Darrer comiat a Sergi Mas i com era d'esperar en aquest diumenge, resurrecció d'algunes de les seves obres. La primera, el cartell que va fer l'any 1962 per a les caramelles lauredianes i que serveixen per anunciar les d'enguany (12 d'abril). La segona el dibuix que va dedicar a la pastisseria El Cigne quan Joan Parés oficiava a l'obrador i Mari Càmara ho feia darrere el taulell. I comiat gegant a un artista gegant amb presència a la porta de l'església del Rei Moro i la Dama Blanca. Són els dos gegants que Mas va dissenyar el 1983 i que Manel Casserras va construir en el seu taller de Solsona i que van ser presentats aquell mateix any durant la Fira del Roser.

Dia de dol comunal, banderes a mig pal, església plena, autoritats -des de la ministra de Cultura a la representació comunal- i poc negre a la roba dels presents perquè el desig de l'artista és que hi hagués color en un comiat que mossèn Pepe Chisvert ha definit com "l'amor a l'art".  En la seva homilia ha recordatr que "la cultura andorrana per una de les seves figures més significatives" i ha detallat la personalitat del difunt tot subratllant "que sempre que se li demanava alguna cosa, era sí" tot i reconèixer que "cap paraula pot suplantar el patiment de perdre un familiar, un artista". El mossèn ha volgut agraïr a Mas “per tot el que ens has donat” i s’ha mostrat convençut que la seva faceta artística no s’aturarà. “Segur que quan arribem al paradís ja ens trobarem allà muntat un aparador amb vàries obres seves”, ha afirmat. En unes paraules semblants s'ha expressat en Babi, un dels seus amics de la coneguda com a Colla dels Dijous: “El teu art continuarà musicant el més enllà”.

A la sortida, un dels assistents al funeral deia que "mentre el recordem seguirà viu entre nosaltres". Segur perquè no es tracta de fer cap espòiler però a la tardor hi haurà novetats amb la participació d'un dels néts de l'artista, l'Hèctor Mas. Precisament ha estat ell qui, al final de la cerimònia, ha  destacat "que avui se'ns en va un pare, se'ns en va un avi, se'ns en va un germà, un tiet, un amic, però sobretot se'ns en va un mestre. Jo penso que a tots nosaltres, d'alguna manera o altra, ens ha ensenyat alguna cosa".

Compte amb els espòilers i amb les cròniques periodístiques dels funerals. Com si fos una de les seves facècies, el dia que va morir Sergi Mas es va publicar la darrera novel·la d'Eduardo Mendoza,  La intriga del funeral inconveniente.  La trama s’inicia amb un episodi aparentment menor: la publicació de la crònica d’un funeral insignificant en un diari local. L’article, signat pel jove periodista Ramoncio Valenzuela, li costa el lloc de feina. Sense saber-ho, però, el redactor desencadena una reacció en cadena que acaba destapant una trama financera d’alt nivell i una conspiració de conseqüències desmesurades.

 Cap problema amb Sergi Mas. Es tracta d'un gegant que com ha assenyalat mossèn Pepe "continua present en carrers, edificis, espais simbòlics, mantenint viu el seu testimoni d'una hora profundament vinculada a la identitat d'Andorra". El fèretre ha sortit de l'església amb les notes de la cançó Em dones força popularitzada pel disc de La Marató de TV3 de l'any 2011 que cantava Sergio Dalma amb l'Escolania i la Capella de Música de Montserrat. La força d'un gegant. Sergi Mas.