Espero que ningú no es pensi que estic fent realisme màgic si dic que a la Seu d'Urgell jo mai no he saltat dins cap tren amb intenció d'assalt. Bé, de fet, no he saltat dins cap tren a seques.
La raó és senzilla: m'agrada arribar amb temps de sobres a les andanes, i més ara que començo a fer-me gran. A més a més, de sempre m'he caracteritzat per no ser un bon atleta i no he assaltat cap tren. Ni a la Seu ni a cap altre lloc, si no és per ventura en somnis.Ara, desperta. Com hauria de fer-ho a la Seu on, com tothom sap, de tren, de cap tren, només ens han arribat els horaris?
Tanmateix, si a mi, en un antull imprevist, em pegués per dur a terme un assalt de tren a la Seu d'Urgell, és evident que el primer que hauria de fer seria lluitar fermament perquè, a la fi, endemés dels horaris arribés, de facto, el tren a aquesta tan bella ciutat episcopal d'entre rius i altes muntanyes. Puix, com tothom sap, d'on no n'hi ha, no en raja ni en pot rajar.
És per això, i perquè com diu el lema de l'escut d'Andorra, Virtus Unita Fortior, la unió fa la força, que des d'aquí jo voldria fer una crida a tots els atracadors i assaltadors de trens, en actiu i retirats, professionals amb titulació i sense, amateurs i de cap de setmana, de diumenge a la tarda i de dilluns al matí, a unir-nos en criminal i benemèrita conxorxa per demanar a les autoritats pertinents i als mecenes privats amb un mínim de solvència i un mínim de sensibilitat ferroviària, per tal que el tren arribi d'una punyetera vegada a la Seu d'Urgell.
Com que mentre, però, anem fent aquestes gestions, no estaria de més que anéssim cercant algun tutorial d'instruccions bàsiques d'assalt de trens en poblacions afavorides per la deessa Afrodita. Perquè, posats a dur a terme coses tan lletges i corruptes com assaltar trens, m'estimo molt més fer-ho en ciutats belles i contra trens nous de trinca i moderns, com els de les xarxes de Rodalies.
Bé, espero, com deia, que ningú no es pensi que estic fent realisme màgic si dic que a la Seu jo no he assaltat mai cap tren ni tampoc cap teatre.
Signat: Jo.
P.S.: Procura satisfer-te a tu mateix, que després el lector no podrà deixar de percebre la comunicació telepàtica i l'excitació mental, puix dins el teu cervell hi actuen les mateixes lleis que en el seu, segons deia Jack Kerouac a Els principis fonamentals de la prosa espontània.
P.P.S.: Aquest ha estat un article de desopinió fet sense gens ni mica d'intel·ligència (ni artificial).