Diari digital d'Andorra Bondia
Fernández, a la dreta, amb Solana i el pivot Moussa Diagne, ahir al Fòrum FNAC.
Fernández, a la dreta, amb Solana i el pivot Moussa Diagne, ahir al Fòrum FNAC.

De gran vull ser ‘community manager’


Escrit per: 
A. L. / Foto: Agències

El periodista Gabi Fernández explica les intimitats del MoraBanc en unes suculentes ‘Memòries’.

No s’han demanat mai com, quan i per què va sorgir el MaiPor que s’ha convertit en crit de guerra del MoraBanc? Si és així, ara és la seva: el periodista Gabriel Fernández, que des del 2014 –l’any de l’ascens a l’ACB– exerceix com a cap de comunicació del MoraBanc, ho explica amb pèls i senyals a Memòries d’un community manager, des d’avui mateix a les llibreries.

En la línia amb el xerraire vocacional que és, l’autor ventila la transformació d’un periodista essencialment analògic com era ell mateix el 2014 en un guru de les xarxes socials, previ reciclatge en community manager. A què es dedica un community manager? Bàsicament, a cridar l’atenció, a pillar likes i retuits, a comprar visibilitat en el procel·lós, transitadíssim i competitiu oceà que són Twitter i companyia.

Doncs precisament Fernández, que el 2014 no tenia ni compte, s’ha convertit un lustre després i contra tot pronòstic –començant pel seu, admet– en un màster de la cosa, i probablement en un dels nostres community managers més exitosos. I ho ha aconseguit amb tuits com el que el 16 de febrer del 2017 –la vigília del “Era campo atrás”– li va dedicar a Doncic, que avui arrasa al Dallas Mavericks però que aleshores jugava amb el Madrid. Tenia 17 anys, Fernández el va fotografiar vestit de carrer a peu de pista i va perpetrar el que segueix: “A ver, señora Doncic, venga a por él. El churumbel no puede ir a dormir tan tarde. Empezamos 21.30. Mu tarde”. Aquella “rucada”, com diu el pare que la va parir, es va enfilar fins als 2.600 likes i va ser retuitejat quasi 3.000 vegades. Rècord absolut en els cinc anys de trajectòria del Morabanc a l’ACB.

N’hi ha hagut més, com el fil que va penjar la temporada passada amb motiu de la visita del Reial Madrid, i que el diari Marca –Marca!– va batejar com el “millor fil de la història”; el de Gio Shermadini, glups, parodiant un anunci de perfum que a l’època protagonitzava l’actriu Cate Blanchett, i el que li va dedicar a Olivia, la filla de Sergio Llull, que l’havia fotografiat amb una camiseta que deia “No era campo atrás” i havia penjat la foto al Twitter: “Tu padre es un señor muy majo (y un poco cabroncete también) pero esta noche lo despiertas cada media hora que no le va a importar nada”. Ocurrències que es van convertir en virals i que tenen l’autor encara perplex: “Que algú elogiï la nostra manera de portar les xarxes és com si un dia faig una truita de maduixes per fotre-me’n de la gastronomia d’autor i algú va i diu que és una obra mestra. Mare meva!”

El Gramona rosé de Sada

Si tot això té un interès diguem-ne corporatiu, que calibraran sobretot els habituals de les xarxes, Memòries d’un community manager té una altra part encara més suculenta, que és quan a Fernández li dona per ventilar algunes de les interioritats del club. La sortida de Víctor Sada més aviat per la porta del darrere, al final de la seva segona temporada al club, després del lapidari (i per a molts, deslleial) “aquest club és un grup d’amics” amb què es va acomiadar.

Doncs bé, Fernández revela la col·lecció de gestos que el base català li havia dedicat al mànager del MoraBanc, Francesc Solana, en l’últim partit de lliga a Sevilla, i el surrealista colofó del culebró Sada: el jugador es va presentar a les oficines del club amb un carregament de Gramona Rosé, i va obsequiar una ampolla de cava tots els treballadors que s’hi va trobar, inclosos el president, Gorka Aixàs, i el mateix Solana. Amb tothom, diu Fernández, va seguir el mateix protocol: “Lliurament de l’ampolla, encaixada de mans i agraïment. L’escena no devia durar més de dos minuts però a tots ens van semblar dos mesos. Quan la porta es va tancar, ens vam anar aixecant amb la pregunta: Acaba de passar el que acaba de passar?”

Ens parla també de la gestió del “Era campo atrás” –“L’operació promocional més important de la nostra història”, diu–, del lacrimogen i tens acomiadament de Peñarroya després de dos ascensos i vuit temporades, i del, diguem-ne, furt del tercer trofeu d’MVP que Shermadini va conquerir el seu últim curs, perpetrat per Solana. Però és de justícia que acabem amb el MaiPor, concebut durant el viatge de tornada del partit que el MoraBanc va perdre l’11 de maig del 2016 a Sevilla, que es va inspirar en les fotografies dels pioners al port d’Envalira captades per Claverol, i que va tirar endavant malgrat les reticències, diu Fernández.

No sabem si, com ell diu, aquests cinc anys al MoraBanc l’han convertit en “millor persona”. El que és segur, i recordin Jo vaig treballar a Ràdio Cincinnati, és que l’han convertit en una de les que millor explica les batalletes professionals. No ho hauríem dit mai, però de grans, també volem ser community managers.

Però del MoraBanc, eh.

Andorra
Bàsquet Club
MoraBanc Andorra
Gabi
Gabriel Fernández
Memòries d'un communiy manager
Número de vots: 93
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic