¿Grafit? ¿Art urbà? ¿Street art?
Grafiter. L’artista urbà pinta perquè sí, i on li ve de gust, estigui o no permès. Jo ho faig per encàrrec. Ara, és clar.
Això que fa és art... ¿o no?
I tant: l’únic que canvia és la tècnica —l’esprai— i el suport, que són murs, portes i qualsevol element del mobiliari urbà.
Un grafiter que pinta per a l’administració, ¿és un rebel domesticat?
Hi ha gent dintre d’aquest món que no ho veu bé, entenen que un encàrrec desvirtua l’esperit transgressor del grafit. Potser tenen raó.
Però vostè no ho veu així.
Em diuen que m’he venut. Però és que jo he de menjar. Al final, es tracta d’això.
Un grafiter com déu mana, ¿ha de ser autodidacte?
T’ha d’agradar el dibuix, és clar. El que canvia és l’eina: en lloc de pinzell, llapis o retolador, nosaltres utilitzem l’esprai. I s’aprèn al carrer. De moment.
¿Amb plantilla o sense?
Sense. Prefereixo dibuixar a mà alçada. En canvi, la firma —MU-RAL— la faig amb plantilla.
Vostè, ¿viu d’això?
En sobrevisc. Des de fa tres anys.
Sembla una mica contradictori, que un grafiter visqui d’aquesta feina.
És veritat, potser perquè és un ofici molt recent. En el meu cas, la cosa es va anar fent gran sense ni adonar-me’n: vaig començar al carrer, després un amic em va demanar que li il·lustrés la porta de la botiga, i un dia em vaig dir: “Provem-ho.” I de moment me’n surto.
Amb la biennal de land art han proliferat les instal·lacions al carrer: ¿art urbà?
N’hi ha que m’agraden més i n’hi ha que menys. Però és al carrer i gratuït. Art urbà.
¿El millor grafit del país (que no sigui seu)?
El mural d’AnyósPark. Un encàrrec. I obra del meu soci Jose Manuel Ramos, per cert.
¿Topades amb la policia?
He hagut de sortir corrents més d’una i més de dues vegades. Però és lògic, perquè és il·legal.
¿I amb algun particular?
Al contrari. M’han trucat perquè arregli algun grafit poc lluït. Segons el codi grafiter, només pots pintar a sobre del que ha fet un altre si és per millorar-ho.
El currículum d’un grafiter, ¿està incomplet si no l’ha atrapat mai la policia?
Jo no ho trobo a faltar.
El bon grafiter, ¿prefereix pintar en lloc prohibit?
El bon grafiter el que vol és pintar. I si a més li paguen, millor.
¿Algun de seu en zona il·legal?
Ja no: me’ls han esborrat o repintat.
¿Per què hi ha tan pocs grafits, en aquest país?
Fluctua molt, i ara va de baixa. És curiós perquè sí que hi ha una certa cultura del hip-hop, però tira més cap a l’skate i la dansa que cap al grafit.
¿Per civisme? ¿O per por a la policia?
La policia compleix una funció dissuasiva. I sé de gent que ha firmat molt, i no van parar fins que el van trobar. Però si tens ganes de pintar, pintes.
Potser perquè no tenim metro ni tren.
Home, els vagons inspiren molt, això també és veritat.
¿Quants grafiters en actiu hi ha? D’estranquis, s’entén.
Per les firmes que veig, mitja dotzena. Com a molt.
L’anonimat, ¿és un altre requisit del bon grafiter?
És recomanable, sobretot si firmes molt i a llocs on no es pot.
¿Un grafit il·legal del país especialment lluït?
El 90% del que veig no m’agrada gens. Ho sento, però és així.
Quan el grafit entri al museu, ¿es desnaturalitzarà?
Ja hi és: mira Banksy. I s’ensenyarà també a belles arts. La tècnica serà la mateixa —l’esprai: ràpid, efectiu i vistós—, però es convertirà en una altra cosa. Com també és una altra cosa quan treballes per encàrrec.
¿Quan dura, un grafit?
Si ningú no el toca, anys, perquè l’esprai és pintura esmaltada, amb molt de pigment, i està concebut per durar.
¿Quants colors té?
Cap a 180; i de cadascun, una desena de tubs en estoc.
Ja que en parla, Banksy no ens ha deixat el bosc: ¿altres grafiters que hem de conèixer?
Belin, Berok i Yowin: espanyols tots tres.
Banksy, ¿existeix de veritat?
La meva teoria és que és un col·lectiu, no una sola persona: no pot ser que pinti un grafit el mateix dia a Sidney i a Nova York. I si ho és, olé!
