Avui fa vint any que aquest informàtic i escaquista escaldenc (va ser campió d’Andorra el 2002 i el 2010) va estrenar la versió catalana de la Viqui amb un article consagrat a àbac, de seguida sabran per què. Era la tercera llengua que accedia a l’enciclopèdia virtual. Dos decennis després, el català és la 20a pel nombre d’articles, per davant de llengües com el coreà, el turc, l’hongarès i el serbi. 

Per què va tenir la il·luminació d’estrenar la Viquipèdia en català?
Soc informàtic i a l’època m’interessaven molt els projectes del que es diu informàtica distribuïda...

M’haurà d’explicar què és.
És clar. Es tracta de projectes col·laboratius que utilitzen Internet per resoldre problemes, ja siguin càlculs matemàtics, investigacions astronòmiques o altres. Entre aquests projectes va sorgir un dia la Wikipedia, m’hi vaig interessar des del principi i vaig participar-hi quasi des del primer moment.

De quan estem parlant?
La versió anglesa, la primera, va sortir el gener del 2001. La idea era contenir tot el coneixement de la humanitat. Semblava una utopia, llavors. Primer ho van intentar només amb especialistes i  professionals, però no se’n van acabar de sortir. 

I apareixen els voluntaris.
Va ser la clau, que hi pogués participar qualsevol i sense que calgués ser un especialista d’un camp en concret. No estava clar, que hagués de funcionar i en realitat érem quatre gats, però m’hi vaig entusiasmar.

Va començar, per tant, col·laborant en la versió anglesa.
Efectivament. Però de seguida van veure que calia obrir versions en altres idiomes, i m’hi vaig oferir per començar la catalana.

Per militància?
Senzillament, perquè és la meva llengua materna. Era natural, per mi. La versió catalana va venir immediatament després de l’alemanya.

Som al 16 de març del 2001. Es va estrenar amb ‘àbac’. Per què?
És una de les primeres paraules del diccionari. No hi ha cap secret, ni cap èpica, i cap lírica. És així de prosaic.

Hi ha col·laborat assíduament?
Durant uns anys, sí. Ha anat a èpoques. Després me n’he anat desvinculant perquè amb el temps canvies d’aficions. En vaig arribar a editar dos centenars d’articles.

Quins són els ‘seus’ temes?
Essencialment, qüestions científiques i alguna cosa d’escacs.

L’última entrada que va editar?
Potser la dedicada a kitesurf. Però hi ha moltes maneres de col·laborar, no cal escriure articles originals, pots dedicar-te a traduir-ne d’altres ja existents al teu idioma.

Hi consta l’autoria?
Hi figures com a editor-creador, si ets el primer a redactar un article. Després s’hi van afegint els que el modifiquen, i tot això consta a l’historial.

Amb la perspectiva del temps, ha complert les altes expectatives que s’havien posat?
Completament. I més encara. Avui n’existeixen 318 versions en 318 idiomes, amb més de 56 milions d’articles i 230 milions de pàgines. És molt més gran que qualsevol altra enciclopèdia que hagi existit mai. Però molt més. I ha demostrat el que es pot aconseguir quan es treballa de forma col·laborativa i en xarxa. Un exemple per la humanitat. Per estar-ne orgullosos.

La consulta, vostè?
I tant. Habitualment.

És fiable?
Moltíssim. Però si l’editen amateurs, diletants, diràs. D’on surt, la qualitat? La comunitat és la que garanteix la qualitat del producte. Som tants que és difícil que s’escapin errors. Se’n poden produir, però un article incorrecte té els dies comptats. Amb tota probabilitat, algú detectarà de seguida l’error i el corregirà, un altre l’ampliarà i un tercer l’actualitzarà. 

Qui pot ser editor?
Qualsevol. Tu escrius o modifiques el que et sembla i la mateixa comunitat revisa els continguts i els canvis recents. Amb les figures dels administradors, que poden bloquejar una entrada. 

Qui hi ha, al final de tot? Un Gates? Un Steve Jobbs?
Pel que fa als continguts en realitat no mana ningú, és la mateixa comunitat la que crea aquestes estructures de verificació. Però la Viquipèdia, amb els seus milions d’usuaris diaris, necessita milers de servidor, i per tant, diners per mantenir-ho operatiu. Provenen de donacions i els gestiona l’Associació Wikimedia.

Hi ha donat diners, vostè?
Unes quantes vegades. Veus que funciona, que té difusió, que democratitza l’accés al coneixement i a la informació i, sobretot, que té qualitat. Per mi és una meravella.

El català, que va ser la tercera ‘viquillengua’, ocupa avui el lloc 20è... Hem retrocedit?
Ocupa una posició molt correcta, molt més amunt del que li tocaria per població. La comunitat viquipedista catalana és molt activa i amb  673.000 articles està per davant del serbi, el coreà, l’hongarès i el turc.

De temàtica andorrana n’hi ha cap a 1.100. No semblen gaires.
Mira-t’ho pel costat bo: hi ha molta feina per fer.