qui la casa arriba fins a l'Àfrica. 
S'incorpora a la gestió del negoci familiar el 1886, però no deixa de ser fruit de la visió del pare, que l'envia a Tolosa a estudiar comerç. Per això hi aporta una mirada empresarial moderna, és un home viatjat que posa al dia les formes de gestió i de fet, els llibres d'acomptes que ens han arribat comencen de forma sistemàtica en aquest moment. I serà ell qui diversificarà l'activitat empresarial de cal Cintet.

Com?
El que crida més l'atenció són les participacions en grans empreses mineres com la Compagnie Royale Asturissne, que explotava el carbó d'Astúries, o la Gold Mining Areas Limited i la Westland Consolidated Mines, totes dues dedicades a l'extracció de l'or a l'Àfrica del Sud. Però són inversions de capital. El que li interessa és obtenir el màxim profit, i va provant productes, a veure quin és el que li dona més rendiment.

Però mines a l'Àfrica del Sud? Des de la plaça Benlloc?
Aquesta aventura inversora té molt a veure amb l'amistat amb l'enginyer català Ignasi Romanyà, que pren el relleu dels enginyers francesos que a finals del XIX exploren el Pirineu, i també Andorra, buscant les possibilitats comercials de l'explotació del ferro local.

Com és Cal Cintet quan Jacint fill s'hi incorpora?
És un petit comerç immers en unes dinàmiques locals, que com a molt arribaven fins a Calaf i a Tàrrega. Quan mor, el 1907 en accident de tartana entre Espluvins i Coll de Nargó cal Cintet s'ha adaptat perfectament als temps i s'ha convertit en un negoci amb ramificacions internacionals i una interessantíssima diversificació.

Per exemple?
A part de la casa mare a la plaça Benlloch, la fàbrica de llumins, el fòsfor, la sal, les pells...

Contraban?
No necessàriament. La major part de les exportacions les  fa per la via reglamentària. El que passa és que aprofita el tipus de canvi per jugar a les dues bandes: si a França un producte està més car, el compra legalment a Espanya a un preu més interessant i l'exporta legalment cap amunt. 

Inversions immobiliàries?
Les cases de comerç feien la funció de donar crèdit: prestaven diners a canvi d'unes garanties, que podien ser immobiliàries, i que en cas d'impagament es podien executar. Però el negoci immobiliari era un més dels múltiples fronts comercials de cal Cintet.

Cal Cintet és un cas únic?
L'excepcional és que se n'hagi conservat el fons comercial. Però no era l'única. Hi havia altres cases de comerç, tot i que potser no d'aquest nivell. Era un primus inter pares. Sorgeix d'un ecosistema comercial viu i dinàmic, si no, no hauria pogut desenvolupar aquesta activitat. De fet, si el padrí Cintet obre amb la seva dona, Maria Maestre, el primer local, és perquè tenia uns cosins que ja s'hi dedicaven.

Fins on hauria arribat, si Jacint fill no hagués mort accidentalment el 1907?
La vídua, Rita Naudí, i el fill, el primer Amadeu de la família, demostren una gran capacitat d'emprenedoria i sabran adaptar-se als temps, diversificant les branques del negoci familiar en un context molt dinàmic. En el moment que a partir del 1910 es comencen a fabricar en massa, amb la consegüent ruïna dels fabricants de llumins, decideixen invertir els guanys dels llumins i adquireixen a Alemanya la millor maquinària per fabricar i la instal·len a la factoria de llumins, on durant un temps compaginaran les dues indústries. Saben veure l'oportunitat en el tabac.

La Nueva Habana?
Aquesta és una de les marques amb què van comercialitzar el tabac. Hi havia altres noms comercials.

On tenien la fàbrica?
A la Rotonda, on als anys 30 hi va haver la primera serradora del Cintet.

I als anys 30, el declivi
La botiga deixa de ser l'epicentre dels negocis familiars, sobretot a partir de la Guerra Civil espanyola, perquè la inestabilitat de les divises liquida el comerç a crèdit. No es pot fiar en un context bèl·lic on els preus fluctuen constantment. Concentren els esforços en altres negocis, com l'explotació forestal i la serradora, la benzinera, l'hostaleria, perquè és la família Rossell la que impulsa l'hotel Casino d'Escaldes. I és important el paper de la dona: Amadeu Rossell mor també jove i és la seva vídua, Concepció, qui com havia fet abans Rita, tirarà endavant el negoci.

Sorprèn que just en el moment que comença el boom comercial cal Cintet liquidi el negoci.
L'activitat s'ha diversificat cap a altres àmbits més rendibles, i probablement també hi té a veure que han obert altres establiments. El que farà a partir dels anys 20 per sobreviure és especialitzar-se en productes de luxe o que no es trobaven a Andorra: des de xampany Moet & Chandon, xocolata  Meunier, prêt-à-porter, sabates, espardenyes, atuells per a la cuina, ferreteria... 

I caixes de mort!
A la documentació hi apareixen constants factures per partides de tela, coixins i claus. Em va costar lligar caps: resulta que en aquesta etapa final també es va especialitzar en el material funerari. S'han conservat fins i tot catàlegs. També dels primers telèfons que van operar a Andorra.

Tenim data de tancament?
És una retirada gradual. Quan va venir el fotògraf Werner Lengeman, el 1955, cal Cintet encara funcionava. Però no devien trigar a tancar. 

Què ens ensenya la trajectòria de cal Cintet?
Trenca el tòpic d'aquesta Andorra allunyada dels grans fluxos comercials, on la immigració és la característica bàsica. Aquí veiem un dinamisme comercial considerable, també una societat molt desigual accentuada per la crisi finisecular. Una Andorra molt oberta als canvis i que forneix el substrat, l'acumulació de capital que farà possible la gran transformació que arrenca precisament als anys 50. Sense emprenedors com els dos Jacints, Amadeu i les seves esposes, no hauria sigut possible.